Joan Tard¨¤ va a la muntanya

L¡¯entrada al grup parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) est¨¤ plena de cartells demanant llibertat per als dirigents pol¨ªtics catalans presos i el retorn dels que es troben a l'estranger.

¡°La muntanya, quan est¨¤s lluny, no sembla tan alta¡±, diu Joan Tard¨¤ (Cornell¨¤ de Llobregat, Barcelona, 1953). ¡°Quan arribes al peu de la muntanya, aixeques la mirada i dius: ¡®H¨°stia, quina bestiola m¨¦s acollonant¡¯. I aix¨° ¨¦s el que ha passat¡±.

Joan Tard¨¤, fill d'un paleta i d'una taquillera de cinema a Cornell¨¤, taquiller ell mateix amb dotze anys i treballador en una f¨¤brica amb catorze, surt del seu despatx a buscar caf¨¨. ?s net d¡¯Isidor Coma, alcalde de Cornell¨¤ a la Segona Rep¨²blica, mort en l'exili poc abans que mor¨ªs Franco (Tard¨¤, amb 22 anys, va viatjar a Tolosa a con¨¨ixer-lo). La taula del seu despatx est¨¤ decorada amb una petita estelada que sembla treta de cotxe de diplom¨¤tic. Destaca a les prestatgeries un bust de Fidel Castro i el peluix d'un gat. ¡°Regal de l'amic invisible que vam fer per Nadal els del grup parlamentari¡±, diu en tornar. S¡¯asseu en una cadira amb el caf¨¨ a la m¨¤.

M¨¢s informaci¨®n

ERC adverteix a Pedro S¨¢nchez que no negociar¨¤ ¡°res¡± si la Fiscalia no retira els c¨¤rrecs contra els presos

Tard¨¤ demana un acostament als comuns i el PSC i irrita l¡¯independentisme

Tard¨¤: ¡°Intentarem que Puigdemont sigui president, per¨° ning¨² ¨¦s imprescindible¡±

El diputat Tard¨¤ fa catorze anys que ¨¦s a Madrid. ?s la representaci¨® m¨¦s longeva a la capital d¡¯Espanya de l'independentisme catal¨¤. De fet, cal remuntar-se a un temps, 2004, en el qual CiU ni somiava amb la independ¨¨ncia.

¡ªJo vaig ser un entusiasta de Rodr¨ªguez Zapatero¡­ ¡ªel pol¨ªtic s'inclina sobtadament cap al seu interlocutor, clavant els colzes als genolls¡ª. Deixi'm que li expliqui una cosa. El 2003, els independentistes ¨¦rem el 12%. Amb el 12% la Rep¨²blica no ens estava esperant. Per¨° Carod [Josep Llu¨ªs Carod-Rovira, expresident d¡¯ERC] i [JOAN][Joan] Puigcerc¨®s ho tenien clar¨ªssim: si la Rep¨²blica no ens est¨¤ esperant, cal anar amb l'esquerra espanyola fins a una Espanya federal. I quan arrib¨¦ssim a aquesta Espanya federal, l'esquerra espanyola baixar¨¤, i nosaltres seguirem fins a la nostra estaci¨® final, que ¨¦s la rep¨²blica catalana. Caldr¨¤ dedicar-hi dues o tres generacions. Amb un risc! Amb el risc que quan h¨¤gim arribat a l¡¯Estat federal, els nostres nets potser diuen: ¡®Doncs estem b¨¦ aqu¨ª!¡¯.

Tard¨¤ enumera el que van fer per emprendre el viatge al model federal amb el PSOE. ¡°Un estatut nou per a Catalunya i el tripartit [el 2003 es va pactar un Govern de PSC-ERC-ICV] per desallotjar els nacionalistes. Vam posar-hi un entusiasme enorme. ?s a dir: fa quinze anys, ten¨ªem clar que la independ¨¨ncia ens costaria dues generacions! Si l'estatut s'hagu¨¦s engegat, trigar¨ªem vint anys a desplegar-lo. En canvi, la totxesa de l¡¯Estat en no recon¨¨ixer-se com a plurinacional i la crisi econ¨°mica va fer una cosa imprevista: posar el 48% de catalans favorables a la independ¨¨ncia. Qui digui que sabia el que passaria, menteix. Ni ho somi¨¤vem¡±.

El 2008, aquest home que t¨¦ a la seva foto de perfil de WhatsApp Llu¨ªs Companys, president de la Generalitat afusellat el 1940 per la dictadura, va organitzar un bon esc¨¤ndol quan va cridar, la nit del Dia de la Constituci¨®, ¡°que visqui la Rep¨²blica, mori el Borb¨®¡± en un acte en el qual es va cremar un ta¨¹t que representava la Carta Magna. Va al¡¤legar que es referia a la instituci¨® mon¨¤rquica, no a una persona concreta. El president del Congr¨¦s, Jos¨¦ Bono, va sortir en la seva defensa: ¡°?s una persona molt emotiva, molt prim¨¤ria (¡­)¡±.

Tard¨¤, expliquen els seus adversaris pol¨ªtics, ¨¦s temperamental i directe. De tracte personal c¨¤lid i de car¨¤cter pol¨ªtic complex, de dif¨ªcil negociaci¨® (¡°Si el Govern no insta la Fiscalia a retirar els c¨¤rrecs dels presos pol¨ªtics, no ens asseurem amb els pressupostos; aquest ¨¦s el nostre capital¡±, sentencia a EL PA?S). S'escalfa amb facilitat, una de les ¨²ltimes vegades cridant ¡°fatxes¡± als socialistes des de la tribuna del Congr¨¦s, cosa per la qual va demanar disculpes. En les legislatures de Zapatero va posar tota la carn a la graella perqu¨¨ es poguessin parlar totes les lleng¨¹es oficials de l¡¯Estat al Parlament: va ser expulsat una vegada i una altra pel president del Congr¨¦s, Manuel Mar¨ªn. ¡°L'esquerra espanyola mai n¡¯apr¨¨n. Zapatero ens deia: ¡®No podem obrir aquest mel¨® perqu¨¨ la dreta se'ns tira damunt¡¯. Per¨° si la dreta se't tirar¨¤ damunt facis el que facis sempre!¡±.

?s un apassionat del rugbi i auster en els seus plaers; a Madrid s¡¯est¨¤ a l'extrem d'aquella suite de l'hotel Palace en la qual s'allotjava Josep Antoni Duran i Lleida, exdiputat de CiU. ¡°[Gabriel] Rufi¨¢n va trobar, amb ra¨®, que l'hotel on s'allotja quan va a la capital d¡¯Espanya ¨¦s d'una mod¨¨stia innecess¨¤ria¡±, va escriure a El Nacional el periodista Enric Vila, en un article en el qual li retreu, en l'ordre ideol¨°gic, no haver tingut ¡°la necessitat d'evolucionar ni de sofisticar-se respecte dels anys setanta, quan militava al PSUC i era regidor de Cornell¨¤¡±.

Fa un any Joan Tard¨¤ es va dirigir als estudiants de la Universitat de Barcelona: ¡°Tenim el comprom¨ªs de parir la rep¨²blica, per¨° qui l'ha de capitanejar sou vosaltres. I si no ho feu, haureu com¨¨s un delicte de tra?ci¨® a les generacions que no s'han rendit, i cometr¨ªeu un delicte i una tra?ci¨® a la terra¡±.

Vost¨¨s no els han tra?t prometent-los una rep¨²blica?

¡ªNo, no, no. Hem anat improvisant. I vam anar descobrint coses, com que la conjuntura internacional no era favorable.

¡ªPer¨° van anunciar que ho seria, i que les empreses no se n¡¯anirien.

¡ªB¨¦. Els grans intel¡¤lectuals de la Segona Rep¨²blica espanyola estaven conven?uts que els aliats desembarcarien a Cadis i ho van fer a Normandia. I tota l'estrat¨¨gia, tota la seva estrat¨¨gia, estava basada en aix¨°! B¨¦, aquestes coses passen.

Abans d'arribar al PSUC i a Esquerra, Tard¨¤ va passar el 1974 per Bandera Roja, una organitzaci¨® d'extrema esquerra amb la qual, per l'ambient pol¨ªtic i obrer de casa seva, va entrar en pol¨ªtica. ?s professor d'institut en exced¨¨ncia, lector de novel¡¤la negra i la seva loquacitat i imatge ¡ªun home corpulent, de bigoti (¡°no me'l podria treure, seria com sortir al carrer en leotards¡±, va dir a La Vanguardia), cabellera arrissada i ulls clars¡ª van servir al programa sat¨ªric Pol¨°nia de TV3 per fer d'ell una caricatura d'¨¨xit.

¡ªEl refer¨¨ndum ¨¦s inevitable ¡ªdiu abans d'acomiadar-se¡ª i li dir¨¦ per qu¨¨. Perqu¨¨ l'establishment cau en un error intel¡¤lectual acollonant: creure que el 50% de catalans que no s¨®n independentistes han signat una p¨°lissa amb ells per la qual, mai ho seran.

Tard¨¤ ¨¦s l'home a Madrid encarregat no de trencar amb Espanya, sin¨® de canviar percentatges per fer-ho en el moment en qu¨¨ hagin mesurat b¨¦ la muntanya.