Fins als ¡®bollocks¡¯ del Proc¨¦s

La idea que el territori d'un pa¨ªs pogu¨¦s separar-se em va arribar molt aviat en la meva inf¨¤ncia a trav¨¦s d'una c¨¨lebre com¨¨dia cinematogr¨¤fica anglesa, oblidada avui pel gran p¨²blic per¨° coneguda per tots els cin¨¨fils. Es titulava Passaport per a Pimlico (1949) i narrava una imagin¨¤ria perip¨¨cia independentista del c¨¨ntric barri londinenc, on sobtadament s'havia descobert una esp¨¨cie de sobirania borgonyona. La hist¨°ria costumista i amable acabava com no podia ser d'una altra manera, tal com explicava un dels personatges: "No li donis m¨¦s voltes, Jim. Sempre hem estat anglesos i sempre serem anglesos i precisament perqu¨¨ som anglesos, reclamem el nostre dret a ser borgonyons".

He recordat el delici¨®s barri londinenc gr¨¤cies al senyor Charlie Mullin, lampista i fundador de Pimlico Plumbers, pr¨°spera empresa amb 400 treballadors, a qui es deu una pol¨¨mica iniciativa que ha escandalitzat i estimulat els reflexos censors precisament dels separatistes antieuropeus, els votants del partit de la independ¨¨ncia (UKIP). Segons Rafael de Miguel, el corresponsal d'aquest diari a Londres, el multimilionari ha col¡¤locat un cartell a la part alta de la seu de la seva empresa, que resa "Bollocks to Brexit (una frase que vol dir fins als ous del Brexit o a la merda el Brexit)". Tot i algun intent de censura administrativa dels cartells, Mullin est¨¤ m¨¦s que satisfet d'una pol¨¨mica que li ha donat notorietat i li ha perm¨¨s convocar els seus clients a la manifestaci¨® de dissabte passat contra el Brexit.

Ja ¨¦s un t¨°pic que el Brexit i el Proc¨¦s tenen molt en com¨². En les causes: la gran recessi¨®, la por a la p¨¨rdua d'identitat, la globalitzaci¨® avariada, fins i tot les difer¨¨ncies entre la gran ciutat cosmopolita i el pa¨ªs profund. En els m¨¨todes propagand¨ªstics: ja sigui la visi¨® piadosa del relat sobre un futur radiant, ja sigui la m¨¦s cruel de les mentides a dojo. I en el cansament dels ciutadans davant d'una pugna interminable i sense sortida, que finalment ¨¦s una lluita pel poder entre partits i fins i tot entre protagonistes.

Fins i tot l'horitz¨® futur de tots dos, Brexit i Proc¨¦s, tamb¨¦ sembla que t¨¦ alguna cosa en com¨². Primer per la seva llunyania: no sabem quan acabaran, subjectes a una procrastinaci¨® insuportable (per emprar una parauleta d'¨²s habitual en el m¨®n anglosax¨®). I segon, pel temor que la criatura final sigui menys que res, ¨¦s a dir, una p¨¨rdua per a totes les parts, el Regne Unit i la Uni¨® Europea en un cas, Espanya i Catalunya en l'altre. L'¨²nica perspectiva que ara s'entreveu ¨¦s un estatut per al Regne Unit a la UE i per a Catalunya a Espanya pitjor del que gaudien. Si es produeix un Brexit suau, l'estatus final ser¨¤ semblant al de Noruega per¨° amb menys poder pol¨ªtic a Brussel¡¤les, sense capacitat per influir i menys per legislar. Si s'arriba a la negociaci¨® pol¨ªtica per reformar la Constituci¨® i l'Estatut, tamb¨¦ pinta que l'estatus final pugui ser un autogovern amb compet¨¨ncies m¨¦s acotades o vigilades que les actuals.

La difer¨¨ncia entre el Brexit i el Proc¨¦s ¨¦s que a Londres nom¨¦s queda marge perqu¨¨ les coses empitjorin. Si no hi ha acords interns en la coalici¨® de govern, dins del partit conservador i entre el crucial unionisme nord-irland¨¨s (DUP) i Theresa May, ja se sap que l'alternativa ¨¦s el penya-segat del Brexit catastr¨°fic. Mentre que l'abs¨¨ncia d'acords a Espanya porten ¨²nicament a una procrastinaci¨® sense perspectiva, q¨¹esti¨® a la qual els presos i els 'exiliats' contribueixen poderosament: tot est¨¤ pendent del judici, com m¨¦s tard tot ho estar¨¤ de la sent¨¨ncia i despr¨¦s de les mesures de gr¨¤cia.

Els que estan fins als 'bollocks' del Proc¨¦s no haurien desitjar res amb m¨¦s intensitat que veure els presos preventius a casa seva, les sent¨¨ncies amortitzades i els indults sol¡¤licitats i concedits. ?s demanar massa, ¨¦s clar. Sobretot als que volen que continu? la festa. La festa, s¨ª: al capdavall s¨®n molts els que viuen per al Proc¨¦s i del Proc¨¦s. El processisme ha creat fins i tot llocs de treball, oficines redundants que s'ocupen dels drets humans, contractes milionaris i c¨¤rrecs creats expressament per destacats militants o dirigents. Aquest negoci ja t¨¦ m¨¦s de sis anys de vida i ha creat la seva base social, els seus interessos gremials, les seves xarxes de contraprestacions i fins i tot la seva burgesia, aquests personatges que han fet les seves petites fortunes sota les ales processistes.

El perill que ve ara ¨¦s el dels interessos processistes, no fos cas que aconsegueixin minar el judici despr¨¦s d'haver minat els processaments. No est¨¤ de m¨¦s recordar que sense fugits a l'estranger, aquests falsos exilis, dif¨ªcilment hi hauria empresonaments provisionals. I sense falses rep¨²bliques a construir tampoc hi hauria riscos de reiteraci¨® delictiva. Ara el processisme dependr¨¤ de les estrat¨¨gies de defensa. Quedar¨¤ desactivat si els defensors opten per estrat¨¨gies eficaces que serveixin per aconseguir l'absoluci¨® dels seus clients i recarregar¨¤ el Proc¨¦s si l'estrat¨¨gia ¨¦s de defensa pol¨ªtica, amb impugnaci¨® del sistema constitucional i apologia del dret d'autodeterminaci¨®. Si aquesta ¨²ltima ¨¦s l'estrat¨¨gia que s'imposa, patiran els presos i patiran tots els que estan fins als bollokcs (o ja tenen la pipa plena) del Proc¨¦s, que s¨®n molts i em temo que inclouen tamb¨¦ bona part dels independentistes.