L¡¯anarcoemperador

Reculant fins al segle III, trobem un dels emperadors romans m¨¦s virolats i atractius per als artistes: Vari Avit Bassi¨¤, conegut com Heliog¨¤bal, va n¨¦ixer als confins exc¨¨ntrics de l¡¯imperi, a ?messa (l¡¯actual Homs siriana). Pertanyia a una nissaga de sacerdots il¡¤luminats pel culte solar. Als 14 anys va ser encimbellat fins a l¡¯¨²ltim gra¨® del poder rom¨¤, i als 19 ja havia aconseguit que el deposessin per via de la noble inst¨¤ncia de l¡¯assassinat. Que el seu govern fos breu no va impedir que s¡¯hi exercit¨¦s de tot cor. Si a l¡¯emperador Juli¨¤ el recordem com l¡¯Ap¨°stata, un l¨ªder dedicat a revifar les tradicions paganes, Heliog¨¤bal ho ser¨¤ pels seus rituals orientals i el seu desgovern (que ressonar¨¤ en futurs moments de sobirania embogida: la M¨¹nster de Jan de Leiden, la Fiume de Gabriele d¡¯Annunzio).

Arribat a la capital, Heliog¨¤bal la trasbalsa amb extravag¨¤ncies de foraster. De la S¨ªria natal porta el d¨¦u Sol i l¡¯imposa per damunt del pante¨® it¨¤lic. Li basteix un temple on se l¡¯adora sota la forma d¡¯un meteorit. Els romans no entenen qui tenen per c¨¨sar. El veuen casar-se cinc cops, un amb una vestal, i aquest ultratge a la virginitat sagrada provocar¨¤ aldarulls. Per¨° el jove Heliog¨¤bal no rebaixa mai la seva espl¨¨ndida vida sexual; inclou totes les possibilitats, orificis i fluids. Algun historiador refereix el costum d¡¯Heliog¨¤bal d¡¯enjoiar-se i anar maquillat. Un altre insinua l¡¯h¨¤bit d¡¯abandonar el palau per barrejar-se amb la plebs i, vestit de dona, oferir-se de prostituta. La hist¨°ria (la d¡¯Heliog¨¤bal tant com la hist¨°ria en general) sempre ¨¦s dubtosa i es deixa temptar per la literatura.

En la recreaci¨® que en fa el franc¨¨s Antonin Artaud (1896-1948), Heliog¨¤bal ¨¦s un inadaptat a consci¨¨ncia, un intr¨²s destructor que xoca contra les convencions llatines i trastoca l¡¯statu quo des de la c¨²spide. D¡¯aqu¨ª que el tracti d¡¯¡°anarquista coronat¡±. Sona a paradoxa, ¡°tots els seus actes de rei s¨®n actes d¡¯anarquista¡±, per¨° al carnaval que constitueix el regne d¡¯Heliog¨¤bal hi figura un sobir¨¤ que desafia el poder, un transvestit que no s¡¯av¨¦ a ser home ni dona i un mortal que es regala les llic¨¨ncies d¡¯un d¨¦u. Amb el seu vaiv¨¦ transformista, Heliog¨¤bal destrueix els l¨ªmits que donen tranquil¡¤litat a la gent assenyada: home/d¨¦u, mascle/femella, ordre/revolta. No ¨¦s estrany que el marginal Artaud se¡¯l faci tan seu. El text vibra amb l¡¯excitaci¨® de qui vol encarnar-se en el personatge. Celebrant Heliog¨¤bal, Artaud es pregunta pel misteri religi¨®s: qu¨¨ palpitava en el paganisme que nosaltres, els postcristians, hem perdut? ¡°El que diferencia els pagans de nosaltres ¨¦s que a l¡¯origen de totes les seves creences hi ha un esfor? terrible per no pensar com a homes, per servar el contacte amb tota la creaci¨®, ¨¦s a dir, amb la divinitat¡±.

Heliog¨¤bal, per¨°, ¨¦s un fil conductor. De vegades el fil es talla i ens trobem amb una reflexi¨® sobre numerologia o sobre la prostituci¨® m¨¤gica. Artaud no rebutja seguir la intu?ci¨® d¡¯una associaci¨® d¡¯idees (un altre fil, al capdavall). Quan reprenem el fil narratiu, coneixem els amors de l¡¯emperador amb el seu cotxer, el ros Hi¨¨rocles, que ser¨¤ ascendit a ministre, o la influ¨¨ncia que les dones de la fam¨ªlia exerceixen sobre el dest¨ª imperial. En tot cas, en mans d¡¯Artaud el llibre no t¨¦ intenci¨® de decantar-se per cap g¨¨nere. No ¨¦s ni carn de novel¡¤la hist¨°rica ni peix d¡¯assaig antropol¨°gic, sin¨® totes dues coses: una biografia arrauxada que ha de recollir una ¨¨poca i ha d¡¯impactar el lector amb les crueltats del protagonista. L¡¯escalada d¡¯intensitat marca la lectura. Tendim cap a un final tr¨¤gic. Artaud ens arrossega fins a la catarsi teatral. La fi del mandat inclou latrines tra?dores, una multitud venjativa i les cloaques sagnants sota l¡¯urbs.

Enguany es compleixen 70 anys de la mort d¡¯Artaud. Edicions Poncianes publica Heliog¨¤bal dintre el cat¨¤leg de B¨¨sties Butxaca (on vam llegir un Pasolini, autor de l¡¯heliogabalesc Sal¨°). Hi ha un ep¨ªleg del poeta Arnau Pons que, com Artaud, es debat entre l¡¯erudici¨® i la follia.