Quan els jutges tenen l¡¯¨²ltima paraula pol¨ªtica

Dijous, 25 d¡¯octubre. En un mat¨ª, cauen, per ordre d¡¯aparici¨®, tres not¨ªcies amb el poder judicial com a protagonista. Carlos Lesmes, president del Tribunal Suprem, demana disculpes per no haver ¡°gestionat b¨¦¡± el cas dels impostos de les hipoteques: ¡°S¡¯ha provocat una desconfian?a indeguda en l¡¯alt tribunal i no puc fer m¨¦s que sentir-ho¡±. Unes paraules que nom¨¦s tindrien sentit com a avantsala d¡¯una dimissi¨®. Poc despr¨¦s arriba la not¨ªcia de l¡¯entrada de Rodrigo Rato a la pres¨®. I m¨¦s o menys a la mateixa hora el Suprem anuncia que dona per tancat el sumari contra 18 pol¨ªtics independentistes catalans per ¡°rebel¡¤li¨®, malversaci¨® i desobedi¨¨ncia¡±, iniciant el cam¨ª cap a l¡¯obertura del judici oral. Les portades dels mitjans es convertien aix¨ª en un retaule improvisat del pes creixent del poder judicial en la vida p¨²blica espanyola. I quan la pol¨ªtica s¡¯arrauleix a la falda dels jutges, el sistema es desconfigura, amb greu risc de perdre la mesura de les coses.

Cert despla?ament de l¡¯eix del sistema pol¨ªtic cap al poder judicial es fa pal¨¨s en molts r¨¨gims democr¨¤tics. Les causes s¨®n diverses. Unes, positives: de corrupci¨® n¡¯hi ha hagut sempre, per¨° la sensibilitat de la ciutadania contra aquest delicte ha anat a m¨¦s i ara arriben molts m¨¦s casos als jutjats. Unes altres, negatives: la p¨¨rdua de pes del poder pol¨ªtic, quan l¡¯Estat naci¨® resulta massa petit per afrontar els xantatges dels poders globalitzats, i la incapacitat creixent del poder executiu i del poder legislatiu per resoldre problemes que no haurien d¡¯haver sortit del seu ¨¤mbit.

Traslladar l¡¯¨²ltima paraula del cas catal¨¤ al poder judicial ¨¦s un disbarat que pagarem tots. L¡¯embolic del poder judicial amb la q¨¹esti¨® hipotec¨¤ria s¡¯hauria evitat amb una regulaci¨® clara, per¨° la feblesa dels poders p¨²blics a l¡¯hora de posar l¨ªmits a les din¨¤miques dels mercats ¨¦s evident. I en mat¨¨ria de corrupci¨® la falta d¡¯assumpci¨® de responsabilitats per part de governants i dirigents de partits va crear un clima de toler¨¤ncia que va multiplicar el problema fins a convertir-lo en estructural en casos com el del PP, que ho va pagar amb la p¨¨rdua del poder arran de la sent¨¨ncia de la G¨¹rtel, per la passivitat del seu president. Molts personatges que semblaven intocables han acabat condemnats per la just¨ªcia, la qual cosa dona legitimitat al poder judicial. Per¨° els partits, prioritzant l¡¯ocultaci¨® i la protecci¨® dels seus, no han creat mecanismes eficients per evitar els delictes.

Per¨° el cas que ocupar¨¤ l¡¯escena p¨²blica en els propers mesos ¨¦s el judici als independentistes catalans. Soc dels qui pensen que haver arribat fins aqu¨ª ¨¦s un frac¨¤s de la pol¨ªtica. I que si el futur d¡¯aquest conflicte dep¨¨n del que diguin els jutges es complica la resoluci¨®. La instrucci¨® ha constru?t un relat dif¨ªcil de creure quan s¡¯han viscut els fets de prop, llastrat, a m¨¦s, per una pres¨® preventiva que frega la prevaricaci¨®. S¡¯ha oblidat, sospitosament, que la norma ¨¦s la llibertat i que la pres¨® a espera de judici nom¨¦s pot ser excepcional. Parlar de rebel¡¤li¨® ¨¦s col¡¤locar-se a tal dist¨¤ncia de la realitat que genera desconfian?a amb una just¨ªcia capa? d¡¯arribar a aquest grau de banalitzaci¨® dels conceptes. Ferit per les garrotades dels jutges estrangers, l¡¯instructor ha optat per deixar de perseguir els fugits, cosa que trenca amb la idea m¨¦s elemental d¡¯equitat. Podria passar que 18 dirigents fossin condemnats i Puigdemont, el cap que els va liderar, no. Massa disbarats per a una q¨¹esti¨® tan sensible. I el Suprem ho avala.

El judici dominar¨¤ l¡¯escena p¨²blica durant mesos. Un espectacle que intensificar¨¤ la indignaci¨® i les baixes passions. Cal fer una crida a la responsabilitat de tots els dirigents pol¨ªtics perqu¨¨ reactivin les vies pol¨ªtiques. Per¨° tamb¨¦ correspon als jutges actuar amb ¨¨tica de la responsabilitat, ¨¦s a dir, pensant en els efectes dels seus actes. Quan els jutges esdevenen protagonistes dels problemes d¡¯un pa¨ªs, alguna cosa falla. Si tenen el que no els correspon ¨Cl¡¯¨²ltima paraula pol¨ªtica¨C ¨¦s perqu¨¨ s¡¯han trencat els equilibris que fan possible la democr¨¤cia. I si se senten cridats a salvar la p¨¤tria per incompet¨¨ncia dels pol¨ªtics, el sentit dels l¨ªmits es perd f¨¤cilment. I encara m¨¦s amb una dreta, cada dia una mica m¨¦s extrema, que els ovaciona.