Badalona, on vas?

El que passi a Badalona en les properes eleccions municipals t¨¦ transcend¨¨ncia, no nom¨¦s per a la ciutat, sin¨® tamb¨¦ per a la pol¨ªtica catalana. La seva hist¨°ria recent, amb un alcalde del PP seguit d¡¯una alcaldessa independentista, ¨¦s una mostra de les tensions per les quals ha transitat la ciutat.

L¡¯¨¨xit del PP el 2011 es va assentar sobre dos pilars: la crisi econ¨°mica i les seves conseq¨¹¨¨ncies, i una campanya xen¨°foba basada en el ¡°nosaltres¡± primer i els ¡°estrangers¡± sobren. El seu candidat, Xavier Garc¨ªa Albiol, va demostrar que era un alumne avan?at de Marine Le Pen, Salvini i Orb¨¢n.

Entre el 2012 i el 2015 es va implementar el proc¨¦s nacionalitzador que tenia com a objectiu la independ¨¨ncia de Catalunya. La reafirmaci¨® d¡¯una identitat catalana exclusiva va tenir la seva r¨¨plica per part del PP i Cs, que van posar l¡¯accent en la identitat espanyola. En aquesta confrontaci¨®, el sentiment de doble pertinen?a catalana i espanyola, majoritari a Badalona, ha estat sotm¨¨s a la pressi¨® de les pertinences ¨²niques. El resultat ha estat la divisi¨® de la ciutadania al voltant dels seus trets identitaris.

Durant aquest per¨ªode, el proc¨¦s ha incidit en el comportament electoral. Si comparem les eleccions auton¨°miques i generals del 2015, podem constatar que la poblaci¨® de Badalona majorit¨¤riament no ¨¦s independentista i s¡¯escora cap a l¡¯esquerra, en la mesura en qu¨¨ es redueix el pes del vector identitari.

En les municipals del 2015, Albiol va continuar amb la seva estrat¨¨gia xen¨°foba, el seu lema va ser: ¡°Netejant Badalona¡±. El seu ¨¨xit relatiu va permetre formar un bloc a l¡¯esquerra en qu¨¨ van participar Guanyem Badalona, el PSC, ERC, i ICV-EUA, en qu¨¨ Guanyem va ser la for?a majorit¨¤ria. L¡¯acord adoptat comprometia l¡¯alcaldessa a desvincular la gesti¨® de l¡¯Ajuntament de qualsevol activitat relacionada amb el proc¨¦s independentista.

Deia Marina Subirats que est¨¤ b¨¦ que cadasc¨² proclami la seva veritat, per¨° a continuaci¨® advertia: ¡°Els governants ho s¨®n de tota la col¡¤lectivitat i, per tant, no poden imposar les propostes dels seus programes¡±. Dolors Sabater i els regidors de la CUP ni han complert amb l¡¯acord ni han representat la majoria de la poblaci¨®; al contrari, han actuat imposant les seves posicions minorit¨¤ries.

D¡¯una gravetat extrema i d¡¯un menyspreu absolut a la majoria dels seus representats va ser l¡¯actuaci¨® de Dolors Sabater una vegada proclamada la independ¨¨ncia al Parlament de Catalunya. Com a alcaldessa, i en nom dels alcaldes independentistes que hi havia reunits, va llegir una declaraci¨® en la qual va manifestar: ¡°Els ajuntaments som els que vetllem per la cohesi¨® social [¡­] el m¨®n municipal no podem sin¨® comprometre¡¯ns amb el proc¨¦s constituent de la Rep¨²blica catalana¡±. Certament, amb la seva visi¨® rom¨¤ntica, l¡¯alcaldessa va substituir la realitat de la ciutadania de Badalona per una abstracci¨® que li va permetre invisibilitzar la majoria de la poblaci¨®.

Per a cert independentisme que es considera d¡¯esquerres, la fe en els ideals, tant els referits a l¡¯emancipaci¨® com els referits a la naci¨®, se sustenta en utopies i constel¡¤lacions ideol¨°giques, que l¡¯allunyen de l¡¯an¨¤lisi de la realitat tangible que l¡¯envolta. La seva acci¨® est¨¤ condicionada per la certesa d¡¯un futur ut¨°pic sustentat en la nova Rep¨²blica, sense ser conscients que el lloc de comandament del proc¨¦s ha estat marcat per la defensa d¡¯un fort comunitarisme de car¨¤cter assimilacionista i conservador, que en l¡¯actualitat t¨¦ com a m¨¤xima expressi¨® el president de la Generalitat, Quim Torra.

Davant de la nova convocat¨°ria d¡¯eleccions, l¡¯esquerra de Badalona est¨¤ al davant d¡¯una tessitura: d¡¯una banda, com pot ser una alternativa al populisme xen¨°fob i a l¡¯empremta del nacionalisme espanyolista; de l¡¯altra, presentar un projecte d¡¯esquerres que incorpori propostes de gesti¨® municipal, que serveixin per millorar les condicions de vida dels ve?ns. Per¨° tamb¨¦ que tingui una posici¨® pr¨°pia i diferenciada de l¡¯independentisme en relaci¨® amb el conflicte identitari. Una proposta que inclogui la creaci¨® d¡¯espais capa?os de contenir la pluralitat de les diverses sensibilitats existents, i una visi¨® inclusiva de Catalunya i Espanya, sense oblidar ser una alternativa a la globalitzaci¨® econ¨°mica i als tancaments identitaris.

Rafael Lamuedra Zafra es profesor jubilado del instituto Badalona VII.