¡°Si Torra tingu¨¦s certa ¨¨tica democr¨¤tica, hauria de dimitir¡±

Jos¨¦ Rosi?ol (Barcelona, 1970), president de Societat Civil Catalana, l'entitat contr¨¤ria a la independ¨¨ncia, creu que el president de la Generalitat, Quim Torra, hauria de dimitir.

Pregunta. Diu que el proc¨¦s ha mort per¨° que el conflicte persisteix. A qu¨¨ es refereix?

Resposta. Ens referim a com s'entenia fa un any. Semblava que es podia provocar institucionalment una ruptura indolora i sense conseq¨¹¨¨ncies. No va anar aix¨ª. L¡¯Estat de Dret ha funcionat i el pitjor del proc¨¦s ha estat la fractura social enorme que ha deixat. Els catalans estem dividits en dues meitats gaireb¨¦ perfectes. I ara Torra segueix amb una ret¨°rica molt inflamada. Va fer crides dient ¡°pressioneu, pressioneu¡± als CDR [Comit¨¨s de Defensa de la Rep¨²blica] que vam veure que van significar l¡¯assalt al Parlament. Per¨° ni Torra ni [Roger] Torrent [president del Parlament] han vulnerat la llei. El pitjor ¨¦s que hi ha certs grupuscles que actuen intentant actuar imposant la viol¨¨ncia.

P. Demanen noves eleccions, per¨° el seu resultat tampoc garanteix una sortida del bloqueig.

R. No ho diem perqu¨¨ sorgeixi una majoria X o Y, ¨¦s per normalitzar la situaci¨®. Necessitem un Govern que governi, que compleixi el principi de representaci¨® i que el president no actu? com un agitador. Ha de representar a tots i no nom¨¦s el 47% de la poblaci¨®, perqu¨¨ si no a la resta ens converteix en invisibles. Torra est¨¤ deslegitimat per ser president. Va encoratjar els CDR quan s'ha demostrat que usen la viol¨¨ncia per imposar el seu criteri. ?s un s¨ªmptoma de la descomposici¨® de la democr¨¤cia. Si tingu¨¦s cert grau d'¨¨tica democr¨¤tica, hauria d'haver dimitit.

P. Donaria suport a una moci¨® de censura d¡¯In¨¦s Arrimadas encara que fos instrumental? Ella no ho vol perqu¨¨ no la pot guanyar.

R. No em pronunciar¨¦, per¨° l'obligaci¨® dels partits ¨¦s trobar solucions. Estarem d'acord si ¨¦s una moci¨® o eleccions. Si Catalunya ¨¦s ingovernable amb la p¨¨rdua de la majoria independentista? El Parlament ha estat tancat tres mesos. Estem tan acostumats a la gravetat de la situaci¨® que sembla que no ho sigui.

P. Creu que a Catalunya hi ha un escenari de viol¨¨ncia?

R. No he dit aix¨°. Dic que hi ha episodis com el de l'homenatge a Cervantes, el del Parlament o la vaga de pa¨ªs, del 3 d'octubre del 2017. I passen reiteradament coses com els actes a la Universitat Aut¨°noma o com la manifestaci¨® Hablemos espa?ol, que va haver de canviar el seu recorregut perqu¨¨ els CDR van ocupar la pla?a de Sant Jaume. ?s greu. Aquest 1-O va haver-hi 32 policies ferits.

P. Fa un any vost¨¨s van convocar una multitudin¨¤ria manifestaci¨® del constitucionalisme. Per qu¨¨ no n¡¯han fet una altra?

R. No ¨¦s casualitat que com a responsable de Societat Civil no hagi convocat cap manifestaci¨®. No volem tensionar els carrers ni l'espai p¨²blic. Ho vam fer el 8 i el 29 d'octubre del 2017 per la conculcaci¨® de drets. Nom¨¦s ho repetirem si torna a passar. No hem d'atiar la tensi¨® ni mobilitzar-nos perqu¨¨ s¨ª. La nostra obligaci¨® ¨¦s no contribuir al clima d'enfrontament.

P. ?s partidari que es retirin lla?os grocs a la via p¨²blica en suport als presos com va fer Albert Rivera?

R. Entenc que pot haver-hi gent que n¡¯estigui farta. Jo no n¡¯he tret cap. Per¨° l'espai p¨²blic ¨¦s de tots.

P. El constitucionalisme segueix sense tenir una estrat¨¨gia comuna a Catalunya. Per qu¨¨ es va mostrar desunit el 12 d'octubre?

R. No ho crec. Aquest dia es commemora el dia de la Hispanitat i no ¨¦s un acte reivindicatiu. Fa un any va passar el mateix. El 12 no van ser-hi tots els partits constitucionalistes, per¨° el 8 i el 29, s¨ª.

P. Qu¨¨ li sembla la proposta de Pedro S¨¢nchez d'un nou Estatut? Per aprovar-lo es necessitarien dos ter?os del Parlament i est¨¤ molt lluny d'aix¨°.

R. El primer pas inequ¨ªvoc ¨¦s que tots els actors entenguin que en democr¨¤cia tot es pot parlar per¨° dins de la llei. ?s condici¨® sine qua non. De vegades avancem passos. I el primer, i ho dic amb tota la ironia del m¨®n, el va dir alg¨² molt af¨ª a nosaltres, com ¨¦s Gabriel Rufi¨¢n: ¡°Cal punxar la bombolla m¨¤gica de l'independentisme¡±. Doncs que alg¨² tingui el valor i el coratge de fer-ho.

P. ?s a dir, deixar clar que Catalunya segueix sent una comunitat aut¨°noma? La CUP ho diu.

R. Encara que la CUP ho digui per raons oposades, en aix¨° estem d'acord. Benvinguda la CUP. ?s tornar al m¨®n de la realitat, m¨¦s dura del que sembla.

P. Pot haver-hi normalitat amb pol¨ªtics a la pres¨®?

R. Cal que sigui aix¨ª. S¨®n coses paral¡¤leles. Si jo hagu¨¦s fet alguna cosa semblant, tindria les mateixes conseq¨¹¨¨ncies. Tots estem subjectes a la llei. Que el PSC creu que la pres¨® ¨¦s desproporcionada? Si alg¨² ho opina, que sigui per a tots els presos, que promoguin un canvi legislatiu al Congr¨¦s.

P. Qu¨¨ li sembla que Iglesias an¨¦s a veure Junqueras?

R. Vivim en la pol¨ªtica-espectacle. A qu¨¨ hi va anar? A fer-se una foto? Estem fins i tot instrumentalitzant el sofriment de les persones. Vivim la pol¨ªtica espectacle. S'obre el Parlament i el primer que fan ¨¦s reprovar el Rei. Va ser extemporani. Sembla una cambra de propaganda per aconseguir titulars. A ERC li vaig a regalar un manual de ci¨¨ncia pol¨ªtica sobre la separaci¨® de poders.

P. Societat Civil va apadrinar Manuel Valls, alcaldable per Barcelona. Li donaran suport en la campanya?

R. ?s un element disruptiu, per¨° no farem campanya per cap candidat. El vaig trucar perqu¨¨ vingu¨¦s a un acte perqu¨¨ vaig pensar que, com a exprimer ministre de Fran?a, tenia un relat europeista molt potent. No ¨¦s nom¨¦s un problema entre catalans i la resta d'espanyols o entre catalans afectant el conjunt d¡¯Espanya. ?s un problema europeu. Valls ho diu i comparteixo la seva visi¨®. La narrativa subjacent en el proc¨¦s ¨¦s molt semblant a la del Brexit.