La Constituci¨® que no s¡¯ha renovat mai

L¡¯enrenou al voltant de la tomba de Franco i el Valle de los Ca¨ªdos ha coincidit amb l¡¯inici del cicle commemoratiu del 40¨¨ aniversari de la Constituci¨®. La consigna oficial ¨¦s que toca cantar les lloances de la Constituci¨® com a ritual d¡¯exorcisme en temps en qu¨¨ es multipliquen les veus republicanes i en qu¨¨ es viu la llarga ressaca de l¡¯¨²nic desafiament realment subversiu ¨Cen el sentit de canvi estructural de l¡¯Estat¨C que ha viscut aquest pa¨ªs des del 1978. Que a hores d¡¯ara el Valle de los Ca¨ªdos continu? exercint de memorial del dictador i funcioni com un feu intocable del nacionalcatolicisme ens recorda que no ¨¦s or tot el que lluu en la hist¨°ria del per¨ªode constitucional m¨¦s llarg d¡¯Espanya.

Per haver viscut aquells anys, m¡¯¨¦s molt dif¨ªcil fer un judici terminant sobre el proc¨¦s constituent i el seu resultat. Era possible una Constituci¨® millor? No ens podem sostreure a la realitat. No hi va haver ruptura, hi va haver una transici¨® d¡¯un r¨¨gim feixista a un r¨¨gim democr¨¤tic. Encap?alada per un rei nomenat pel dictador, com ell mateix em va dir, visitant una exposici¨® al CCCB, davant d¡¯un retrat de Franco: ¡°Aquest em va nomenar. Qu¨¨ he de fer, negar-ho? Si tothom ho sap¡±. Pot ser que recon¨¨ixer l¡¯evid¨¨ncia fos el que va permetre a Joan Carles I jugar el paper de bon tra?dor. No sabrem mai el valor real del soroll de sabres que va acompanyar i va condicionar aquell proc¨¦s. Les institucions ¨Cl¡¯Ex¨¨rcit, les forces de seguretat, la just¨ªcia, els cossos de l¡¯Estat, corporacions diverses¨C eren les del franquisme i no es van reformar mai radicalment. Amb tots aquests actors i amb un poder econ¨°mic majorit¨¤riament adaptat perfectament a l¡¯Estat, es va haver de pactar el canvi, a trav¨¦s d¡¯una nova generaci¨® de pol¨ªtics sorgits del r¨¨gim, la vella gu¨¤rdia franquista i els dirigents de l¡¯antifranquisme.

El 40¨¨ aniversari arriba amb la q¨¹esti¨® territorial oberta, amb la monarquia en q¨¹esti¨®, amb un protagonisme inesperat del poder judicial i amb la trista estrena d¡¯un article dissenyat per a l¡¯excepci¨®: el 155

Des dels anys seixanta Espanya vivia en una doble realitat. Una superestructura tancada, on vivien instal¡¤lats els poders franquistes i el seu aparell ideol¨°gic de refer¨¨ncia, la jerarquia eclesi¨¤stica, cada vegada m¨¦s allunyada d¡¯amplis sectors ciutadans que, sobretot a les grans ciutats, estaven en l¡¯aprenentatge de la modernitat. A poc a poc, es va imposar com a superego col¡¤lectiu el tab¨² de la Guerra Civil: mai dels mais, base de la consigna de reconciliaci¨® nacional que el PC va llan?ar abans que ning¨². Per¨° aquests imperatius tamb¨¦ es negocien i aqu¨ª va haver-hi un preu expl¨ªcit ¨Cl¡¯amnistia per a tots: resistents i botxins¨C i un preu impl¨ªcit ¨Cla manca de mem¨°ria, que continua vigent, amb una dreta que amb aquest jove turbulent anomenat Pablo Casado, continua sent incapa? de condemnar el feixisme, i amb l¡¯Esgl¨¦sia cat¨°lica mantenint-se com a protectora del cad¨¤ver de Franco, malgrat els alt¨ªssims costos que ha tingut per a ella la seva complicitat amb el franquisme, fins al punt que Espanya ¨¦s un dels pa?sos m¨¦s laics del m¨®n.

Probablement, el text constitucional no podia ser gaire millor que el que va sortir. El gran problema de la Constituci¨® ha estat la manera en qu¨¨ ha estat gestionada. La incapacitat dels governs i de les diferents majories que s¡¯han succe?t per reformar-la abans que els problemes esclatessin, alhora que s¡¯anava fent m¨¦s restrictiva la seva interpretaci¨®. I ara peten les costures.

La transici¨® acaba amb la vict¨°ria del PSOE el 1982 i el posterior ingr¨¦s a la Uni¨® Europea. Els socialistes van arribar al poder amb una autoritat electoral i moral sense precedents. Va optar per donar prioritat a l¡¯assentament del r¨¨gim, per davant de la construcci¨® de la cultura democr¨¤tica que el pa¨ªs no tenia. Aix¨ª es va construir el nou entramat institucional i corporatiu, llastrat per un error que ve de l¡¯inici de la Transici¨®: la regulaci¨® tardana del finan?ament dels partits, porta per la qual la corrupci¨® es va incrustar en el sistema. Quan Aznar va unificar la dreta, el PSOE i el PP, en alian?a corporativa, malgrat les seves baralles, van passar a compartir el poder en exclusiva. La crisi del 2008 va treure els ciutadans de la indifer¨¨ncia i a partir del 2011 el r¨¨gim bipartidista va quedar en evid¨¨ncia. Els seus gestors s¨®n els que han posat a la picota la Constituci¨® del 1978. No van voler o no van saber desenvolupar-la per fer-la m¨¦s inclusiva. I aix¨ª el 40¨¨ aniversari arriba amb la q¨¹esti¨® territorial oberta, amb la monarquia en q¨¹esti¨®, amb un protagonisme inesperat del poder judicial i amb la trista estrena d¡¯un article dissenyat per a l¡¯excepci¨®: el 155.