Mor el cr¨ªtic i escriptor Robert Saladrigas

Va reflectir el conflicte de l'¨¦sser hum¨¤ al m¨®n contemporani. Deia Robert Saladrigas que l'ambici¨® d'un novel¡¤lista ¡ªen el fons, tamb¨¦ una mica la seva com a tal¡ª?havia de ser comprendre, ¡°abastar el m¨®n sencer¡±, les inquietuds del seu temps, des de la m¨²sica i el cinema fins a la pol¨ªtica i la vida quotidiana. Aquesta actitud omn¨ªvora i oberta el va mantenir sempre com a escriptor destacat de l'anomenada Generaci¨® dels 70, amb obres com Memorial de Claudi M. Broch, i com a prestigi¨®s (i dur) cr¨ªtic literari, en bona part de narrativa estrangera, durant gaireb¨¦ quatre d¨¨cades. En un i altre ¨¤mbit, amb certa estranyesa i reserva, per¨° els seus protagonistes i ell mateix l'acaben superant. En l'¨¤mbit personal, ho ha aconseguit fins a aquesta matinada, quan als 78 anys ha mort v¨ªctima d'un c¨¤ncer que arrossegava des de feia un temps.

El m¨®n de Saladrigas el va constituir una mir¨ªada de lectures i, sobretot, una trentena de llibres publicats, pr¨¤cticament la meitat novel¡¤les, sorgides d'una imaginaci¨® que li va estimular el seu pare, el narrador d'hist¨°ries d'una fam¨ªlia de la petita burgesia barcelonina, ciutat on va n¨¦ixer el 1940. Inoculat el virus, als 15 anys ja tenia, segons recordava, una bona carpeta de contes en castell¨¤, on va demostrar una per¨ªcia que li va permetre, tot just amb 18 anys, passar a la llista d'aspirants al Premi Nadal amb una novel¡¤la que va titular?No todo es negativo.

El salt a la llengua catalana no el va fer fins que un dia va anar a entrevistar Salvador Espriu, que en preguntar-li en quina llengua escrivia, li va etzibar: ¡°I vost¨¨ pensa que dient-se Saladrigas i Riera far¨¤ alguna cosa si escriu en castell¨¤?¡±. I aix¨ª ho va fer. Potser influ?t per la literatura de Verne, que va devorar de jove, va arrencar la seva traject¨°ria liter¨¤ria en l'¨¤mbit de la literatura juvenil i amb premi: Entre juliol i setembre obtenia el 1966 el prestigi¨®s Joaquim Ruyra, que obriria el cam¨ª (amb un ¨¨xit que sobrepassaria amb els anys els 80.000 exemplars) a gaireb¨¦ una desena de t¨ªtols en aquest ¨¤mbit. Moltes vegades, la llibertat formal que aqu¨ª trobava feia que els escrigu¨¦s alhora que estava amb una novel¡¤la adulta.

Que s'escap¨¦s al g¨¨nere juvenil era gaireb¨¦ una necessitat perqu¨¨ Saladrigas no comen?ava una novel¡¤la si no tenia ben acorralada una idea ¡°contra les cordes¡±, com li agradava definir en termes pugil¨ªstics. I aix¨° explicava tamb¨¦ que pass¨¦s de vegades llargs per¨ªodes de temps entre que iniciava una novel¡¤la i l'acabava. Potser la seva formaci¨® en el peritatge mercantil i en Econ¨°miques contribu?a a aquest p¨°sit m¨¦s cerebral. La seva tasca no era f¨¤cil perqu¨¨ en aquesta voluntat omn¨ªvora, la majoria de les seves novel¡¤les oscil¡¤laven entre el record dels seus protagonistes de temps passats i el xoc amb les idees que acompanyen en viure al m¨®n contemporani. Una malaltia o una crisi d'identitat eren la g¨¨nesi d'aquests personatges, i Saladrigas hi afegia, com si es tract¨¦s d'un doble repte, certa investigaci¨® i complexitat formal. Un exemple paradigm¨¤tic podria ser Memorial de Claudi M. Broch, la seva obra m¨¦s celebrada i que li va fer guanyar el Premi Nacional de la Cr¨ªtica, amb contes intercalats, canvis de veu narrativa i el¡¤lipsis.

El corrent realista i aquest afrontar la vida contempor¨¤nia era un m¨®n que ja havia explorat amb 52 hores a trav¨¦s de la pell (1970), el mateix any en qu¨¨ va sortir publicat el seu llibre de relats Boires, amb el qual havia obtingut el V¨ªctor Catal¨¤ l'any anterior. Arrencaria aix¨ª una traject¨°ria notable i en bona part reconeguda amb guardons, amb t¨ªtols com Aquell gust agre de l¡¯estel (1976); El sol de la tarda?(premis Sant Jordi, 1991, i Crexells, 1992), La llibreta groga (premi Pla), La mar no est¨¤ mai sola (premi Carlemany 2004) o L¡¯altre (2008). La seva ¨²ltima novel¡¤la publicada va ser L¡¯estiu de la pluja (2012).

Si no va ser encara m¨¦s extensa la seva traject¨°ria, a m¨¦s d'aquesta autoimposici¨® de ser una obra molt meditada, va ser pel seu altre vessant vital, la de periodista cultural, una feina que va comen?ar als anys seixanta al diari Solidaridad Nacional i El Noticiario Universal, per col¡¤laborar posteriorment de manera regular en cap?aleres ins¨ªgnia de cada ¨¨poca, com Destino, Tele-Estel, Abc, Cavall Fort i Tele-eXpr¨¦s, aix¨ª com amb La Vanguardia. Va ser aqu¨ª, on va desenvolupar la seva col¡¤laboraci¨® m¨¦s important i extensa, i on es va consolidar com un dels cr¨ªtics de refer¨¨ncia. Aix¨ª, entre el 1981 i el 1993 va ser el responsable de les p¨¤gines liter¨¤ries del rotatiu, on es va guanyar tant la fama de just com de rigor¨®s i especialment cr¨ªtic amb la literatura catalana publicada: ¡°Venia d'una formaci¨® amb molta lectura estrangera i aix¨°¡­¡±, es defensava. Gran coneixedor del m¨®n editorial i de les col¡¤leccions (va treballar de jove a l'editorial Noguer) va continuar publicant una cr¨ªtica setmanal sobre narrativa estrangera, amb gran voracitat i mai refractari a recollir veus poc consagrades, potser reflex de qui se sentia influ?t per noms tan diversos com Roth, Salter, Proust, Pavese o Rilke. La seva ¨²ltima ressenya es va publicar dissabte, sobre l'autora francesa Marie-Hel¨¨ne Lafon. Com a assagista, va escriure diversos llibres vinculats a aquesta feina, com Literatura i societat a la Catalunya d¡¯avui o un amb les converses que va mantenir amb grans autors, Voces del ¡®boom¡¯. Era el seu espai com a cr¨ªtic; com a autor, fins i tot ho tenia m¨¦s clar: ¡°El meu espai ¨¦s com a home del meu temps¡±.