Sobreviure a les cites nadalenques

Amb els anys, se n¡¯apr¨¨n. A sortir viva de les reunions nadalenques, sense enfadar-te amb ning¨², ni tan sols amb les cunyades o els fills adolescents. Si tot plegat surt b¨¦, quan arriba la matinada deixes el portal de la sogra amb mal de cap, empatxada i contenta de no haver dit una paraula m¨¦s del que toca ni expressat la teva opini¨® sobre l¡¯horrible regal anual de la tieta. Confesso que uns dies abans de Nadal, quan falta poc per a totes aquestes trobades, noto un malestar a l¡¯est¨®mac i penso a tocar el dos, marxar cap a qualsevol illa, per¨° que sigui deserta. Les cites, a vegades, les carrega el diable i tots tenim exemples de veritables desastres a tocar del pessebre. Entenc, doncs, que Pedro S¨¢nchez i Quim Torra, que no han dialogat mai, que no s¨®n fam¨ªlia, ni tan sols amics, es deuen estar preguntant avui: Per qu¨¨ ens hav¨ªem de ficar en aquesta cita prenadalenca?

Hi ha persones amb una capacitat especial per aconseguir que tot surti b¨¦; amb d¡¯altres, en canvi, ja saps, tan bon punt entren per la porta, que no arribes a les nadales. Pepe Cullell, el meu avi catalanomanxec, era dels primers, dels qui aconsegueixen crear l¡¯ambient adequat; fins i tot els seus nets menys dotats per a la m¨²sica cant¨¤vem per aconseguir les estrenes de Nadal i desafin¨¤vem feli?os. Era igual si aquell any el negoci no havia anat b¨¦ i els diners escassejaven, a la seva casa de l¡¯Eixample, la nit de Nadal se celebrava en gran, amb simbombes i panderetes.

Aquests sopars de la meva infantesa eren plens de crits que sortien de la cuina, de marisc comprat a bon preu al mercat de la Boqueria i de les costelles de xai arribades d¡¯Albacete. Les reunions, a m¨¦s, duraven el temps just; quan volies, o et trucaven els amics, sorties per la porta sense que ning¨² s¡¯empip¨¦s. El meu avi ho organitzava tot amb molta antelaci¨®, escoltant i atenent els gustos de tothom, assegurant-se que la meva mare, aquella jove que no menjava percebes i feia escarafalls a les ca?a¨ªllas, tingu¨¦s la seva truita de patates i el seu pa amb tom¨¤quet. Quan va morir, les nits de Nadal en fam¨ªlia es van tor?ar. Una de les ¨²ltimes de la meva joventut, en plena transici¨® democr¨¤tica, va acabar amb el meu pare cridant, jo responent i la meva mare intentant calmar els ¨¤nims. El meu pare era dels segons, dels qui no acaben mai una festa en pau.

Ara proliferen les cites de tot tipus. Vivim temps de cimeres organitzades amb molts recursos, per¨° amb poca cura, amb massa gestos in¨²tils i frases grandiloq¨¹ents, cites per a la foto m¨¦s que per a la conversa. Ni al desembre podem estar tranquils i en fam¨ªlia. Fa uns dies va acabar l¡¯¨²ltima gran cimera del Clima, amb representants de 197 pa?sos i la participaci¨® d¡¯un total de 30.000 persones. Per qu¨¨ n¡¯hi havia tantes ¨¦s un misteri. Van discutir durant dues setmanes i, al final, un senyor polon¨¨s va llegir l¡¯acord, en el qual s¡¯assegurava que la tasca m¨¦s important que havien fet els participants s¡¯havia guiat ¡°per un sentit de responsabilitat amb la humanitat i amb el benestar del planeta¡±.

M¨¦s enll¨¤ de la xerrameca, continuo admirant els qui s¨®n capa?os d¡¯ajuntar-se amb gent diferent, fins i tot amb els qui no hi tenen res en com¨² i arriben a acords, encara que siguin de m¨ªnims. M¡¯agraden els homes i les dones que no surten a trobar-te amb l¡¯insult a la boca o l¡¯ofensa ja pensada; els que et conviden a casa seva perqu¨¨ tenen ganes de veure¡¯t i al seu despatx perqu¨¨ estan disposats a negociar. Al contrari, confio poc en les convocat¨°ries d¡¯¨²ltima hora.

Crec que a S¨¢nchez i Torra tamb¨¦ els assalten els dubtes. Cal reunir-se, per¨° no poden acabar tocant la pandereta ni escridassant-se. El Govern socialista de Pedro S¨¢nchez arribar¨¤ a Catalunya molt protegit per les forces de seguretat i, al seu retorn, haur¨¤ de poder justificar el viatge. Una negociaci¨®, fins i tot la simple encaixada de mans amb l¡¯independentisme, li pot treure a la socialdemocr¨¤cia els vots dels qui, a l¡¯esquerra o al centre, volen una Espanya unida. El Govern de Quim Torra, el president que va proposar fa uns dies la via eslovena, necessita ara ¨Cdespr¨¦s de les moltes cr¨ªtiques que ha rebut¨C mostrar-se com un amfitri¨® formal, contrari a la viol¨¨ncia. Per¨° rep, i ho sap, sense tenir el suport de la seva pr¨°pia fam¨ªlia pol¨ªtica, part de la qual promet sortir al carrer a defensar els catalans de tot un Estat de dret. Torra no pot dir ni fer res que dificulti el seu principal objectiu, que no ¨¦s el PSOE de S¨¢nchez, sin¨® derrotar ERC en les properes eleccions. En aquesta cita prenadalenca, com en tantes altres, l¡¯objectiu com¨² ¨¦s sobreviure.