L¡¯artista catalana Rosal¨ªa guanya dos Grammy llatins

Tothom pregunta per ella. Perqu¨¨ ning¨² l'ha vist venir. D'on ha sortit. Fa un any caminava per la catifa vermella de la cerim¨°nia d'homenatge a Alejandro Sanz als Grammy llatins com una jove artista que, si no fos per una actuaci¨® que va deixar sense aire la majoria dels assistents, hauria sortit de Las Vegas sense m¨¦s repercussi¨®. Per¨° llavors, sobre un escenari enorme i davant dels gegants de la ind¨²stria de la m¨²sica llatina, els quej¨ªos i els silencis de Rosal¨ªa ja van ser tot un advertiment. Un senyal premonitori que l'any seg¨¹ent estarien tots buscant-la a ella i no a l'inrev¨¦s. Que amb 25 anys i nom¨¦s amb una can?¨®, Malamente, un v¨ªdeo que ha obtingut m¨¦s de 32 milions de reproduccions a YouTube, i amb un projecte completament diferent per a la tradici¨® d'aquest certamen, Rosal¨ªa ¨¦s el fenomen m¨¦s ex¨°tic i revolucionari dels premis. Tamb¨¦, en pocs dies, ha col¡¤locat el seu disc en el primer lloc del r¨¤nquing d'iTunes Llatinoam¨¨rica i entre els 10 principals discos de la llista llatina de Billboard.

?s de les poques artistes que, nom¨¦s amb una can?¨® ¨Cel seu altre single, Pienso en tu mir¨¢, i el seu disc, El mal querer, es van publicar fora de la convocat¨°ria¨C i nom¨¦s en un any, ha passat de ser una artista novella a una figura consolidada en la ind¨²stria, que competeix amb els int¨¨rprets m¨¦s influents de la m¨²sica llatina. Nom¨¦s ha necessitat un tema per col¡¤locar-se en les cinc categories principals dels Grammy: enregistrament de l'any, can?¨® de l'any, millor fusi¨® urbana, millor can?¨® alternativa i millor v¨ªdeo musical, i endur-se finalment dos dels premis: el de millor can?¨® alternativa i el de millor fusi¨® urbana.

Per¨° sobretot ha tingut l'oportunitat de mostrar el seu art davant de tot un continent. La seva actuaci¨® ha estat una de les m¨¦s espectaculars de la gala. La catalana ha irromput a Las Vegas asseguda en una vitrina de joieria, embolcallada en un vestit blanc amb un tall que ja ¨¦s marca de la casa, coronada per un r¨¨tol il¡¤luminat que anunciava el seu hit, Malamente, a tot un auditori pel qual encara ¨¦s un descobriment. Despr¨¦s de recollir els premis ha fet un dels discursos m¨¦s compromesos de la nit: "No deixar¨¦ mai de lluitar fins que no vegi el mateix nombre de dones que d'homes en un estudi de gravaci¨®". I entre els seus agra?ments n'ha fet un d'especial: "Vull donar-li les gr¨¤cies a les que estan en aquesta ind¨²stria, que m'han ensenyat que es pot, i gr¨¤cies a elles jo soc aqu¨ª".

Rosal¨ªa ha aterrat a Am¨¨rica sentint-se una "ambaixadora" del flamenc. Un g¨¨nere tradicionalment associat a una categoria minorit¨¤ria que ara ho inunda tot, que podria guanyar-ho tot. "Em sento orgullosa de portar una mica d'aquesta m¨²sica que tant m'agrada, que tant m'estimo, que em va canviar la vida quan la vaig descobrir. Sento que estic enamorada del flamenc i m'agradaria compartir-lo amb tothom, perqu¨¨ tothom se'n puguin enamorar", assenyala l'artista en una entrevista amb aquest diari. Acostumada al fet que aquest tipus de declaracions causin pol¨¨mica entre els ortodoxos d'aquest art, matisa: "Mai m'atreviria a dir que Malamente ¨¦s flamenc perqu¨¨ diria que t¨¦ inspiraci¨® flamenca, i que si aix¨° serveix com a porta perqu¨¨ molta altra gent descobreixi aquest g¨¨nere, perqu¨¨ molta altra gent descobreixi Juana la del Pipa o el Capullo de Jerez, doncs jo ser¨¦ la m¨¦s feli? del m¨®n".

Rosal¨ªa obre i tanca les mans com si cant¨¦s quan parla. Les seves ungles barroques li han est¨¨s la longitud dels dits m¨¦s cent¨ªmetres de l'habitual. Explica que aquesta part del cos ¨¦s la m¨¦s important quan s'expressa i els diamants i l'acr¨ªlic que la decoren tenen, a m¨¦s, un altre objectiu: "Em fan sentir m¨¦s poderosa, m¨¦s femenina". I les ha convertit en la seva marca.

La catalana suposa una revoluci¨®, no nom¨¦s per les seves lletres ni per la seva m¨²sica, sin¨® pel fet d'existir. Per a la cita pr¨¨via als Grammy s'ha vestit amb un mono (overall) que t¨¦ estampades dones nues en totes les posicions. Alguns reporters dels mitjans nord-americans i llatinoamericans es comencen a posar nerviosos. All¨° no pot sortir en el pla i no saben com dir-l'hi. Finalment, li demanen per favor que es tapi, tot i que reconeixen que caldria fixar-se massa per observar-ne els detalls. Ella obeeix i es col¡¤loca al damunt una jaqueta rosa de pana. "?s clar, me la poso. No hi ha problema", apunta. S'ha cobert, per¨° ha establert un precedent sobre el que ella ¨¦s en aquesta banda de l'Atl¨¤ntic. Per si no havia quedat clar, el reclam feminista de Rosal¨ªa no estava exclusivament en les seves can?ons.

Gaireb¨¦ no ha concedit entrevistes els dies previs a la gala i en totes les converses entre periodistes i publicistes la comencen a comparar a una diva del pop. ?s la gran sorpresa d'una cerim¨°nia que no acostuma a sorprendre, una raresa musical que no tots entenen per¨° que ha despertat l'inter¨¨s i la curiositat dels qui escolten el seu nom. Abans de la gala ja havia anunciat: "Poder tenir el meu lloc aqu¨ª, amb la meva banda, amb tot aquest poder de la proposta que treballem, que hem cuidat tant, amb tant detall, doncs estic molt emocionada. Tinc totes les ganes de sortir a cantar", havia apuntat sobre l'actuaci¨® que faria despr¨¦s.

Si a Espanya es fan bromes amb la quantitat d'informaci¨® que hi ha sobre la nova artista aquests dies, si alguns es reconeixen cansats de trobar-se amb la catalana a cada telenot¨ªcies, a Llatinoam¨¨rica tot acaba de comen?ar. La l¨ªnia de roba que acaba de treure amb Pull and Bear anuncia samarretes amb la llegenda "Tra tra" (en al¡¤lusi¨® a la seva famosa can?¨®) i molts a Am¨¨rica encara es pregunten qu¨¨ vol dir.

La revoluci¨® de Rosal¨ªa no es queda, doncs, nom¨¦s a la Pen¨ªnsula. El seu regne ja ha creuat l'oce¨¤ i ha aterrat al lloc correcte, exacte, que la pot catapultar a un mercat de milions de persones. Flamenc-fusi¨®? Pocs ho entenen. Per¨° ja molts colombians, mexicans, nord-americans, han comen?at a picar de mans. Tra, tra.