Una biennal que ja no marxar¨¤

No ¨¦s el mateix anar a un auditori o a un centre de convencions per escoltar una confer¨¨ncia o un debat que sortir amb les bosses del supermercat del fossat del Mercat de Sant Antoni i veure que en aquest espai estan parlant d'alguna cosa que t'interessa ¡ªper exemple, els barris de Barcelona¡ª i et quedes a escoltar la xerrada i a participar-hi. Una imatge que s'ha repetit a molts llocs de la ciutat, la pla?a de Joan Coromines, la de la Virreina, el vest¨ªbul del CCCB, la Fabra i Coats, l¡¯Ateneu l'Harmonia, l¡¯Hangar, La Escocesa o el recinte modernista de Sant Pau, entre altres espais.

Probablement aquest format, a l'espai p¨²blic, la proximitat i l'espontane?tat de la participaci¨® han estat els factors que han determinat l'¨¨xit de la primera Biennal del Pensament Ciutat Oberta que aquest diumenge va concloure a Barcelona. ¡°Una biennal que ha vingut per quedar-se¡±, assegurava l'alcaldessa, Ada Colau, que donava per descomptat que la ciutat d¡¯aqu¨ª a dos anys, ¡°governi qui governi¡±, va precisar, ¡°tindr¨¤ la segona Biennal del Pensament¡±.

En la Biennal, que va concloure diumenge ¡ªparcialment, perqu¨¨ hi ha algunes altres activitats fins a finals d'any¡ª hi han participat m¨¦s de 20.000 persones, a les quals cal afegir un seguiment important d'algunes de les confer¨¨ncies en streaming. Una biennal que ha estat buscadament parit¨¤ria: de les 69 activitats amb 156 participants, 79 eren dones i 77 homes. I unes activitats en les quals han participat persones molt heterog¨¨nies, amb una ¨¤mplia representaci¨® de la joventut. Un detall que aquest diumenge destacava Colau: ¡°?s evident que les q¨¹estions globals que ens afecten a tots, el feminisme, el g¨¨nere, els problemes de les ciutats interessen molt la gent jove, aix¨ª que s'ha demostrat que no passen de tot, com de vegades es diu¡±.

La Biennal ha estat, probablement, el senyal d'identitat del govern municipal en mat¨¨ria de cultura, una ¨¤rea a la qual, com va recon¨¨ixer la mateixa alcaldessa recentment, els ha costat agafar el pols. I ha estat una iniciativa que no ha semblat contrariar l'oposici¨® municipal del Consistori. ¡°Potser perqu¨¨ no es podia identificar directament amb una opci¨® pol¨ªtica i perqu¨¨ hi han desfilat veus d¡¯ideologies molt diferents¡±, comentava aquest diumenge el comissionat de Cultura, Joan Subirats, un dels promotors de la iniciativa, que ja treballa en una altra proposta per¨° entorn de la ci¨¨ncia, la primera Biennal de Ci¨¨ncia de Barcelona, que se celebrar¨¤ el febrer del 2019.

Els debats, seminaris, passejos dels peripat¨¨tics i altres activitats bastant descentralitzades han propiciat aquesta connexi¨® de la poblaci¨® i, tamb¨¦, d'un sector intel¡¤lectual i pensador molt transversal: soci¨°legs, fil¨°sofs, arquitectes, m¨²sics, pensadors i figures internacionals, com la feminista Judith Butler.

Si les estad¨ªstiques d'assist¨¨ncia als actes serveixen per elaborar un r¨¤nquing del que ha interessat m¨¦s, el debat que va girar entorn del g¨¨nere i per qu¨¨ el cos ¨¦s tan important ¡ªentre la catedr¨¤tica de Filosofia Fina Birul¨¦s i Butler, pensadora feminista i catedr¨¤tica de Literatura Comparada¡ª va ser el que va congregar m¨¦s p¨²blic, amb 2.500 assistents. Com tamb¨¦ va passar a la trobada entre l'antrop¨°loga Rita Segato i l'escriptora Gabriela Wiener, sobre la ciutat de les dones, que va ser seguida per 1.200 persones o la reflexi¨® sobre el capitalisme tecnopatriarcal entre el fil¨°sof Paul B. Preciado i el doctor en Humanitats Eloy Fern¨¢ndez Porta, amb 1.200 persones m¨¦s. I una assist¨¨ncia molt not¨°ria, entre 350 i 500 joves, en cadascuna de les convocat¨°ries de les converses d'adolescents, per citar alguns exemples.