Mort de l¡¯¨²ltima glacera d¡¯Espanya
El gla? de Mont Perdut retrocedeix a un ritme accelerat i podria desapar¨¨ixer en tres d¨¨cades
Prop del cim del Vinyamala, un dels m¨¦s alts dels Pirineus, hi ha uns enigm¨¤tics esvorancs a la roca oberts amb dinamita. S¨®n la porta a una ¨¨poca tan diferent de l'actual que la seva hist¨°ria sembla mentida. El 1882 el comte Henry Russell tenia llogada tota la muntanya pel preu simb¨°lic d'un franc a l'any. Va manar que li constru?ssin set coves des d'on contemplava el capvespre a la glacera d'Ossoue i organitzava festes per als seus amics a m¨¦s de 3.000 metres d'altura. Els refugis es van obrir m¨¦s o menys arran de gel per poder entrar-hi caminant sense dificultats, per¨° qualsevol que ho intenti avui dia haur¨¤ de grimpar per una paret de roca d'uns quants metres. ?s una de les proves m¨¦s pintoresques d'un fenomen global: la reculada de les glaceres d'alta muntanya.
Dels Andes als Alps, de l'Him¨¤laia a l'Ant¨¤rtida, la immensa majoria de les glaceres de la Terra es fonen a una velocitat sense precedents des que hi ha registres, un fenomen relacionat amb el canvi clim¨¤tic. El proc¨¦s ¨¦s especialment intens als Pirineus, on el problema ja no ¨¦s tant la reculada del gla?, sin¨® l'extinci¨®. Trenta-tres de les 52 glaceres que hi havia el 1850 han desaparegut, la majoria despr¨¦s del 1980. Des del cim de Mont Perdut (3.335 metres) s'albira el cad¨¤ver m¨¦s recent: un preci¨®s llac color turquesa que va ser una petita glacera fins a finals dels noranta.
Ignacio L¨®pez-Moreno ¨¦s com un cirurgi¨¤ a qui se li mor el pacient sense que pugui fer res per salvar-lo. Fill d'un inform¨¤tic i una mestressa de casa, aquest ge¨°graf saragoss¨¤ ¨¦s l'¨²nic entre set germans que es dedica a la ci¨¨ncia. Des del 2011 el seu equip de l'Institut Pirinenc d'Ecologia (CSIC) analitza amb un detall sense precedents la glacera de Mont Perdut, la m¨¦s extensa dels Pirineus espanyols, a m¨¦s de la de Maladeta, i, sens dubte, la que s'ha estudiat m¨¦s (la tercera gran glacera pirinenca ¨¦s la d'Ossue, que va enamorar Russell). Ara ja no queda cap altra serralada espanyola on hi hagi glaceres. Aquestes s¨®n les ¨²ltimes d'Espanya.
¡°Aquestes glaceres, les m¨¦s meridionals d'Europa, es troben en unes condicions molt l¨ªmit i tot apunta que seran les primeres que desapareixeran¡±, explica L¨®pez-Moreno. Estudiar-les ¨¦s ¡°molt important per veure com es comporten en aquestes fases finals, fins a quin punt s'accelera o es pot alentir, i ¨¦s un exemple per a moltes altres muntanyes que d'aqu¨ª a poques d¨¨cades afrontaran aquesta mateixa situaci¨®¡±, destaca l'investigador minuts abans de pujar a un helic¨°pter acompanyat d'altres cient¨ªfics de l'IPE per fer la campanya d'aquest any, a la qual ha assistit EL PA?S. L'helic¨°pter trigar¨¤ tot just uns minuts a completar una ascensi¨® d'unes set hores a peu, inhumana amb els centenars de quilos d'equip i menjar que cal portar al campament.
Una glacera ¨¦s una massa de gel que es mant¨¦ al llarg de tot l'any i que est¨¤ en moviment continu. El de Mont Perdut, amb un quil¨°metre de llargada i uns 500 d'altura, avan?a tres cent¨ªmetres al dia, el doble de r¨¤pid durant les hores de llum que no pas de nit. En les ¨²ltimes d¨¨cades s'ha separat en dues parts sense connexi¨®, la superior i la inferior.
Als anys cinquanta la zona alta de la glacera era gaireb¨¦ plana, per¨° ara t¨¦ un pendent cada vegada m¨¦s pronunciat que dificulta l'acumulaci¨® de neu, essencial perqu¨¨ la glacera no passi la l¨ªnia cr¨ªtica en qu¨¨ perd m¨¦s volum per fusi¨® durant la primavera i l'estiu que el que guanya a l'hivern. El 2011 va emergir un farall¨® de roca calc¨¤ria entre el gel de la glacera inferior. Les pedres s¨®n com un radiador que arriba als 15 graus al sol i acceleren la fusi¨® del gel. Un altre enemic ¨¦s la pols del S¨¤hara, que arriba en grans n¨²vols arrossegats pel vent i tenyeix la neu de color marr¨®, cosa que fa disminuir-ne la reflexivitat i augmentar-ne la fusi¨®. Tot aix¨° se suma al principal enemic de les glaceres pirinenques: l'augment de la temperatura.
¡°La temperatura mitjana ha pujat 1,5 graus. Per a molta gent pot semblar poc, per¨° quan es parla del canvi clim¨¤tic a escala planet¨¤ria l'increment ha estat de 0,7 graus, de manera que el Pirineu s'est¨¤ escalfant al doble de velocitat que el conjunt del planeta¡±, assenyala L¨®pez-Moreno.
Durant les campanyes de seguiment anual, la millor part del dia ¨¦s la nit. El grup de sis cient¨ªfics s'aplega al voltant d'una taula plegable i es fan el sopar en una cuina de gas. En el men¨² d'aquest any: piparras saltades i ous ferrats amb rostes. A uns 2.700 metres encara tenen m¨¦s bon gust. Per¨° la feina d'aquests investigadors no ¨¦s un cam¨ª de roses. Cada any s'han de despenjar per parets de roca per substituir term¨°metres i estacions meteorol¨°giques esclafats per la neu, salvar forts desnivells amb l'equip a l'esquena, acampar a l'estiu i primavera, quan han arribat a estar a 17 graus sota zero i amb vents de 100 quil¨°metres per hora que tombaven els murs de neu que havien aixecat per protegir la tenda de campanya. La majoria s¨®n muntanyencs i espele¨°legs amb molta experi¨¨ncia. Miguel Bartolom¨¦, l'home que cuina a les altures, ¨¦s l'expert de l'IPE en coves gelades, on tamb¨¦ es fa palesa la reculada del gla?. L'endem¨¤ de tornar de Mont Perdut va marxar a col¡¤locar sensors t¨¨rmics en una cova del sistema de fonts d'Escuain. Va trigar 13 hores a rec¨®rrer-la acompanyat de membres del Centre d'Espeleologia d'Arag¨®, en col¡¤laboraci¨® amb la Federaci¨® Aragonesa d'Espeleologia i el Parc Nacional d'Ordesa.
La mesura m¨¦s detallada de la reculada de la glacera l'aporta l'esc¨¤ner l¨¤ser terrestre, una m¨¤quina que llan?a m¨¦s d'un mili¨® de punts de llum a la glacera i construeix un mapa topogr¨¤fic amb una resoluci¨® centim¨¨trica. ¡°Aquesta ¨¦s la glacera del m¨®n que m¨¦s s'ha estudiat amb aquesta tecnologia¡±, explica Esteban Alonso-Gonz¨¢lez, el membre de l'equip que s'encarrega de fer aquesta tasca cada any. ¡°Nosaltres tenim una s¨¨rie ininterrompuda des del 2011, i amb diverses campanyes tamb¨¦ a la primavera per mesurar tamb¨¦ els m¨¤xims d'acumulaci¨® de neu¡±, detalla. Despr¨¦s del 2017, que va ser el pitjor any de la s¨¨rie, enguany hi ha hagut molt poca p¨¨rdua o algun guany, per¨° la tend¨¨ncia general ¨¦s de declivi. Les dades mostren que la glacera ha perdut de mitjana cinc metres de gruix, tot i que hi ha punts en qu¨¨ s¨®n 14 metres menys. En general Mont Perdut retrocedeix un metre l'any. Aix¨° se suma als mesuraments anteriors fets amb altres t¨¨cniques, que mostren una p¨¨rdua global d'uns 50 metres entre el 1980 i el 2010.
¡°Si assumim que continua passant el mateix dels ¨²ltims anys, d'aqu¨ª a 20 o 30 anys bona part haur¨¤ desaparegut del tot. Nom¨¦s sobreviur¨¤ la zona de gel viu, m¨¦s protegit i amb m¨¦s neu a la part alta, que podria perdurar alguna d¨¨cada m¨¦s¡±, explica L¨®pez-Moreno. Ser¨¤ una lenta agonia, ja que s'estima que en els ¨²ltims anys la reculada del gel s'alentir¨¤.
La desaparici¨® de la glacera no suposar¨¤ una trag¨¨dia ambiental ni hidrol¨°gica. S'estima que el gruix del gel ¨¦s d'uns 30 metres, de manera que en total acumula uns vuit hect¨°metres c¨²bics, equivalent a un embassament petit. Desapareixeran els microbis i altres esp¨¨cies que viuen al gla?, per¨° n'apareixeran d'altres als llacs resultants, explica L¨®pez-Moreno. La vida continuar¨¤ endavant, tot i que per a les properes generacions l'¨²nica manera de veure una glacera a Espanya ser¨¤ en fotos.
La contaminaci¨® mundial gravada en un llac
Blas Valero navega pel cad¨¤ver d'una glacera que va desapar¨¨ixer fa 14.000 anys. La fusi¨® va donar lloc al llac de Marbor¨¦, el m¨¦s alt dels Pirineus, a 2.590 metres i tamb¨¦ un dels m¨¦s interessants per resoldre preguntes importants sobre la glacera de Mont Perdut que ¨¦s just al davant. Hi ha hagut dues etapes hist¨°riques en qu¨¨ les temperatures eren molt semblants a les actuals, una en l'¨¨poca romana i una altra durant l'?ptim Clim¨¤tic Medieval, entre els segles X i XIV. Els registres de temperatures en alta muntanya s¨®n escassos. L'equip de l'IPE nom¨¦s t¨¦ mesuraments d'altura des del 2013, un registre de temperatures del refugi de G¨®riz de des del 1981; i les de l'observatori Midi de Bigorre (Fran?a) a 2.877 metres, amb dades de precipitaci¨® i temperatura des del 1903. L'equip de Valero intenta reconstruir el clima passat gr¨¤cies als sediments del fons del llac, on set metres de capes successives permeten remuntar-se uns 13.000 anys. Les datacions preliminars de la ge¨°loga de l'IPE Ana Moreno apunten al fet que la glacera ja existia fa 2.000 anys, en ¨¨poca romana, amb la qual cosa el gel m¨¦s antic de la glacera hauria de ser fins i tot m¨¦s vell. L'activitat humana s'evidencia als sediments del Marbor¨¦, segons detalla Valero. Als sediments "veiem la quantitat de metalls pesants, plom i mercuri, que provenen de la mineria local i, sobretot, a escala global. Hi ha un pic enorme de la primera globalitzaci¨® de l'hemisferi nord durant l'¨¨poca romana. Aquest pic de la mineria romana s'observa a tot el Pirineu en un gran augment de la quantitat de plom que a trav¨¦s del transport atmosf¨¨ric va arribar fins aqu¨ª. Despr¨¦s baixa, augmenta una mica durant l'¨¨poca medieval i despr¨¦s augmenta a partir del segle XIX amb la revoluci¨® industrial. Comen?a a disminuir a partir dels vuitanta, quan es comencen a utilitzar gasolines sense plom, per¨° no baixa fins al nivell previ a l'¨¨poca romana. L'impacte del que fem apareix en un lloc tan pristi i tan remot com aquest".