L¡¯Audi¨¨ncia Nacional investiga 23 anys de suborns en la venda d¡¯armes a l¡¯Ar¨¤bia Saudita
Les indagacions policials rastregen comissions il¡¤legals de l'empresa p¨²blica Defex en 16 operacions comercials per valor d'almenys 80 milions d'euros
L'Audi¨¨ncia Nacional investiga 23 anys de venda d'armes a l'Ar¨¤bia Saudita durant els quals directius d'una empresa p¨²blica espanyola d'armament van pagar suborns milionaris per aconseguir contractes amb el pa¨ªs ¨¤rab. El titular del jutjat central d'instrucci¨® n¨²mero 5, Jos¨¦ de la Mata, t¨¦ sota la lupa cinc operacions fetes entre els anys 1992 i 2004 per la companyia Defex amb les autoritats de Riad i 11 altres contractes signats en el per¨ªode 2005-2014, segons revelen documents judicials espanyols i su?ssos als quals ha tingut acc¨¦s EL PA?S.
Defex, participada en un 51% per l'Estat (a trav¨¦s de la Societat Espanyola de Participacions Industrials, SEPI) i el 49% restant per companyies privades dedicades a la venda d'armes, est¨¤ sent investigada des del 2014. Aquest any es va destapar una operaci¨® de venda de material policial a Angola amb un sobrecost milionari que suposadament va acabar repartit en comissions entre els funcionaris del pa¨ªs afric¨¤ i els directius espanyols. L'esc¨¤ndol va acabar amb Defex, que actualment est¨¤ en liquidaci¨®. Els seus tres m¨¤xims responsables ¡ªel president, el vicepresident i el director d'operacions¡ª estan imputats per haver mantingut durant m¨¦s de dues d¨¨cades un ¡°patr¨® criminal sistem¨¤tic de conducta¡±, segons descriu De la Mata en una de les seves interlocut¨°ries.
La investigaci¨® ha determinat fins ara que Defex va aconseguir 11 contractes de venda d'armes o material policial i de defensa a l'Ar¨¤bia Saudita entre el 2005 i el 2014 gr¨¤cies al pagament de comissions il¡¤legals. El fet de ser una empresa p¨²blica permetia a Defex obtenir les autoritzacions necess¨¤ries per exportar armes i munici¨®. Despr¨¦s, gr¨¤cies a la creaci¨® d'una ¡°complexa constel¡¤laci¨®¡± de societats ¡ªen definici¨® de les autoritats su?sses a les quals l'Audi¨¨ncia Nacional va demanar informaci¨® mitjan?ant una comissi¨® rogat¨°ria¡ª es pagaven comissions il¡¤legals sense contraprestaci¨® comercial aparent a persones ben connectades amb les autoritats saudites, i tamb¨¦ als directius de Defex.
La comissi¨® rogat¨°ria sol¡¤licitada a Su?ssa se centra en un contracte de material militar que es va subscriure amb un representant del pa¨ªs ¨¤rab per valor total de 19.050.000 euros, mentre que el valor de la munici¨® efectivament subministrada era de 14.550.000. Una altra de les irregularitats detectades ¨¦s el pagament de 7,6 milions d'euros a una empresa saudita sense que consti cap prova de la realitzaci¨® dels treballs que recollia el contracte.
La investigaci¨®, que a Espanya ha dut a terme la UCO de la Gu¨¤rdia Civil, tamb¨¦ t¨¦ localitzades cinc operacions comercials a l'Ar¨¤bia Saudita similars a les anteriors, en qu¨¨ Defex va fer pagaments per import total de 60,7 milions d'euros en m¨¦s d'una d¨¨cada (entre el 1992 i el 2004) a una empresa anomenada Peninsula Inc Ltd, domiciliada a les Illes Caiman. Uns pagaments que es documenten ¡°en diferents factures sense detall i sense contracte¡±, segons precisa el magistrat en una de les seves interlocut¨°ries.
Societats instrumentals
Peninsula i almenys quatre empreses m¨¦s s¨®n considerades pels investigadors com a societats instrumentals que nom¨¦s tenien com a objecte desviar fons a persones influents en la concessi¨® de contractes i als directius de Defex, aix¨ª com amagar els guanys procedents de les comissions il¡¤legals. El jutge considera que l'antic director d'operacions de Defex. ?ngel Mar¨ªa Larumbe Burgui, que utilitzava el nom clau de Kogan, i l'expresident, Jos¨¦ Ignacio Alzines Charro, conegut com a?Oscar, van fer servir aquest ¡°patr¨® criminal sistem¨¤tic¡± des del 1998. Tots dos van contactar amb diverses persones, entre les quals hi ha el presumpte testaferro Vicente Ferro, perqu¨¨ els administr¨¦s els fons ocults a l'estranger. Segons el jutge, van seguir una ¡°estrat¨¨gia acuradament planificada¡± i continuada al llarg del temps.
En les investigacions, que amb el temps s'han anat desmembrant en diverses peces separades, destaca tamb¨¦ el paper de Beatriz Garc¨ªa Paesa, neboda de l'espia espanyol Francisco Paesa, que va ser suposadament qui va dissenyar des del seu despatx d'advocats a Luxemburg una sofisticada estructura financera que permetia el funcionament de la trama de desviament i blanqueig de diners.
Al juliol, De la Mata va decidir processar Defex per la suposada venda irregular d'armes a Angola, la pe?a principal de la investigaci¨® i la que estava m¨¦s avan?ada. El jutge far¨¤ seure al banc dels acusats l'empresa p¨²blica, dues altres societats i 27 imputats, entre els quals hi ha els tres directius de Defex i Garc¨ªa Paesa. Per¨° hi ha almenys dues peces separades m¨¦s, com la d'Ar¨¤bia Saudita, que segueixen secretes i de les quals continua arribant informaci¨® a l'Audi¨¨ncia Nacional. Entre la m¨¦s rellevant hi ha la comissi¨® rogat¨°ria enviada a Su?ssa el juny del 2017, que demana informaci¨® sobre els comptes bancaris a nom de les societats utilitzades per amagar el bot¨ª dels exdirectius de l'empresa p¨²blica.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.