Entre la farsa i la trag¨¨dia

En el seu discurs amb motiu del primer aniversari de la DUI del 27 d¡¯octubre del 2017, el president Torra va dir que ¡°som a les portes d¡¯un judici que sabem d¡¯entrada que ser¨¤ una farsa, tal com la just¨ªcia europea ja ha expressat amb les resolucions emeses pels tribunals alemanys i belgues¡±. Als qui intentem aproximar-nos al fenomen del proc¨¦s amb la desitjable parsim¨°nia cient¨ªfica, ens sembla que l¡¯asseveraci¨® de Torra reclama un escrutini emp¨ªric. En quina resoluci¨® judicial europea ¡°s¡¯expressa¡± que el judici als l¨ªders independentistes catalans ser¨¤ una farsa?

Agafem, per exemple, la resoluci¨® del Tribunal de Schleswig-Holstein sobre l¡¯extradici¨® de Puigdemont. El Tribunal va considerar que el c¨¤rrec de rebel¡¤li¨® era ¡°inadmissible¡±, perqu¨¨ els actes imputats a l¡¯expresident no corresponien al delicte d¡¯alta tra?ci¨® (Hochverrat) ni al de pertorbaci¨® de l¡¯ordre p¨²blic (Landfriedensbruch) previstos pel Codi Penal alemany: simplement, no es va arribar a la viol¨¨ncia que preveu la regulaci¨® d¡¯aquests delictes. (Cal dir que per extreure una conclusi¨® com aquesta no calia donar-hi gaires voltes: en una data tan immediata com el novembre del 2017 m¨¦s de 100 penalistes espanyols ja van subscriure un manifest en qu¨¨ s¡¯afirma que ¡°¨¦s greument equivocat considerar els fets com a constitutius d¡¯un delicte de rebel¡¤li¨®, i aix¨° per la poderos¨ªssima ra¨® que est¨¤ absent un element estructural d¡¯aquest il¡¤l¨ªcit, com ¨¦s la viol¨¨ncia¡±.)

Ara b¨¦, la veritat ¨¦s que el Tribunal de Schleswig-Holstein no va q¨¹estionar la just¨ªcia espanyola en els termes que suggereix Torra. Ans al contrari: despr¨¦s d¡¯acceptar que Puigdemont podia ser extradit per malversaci¨® de fons p¨²blics, el Tribunal va descartar categ¨°ricament que aquesta potencial extradici¨® pogu¨¦s servir, com havia sostingut l¡¯acusat, per ¡°perseguir-lo pol¨ªticament¡± a Espanya. Segons el Tribunal, est¨¤ fora de lloc atribuir aquesta intenci¨® a l¡¯Estat espanyol com a membre de la comunitat de valors i de l¡¯espai legal com¨² de la Uni¨® Europea. Per si aix¨° no fos prou, el Tribunal va afegir que tenia ¡°confian?a il¡¤limitada¡± en la capacitat de la just¨ªcia espanyola per actuar segons les regles del dret.

Certament, aquesta confian?a il¡¤limitada casa malament amb la farsa de Torra i, en general, amb la l¨ªnia argumental d¡¯equiparar Espanya amb Turquia o amb pa?sos fins i tot m¨¦s tenebrosos (en una entrevista recent Jordi Cuixart va comparar la seva situaci¨® amb la de l¡¯activista Osman Kavala a Turquia ¡°o la d¡¯altres a l¡¯Iran o la Xina¡±). Aquesta equiparaci¨® amb Turquia ¨¦s un altre postulat que tamb¨¦ mereix una an¨¤lisi. Una possibilitat que se¡¯ns acut ¨¦s examinar la relaci¨® que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha mantingut amb tots dos estats. Sense menysprear la garrotada de la sent¨¨ncia en el cas Otegi i altres c. Espanya, la veritat ¨¦s que els historials d¡¯Espanya i Turquia s¨®n for?a dispars.

Si ens centrem en un assumpte tan sensible per a la democr¨¤cia com la il¡¤legalitzaci¨® de partits pol¨ªtics, fins al dia d¡¯avui Espanya nom¨¦s ha arribat una vegada a Estrasburg. En aquella ocasi¨® el TEDH va sentenciar que la il¡¤legalitzaci¨® de Batasuna no havia suposat cap violaci¨® de l¡¯article 11 de la Convenci¨® Europea de Drets Humans, que protegeix el dret d¡¯associaci¨® i nom¨¦s permet limitar-lo molt excepcionalment. En canvi, Turquia ha arribat sis vegades al TEDH i les sis vegades el tribunal ha sentenciat en contra seva. Va succeir el 1998 amb la il¡¤legalitzaci¨® del Partit Comunista Unit i la del Partit Socialista, amb la del partit Llibertat i Democr¨¤cia (?ZDEP) el 1999, el Partit Laborista Popular (HEP) el 2002, el Partit Democr¨¤cia Popular (HADEP) el 2010 i el Partit per una Societat Democr¨¤tica (DTP) el 2016.

A la vista d¡¯aquests casos no ¨¦s estrany que Espanya i Turquia ocupin posicions tan allunyades en els r¨¤nquings de democr¨¤cies. Segons l¡¯¨ªndex de The Economist, el 2017 Turquia ocupava la posici¨® n¨²mero 100. Espanya, en canvi, tancava el top 19 de les ¡°democr¨¤cies plenes¡± encap?alat per Noruega (una altra prova que la democr¨¤cia de qualitat no est¨¤ necess¨¤riament renyida amb la monarquia). Per¨°, com sempre, els documents cal llegir-los sencers. L¡¯informe de The Economist assenyala que la resposta al refer¨¨ndum de l¡¯1-O posa Espanya en risc de convertir-se en una ¡°democr¨¤cia defectuosa¡±. Tot i que el judici als l¨ªders independentistes no sigui la farsa que pret¨¦n Torra, la forma en qu¨¨ es desenvolupi ¨Ci sobretot el resultat¨C pot enfonsar les credencials democr¨¤tiques d¡¯Espanya. De moment, els xats tavernaris, l¡¯ab¨²s de la pres¨® preventiva i l¡¯exacerbada petici¨® de penes no auguren res de bo.