Barcelona retira la medalla a Franco

L¡¯Ajuntament de Barcelona ha iniciat l'expedient per retirar la medalla que va atorgar el Consistori, el 1964, al dictador Francisco Franco i les condecoracions lliurades a sis personalitats militars i institucions relacionades amb el r¨¨gim autoritari.

El primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, assegura que amb la retirada d'aquestes medalles l'actual Consistori pret¨¦n ¡°trencar amb la impunitat ideol¨°gica i simb¨°lica del franquisme¡±. Durant l'anunci, el primer tinent d'alcalde va exigir al govern central: ¡°Demanem a Pedro S¨¢nchez que s'impliqui en la querella argentina contra els crims franquistes. El govern espanyol hauria de tenir un impuls infinitament m¨¦s actiu¡±. Despr¨¦s de con¨¨ixer la intenci¨® de la fundaci¨® Francisco Franco d'obrir una delegaci¨® a Barcelona, Pisarello va mostrar el seu rebuig: ¡°Farem tot el possible perqu¨¨ no es pugui obrir una seu de la fundaci¨® Francisco Franco a Barcelona. Els farem la vida impossible. Aquesta fundaci¨® hauria de ser il¡¤legal¡±.

El 1964 l¡¯Ajuntament de Barcelona va lliurar al dictador la medalla commemorativa dels ¡°XXV anys de Pau¡±. ¡°?s una vergonya que Franco tingui aquesta commemoraci¨® en la qual es reconeix com a temps de pau una ¨¨poca de repressi¨®¡±, va denunciar Pisarello.

El govern de BCom¨² ha previst que l'expedient de revocaci¨® de les medalles es voti en el ple del proper 25 de gener coincidint amb l'aniversari de la caiguda de Barcelona a la Guerra Civil. Just quan es commemoren els 80 anys de l'entrada de les tropes franquistes a la ciutat, el 26 de gener de 1939, despr¨¦s de dos anys i mig de Guerra Civil i m¨²ltiples bombardejos.

A m¨¦s de retirar la medalla del dictador, en el ple es votar¨¤ la retirada d'altres condecoracions a diverses personalitats franquistes. L'equip de govern proposa retirar la medalla atorgada el 1949 al general Jos¨¦ Solchaga Zala, un dels militars que van dirigir la caiguda de Tarragona i Barcelona. Tamb¨¦ es vol retirar la medalla al general cap de la Divisi¨®n Azul, ministre de l'ex¨¨rcit i secretari general del Moviment, general Agust¨ªn Mu?oz Grandes. Una altra de les medalles q¨¹estionades va ser l'atorgada el 1966 a Antonio Iba?ez Freire que va ser ministre de l¡¯Interior entre 1979 i 1980 i que posse?a la Creu de Ferro de l'ex¨¨rcit alemany atorgada durant la Segona Guerra Mundial. La Secci¨® Femenina de Falange Espanyola va rebre la medalla el 1966 i tamb¨¦ se sotmetr¨¤ a la votaci¨® per retirar-l¡¯hi en el ple del 25 de gener. L'equip de govern vol retirar la Medalla de la Ciudad al Ter? de Requet¨¨s de Nostra Senyora de Montserrat lliurada el 1939 i eliminar un reconeixement (no ¨¦s una medalla) que va atorgar el ple al general Severiano Mart¨ªnez Anido, que va ser ministre de Governaci¨® durant la dictadura de Primo de Rivera.

No ¨¦s la primera vegada que el govern municipal fa accions per retirar els m¨¨rits lliurats a les personalitats franquistes. El mes d'abril passat, el ple va revocar la medalla d'or de la ciutat a l'alcalde franquista Miquel Mateu Pla i va anul¡¤lar els expedients de depuraci¨® de m¨¦s de 1.600 treballadors municipals amb la intenci¨® de ¡°restituir la seva dignitat¡±. El mar? de 2017 el ple de l¡¯Ajuntament de Barcelona va revocar la medalla d'or de la ciutat concedida el 1976 a l'exministre Rodolfo Mart¨ªn Villa.

A m¨¦s a m¨¦s, el Consistori est¨¤ personat en la causa oberta a l¡¯Argentina contra els crims del franquisme, contra els bombardejos que va patir Barcelona durant la Guerra Civil i tamb¨¦ ha presentat dues querelles penals pels abusos del r¨¨gim durant el tardofranquisme. Tamb¨¦ ha posat en funcionament una comissi¨® que reconeixer¨¤ els represaliats els ¨²ltims anys de la dictadura a Barcelona. L¡¯Ajuntament va anunciar fa dues setmanes que interposava una querella contra els crims de lesa humanitat en l'¨¤mbit LGTBI durant la dictadura.