Miracles i prodigis de la Generalitat

Dimarts passat va tenir lloc al Sal¨® de Sant Jordi del Palau de la Generalitat l¡¯acte de presentaci¨® d¡¯una curiosa entitat privada, radicada a B¨¨lgica, denominada ¡°Consell per la Rep¨²blica¡±, el president de la qual i director s¨®n, respectivament, Carles Puigdemont i Toni Com¨ªn, l¡¯expresident i l¡¯exconseller de la Generalitat, tots dos acusats de cometre greus delictes i en situaci¨® de pr¨°fugs de la just¨ªcia.

A l¡¯acte, revestit de la m¨¤xima formalitat protocol¡¤l¨¤ria, van assistir el president de la Generalitat Quim Torra, el vicepresident, Pere Aragon¨¦s, els altres membres del Govern, el president del Parlament, Roger Torrent, encap?alant part de la Mesa, l¡¯expresident Artur Mas i els m¨¤xims dirigents de les formacions que integren el Govern (JxCat, PDeCAT i ERC), aix¨ª com els presidents i els equips directius de les entitats separatistes. En definitiva, l¡¯independentisme estava representat en ple. Com ¨¦s de rigor, TV3 va retransmetre en directe la cerim¨°nia.

Des de B¨¨lgica va intervenir per videoconfer¨¨ncia Carles Puigdemont, al qual tots els assistents, posats dempeus, van rebre amb un llarg aplaudiment. Va explicar que l¡¯objectiu del Consell era ¡°aplicar el mandat de l¡¯1-O¡± i ¡°avan?ar per la via dels fets¡± (¨¦s a dir, no per la via del Dret) per ¡°arribar aqu¨ª on el Govern i el Parlament no poden¡± (perqu¨¨ la Constituci¨® i les lleis ho impedeixen), i va afegir que el Consell actuaria com una ¡°palanca per caminar cap a la independ¨¨ncia¡± (¨¦s a dir, cap al suposat mandat de l¡¯1-O).

Ara b¨¦, va precisar Puigdemont, la nova entitat s¡¯inscriur¨¤ com a associaci¨® a B¨¨lgica i el seu finan?ament ser¨¤ privat. Aquesta condici¨® jur¨ªdica el permetr¨¤ actuar ¡°amb les mans lliures¡±, ¡°sense les cotilles ni amenaces de l¡¯Estat espanyol, perqu¨¨ a nosaltres no ens podran aplicar cap 155¡±. Va quedar clar que, en tot cas, aquest Consell estar¨¤ relacionat amb el Parlament mitjan?ant ¡°l¨ªnies estables i regulars de coordinaci¨®¡± i treballar¨¤ conjuntament amb la societat civil.

Excepte per als que es posen una bena als ulls perqu¨¨ els interessa donar sensaci¨® de normalitat, no hi ha dubte que estem al comen?ament d¡¯una etapa nova del proc¨¦s i que, si l¡¯autoritat no ho impedeix, estaran representats al Consell c¨¤rrecs electes auton¨°mics i municipals, centenars d¡¯associacions i simples ciutadans, per tal d¡¯establir un sistema de ¡°doble poder¡± i, per tant, una dualitat de legitimitats, una vella estrat¨¨gia subversiva, en aquest cas contra una democr¨¤cia, no contra una dictadura.

El terme ¡°cop d¡¯estat¡± apareix de nou en el vocabulari pol¨ªtic espanyol. La ¡°marxa sobre Roma¡± de Mussolini el 1922 o les setmanes posteriors a l¡¯acc¨¦s de Hitler a la cancelleria de Berl¨ªn el 1933, van ser cops d¡¯estat sense intervenci¨® dels ex¨¨rcits i sense necessitat de viol¨¨ncia f¨ªsica. Per¨° es van destruir dues democr¨¤cies i es van posar els fonaments de dues dictadures: aquesta ¨¦s la realitat, posin-li el nom que vulguin.

Estem indefensos els que acceptem la legalitat democr¨¤tica i nom¨¦s a partir d¡¯aquesta podem acceptar el canvi de les regles constitucionals? Qu¨¨ es pot fer davant una estrat¨¨gia tan imaginativa? Diumenge passat, el prestigi¨®s catedr¨¤tic de Dret Administratiu Santiago Mu?oz Machado va publicar a La Vanguardia un article agut (¡°El protagonisme dels jutges¡±) en el qual, referint-se al cas catal¨¤, ressaltava les dificultats per resoldre casos evidentment antijur¨ªdics els escenaris dels quals de fet no es preveien espec¨ªficament a les lleis.

Qui podia suposar que s¡¯arribaria a una situaci¨® en la qual un pr¨°fug de la just¨ªcia, des d¡¯un pa¨ªs estranger, podria dirigir la Generalitat presidida formalment per un vicari seu? La lletra de la llei no preveu aquest tipus d¡¯escenari perqu¨¨ el legislador ni tan sols havia imaginat una situaci¨® tan rocambolesca i anormal. No obstant aix¨°, els poders p¨²blics ¡ªespecialment, el Govern i la Fiscalia¡ª no es poden mantenir inermes davant un frau de llei tan evident i, afegiria, un frau tamb¨¦ de democr¨¤cia. Ni tampoc els jutges, per llei, poden deixar d¡¯emetre una errada en una sent¨¨ncia raonada en termes jur¨ªdics

Certament, la imaginaci¨® de Puigdemont aconsegueix graus inimaginables. Potser ¨¦s finalment la ¡°imaginaci¨® al poder¡± del maig del 68. Valle Incl¨¢n va batejar l¡¯¨¨poca corrupta d¡¯Isabel II com ¡°La Cort dels miracles¡±, Eduardo Mendoza la Barcelona s¨°rdida i violenta de fa un segle com ¡°La ciutat dels prodigis¡±. Cal esperar que un novel¡¤lista actual o futur escrigui un llibre el t¨ªtol del qual sigui ¡°La Generalitat dels miracles i els prodigis¡±. Sens dubte, hi ha tema.