Situacions l¨ªmit

Els llits dels altres, primera novel¡¤la d¡¯Anna Punsoda (Barcelona, 1985), premi Roc Boronat 2018, t¨¦ la voluntat de moure¡¯s en situacions l¨ªmit, a la recerca de la sotragada a la boca de l¡¯est¨®mac del lector: la protagonista, Claustre, una nit d¡¯hivern, molt trasbalsada despr¨¦s d¡¯haver visitat ¡°una casa vella, una dona vella i una hist¨°ria vella¡±, atura el cotxe en una fonda de carretera; darrere la barra, hi retroba una antiga companya d¡¯escola, i recorda que tenia un germ¨¤ que es va penjar quan anaven junts a l¡¯escola ¡ªdespr¨¦s de violar-la¡ª, recorda que a partir d¡¯aleshores nom¨¦s va sentir explicar sobre ella ¡°hist¨°ries negres de metges i internats¡±, i no pot deixar de constatar-li la desolaci¨® del pas del temps als cabells i a la cara, ¡°uns ulls tristos que li queien dels costats explicant mil desgr¨¤cies¡±. Per¨° el lector no llegeix els infortunis, adversitats i dolors de la vida de la cambrera, sin¨® els dels avatars i els tumults de la vida de Claustre, que no s¨®n plens de menys dramatisme: t¨¦ una ¨¤via abjecta, un pare alcoh¨°lic, una mare possessiva instal¡¤lada en la depressi¨®, addicta als somn¨ªfers, i un oncle que n¡¯abusava sexualment. ¡°Sabia que un ter? de les noies que vomiten i es fereixen amaguen algun tipus d¡¯ab¨²s sexual?¡±, li pregunta la psic¨°loga o la psiquiatra (no queda clar) que l¡¯at¨¦n d¡¯adulta, quan s¡¯adona que l¡¯univers l¡¯esclafa, que no para de plorar i que el cos li havia quedat ¡°inhabitat¡±. El llibre tamb¨¦ busseja en l¡¯anor¨¨xia, en el buit moral i les malalties del cap, en les obsessions de l¡¯egoisme, en la incapacitat d¡¯estimar, en el desplaer sexual i la promiscu?tat com a ter¨¤pia, en les lleis de saber-se sol i s¨°rdid, i, sobretot, en la satisfacci¨® de sentir-se insatisfet.

Com si no desconegu¨¦s que la repetici¨® ¨¦s el mecanisme m¨¦s efica? per reflectir l¡¯horror, Punsoda acumula vint estampes crues amb un patr¨® formal similar massa obvi, que s¡¯aprofiten de les virtuts dels silencis, les discontinu?tats narratives i les el¡¤lipsis per descobrir els s¨ªmptomes de la intimitat malalta de Claustre. Quan aconsegueix que la p¨¤gina sigui viva? i maliciosa, i que l¡¯humor negre no li descarrili, obt¨¦ prou energia liter¨¤ria per fer concordar la causticitat i la vida vulnerable. Quan Punsoda vigila la densitat emocional i mil¡¤limetra els disturbis de la innoc¨¨ncia, de la crueltat o de l¡¯aspror inn¨°cua, quan treballa el sentit del detall, hi ha imatges sentimentals poderoses: en el moment d¡¯acomiadar-se, despr¨¦s de visitar-lo a la cl¨ªnica de desintoxicaci¨® on est¨¤ ingressat, el pare ¡°va fer veure que tocava la trompeta per fer-me riure. What a wonderful day, que cantava alguns dies, movent els dits rabassuts¡±, i les conseq¨¹¨¨ncies de la breu trobada amb la mare a la masia de la infantesa tenen la for?a d¡¯evitar l¡¯ensucrament nost¨¤lgic. Per¨° a Els llits dels altres no tot mant¨¦ el nivell de plenitud dels millors moments, els episodis on la protagonista purga la gana amb v¨°mits i laxants, per exemple: l¡¯agudesa de l¡¯an¨¤lisi d¡¯una ment pertorbada no sempre va amb la bona companyia de la precisi¨® de les paraules i les frases ¡ªhi ha una prosa molt desigual, incolora i eixuta, i molt allunyada de l¡¯oralitat pretesa¡ª; amb massa freq¨¹¨¨ncia les especulacions reflexives de la protagonista sobre els seus naufragis f¨ªsics, morals i afectius desbaraten els esfor?os de la imaginaci¨®; i, a vegades, els desequilibris vitals de Claustre, m¨¦s que llegir-se, s¡¯endevinen, potser perqu¨¨ tenir ¡°l¡¯infern a dins¡± la converteix en un element passiu massa previsible.

Els llits dels altres t¨¦ el privilegi de la intensitat, per¨° tamb¨¦ es llegeix sense conseq¨¹¨¨ncies, com si despr¨¦s d¡¯una primera impressi¨® aparentment forta es descobr¨ªs que no en perdura cap empremta, o que el drama que colpeja l¡¯¨¤nim del lector s¡¯oblida aviat perqu¨¨, en el fons, les situacions l¨ªmit creades per Punsoda no destil¡¤len espessor o solidesa sin¨® un aire massa lleuger.