Les estafes de pisos a Internet es perfeccionen

¡°Hola! Gr¨¤cies per dedicar una estona a mirar la meva propietat. Em dic Ana i soc el propietari del pis. Ara estic treballant a Anglaterra (...) Si est¨¤s interessat en el proc¨¦s de lloguer i vols saber-ne m¨¦s coses, posa¡¯t en contacte amb mi i t¡¯enviar¨¦ el procediment pas a pas¡±. El que acabeu de llegir ¨¦s un extracte d¡¯un correu electr¨°nic real que va rebre fa poc una usu¨¤ria d¡¯un portal immobiliari. Buscava pis per llogar a Madrid quan va trobar una oferta interessant. En contactar amb la presumpta propiet¨¤ria va rebre aquesta resposta. Va aturar el proc¨¦s, va denunciar l¡¯anunci com a possible estafa i va continuar buscant. Era una usu¨¤ria avan?ada i va veure a venir la m¨¦s que probable estafa. O penseu que va ser excessivament previnguda?

La Gu¨¤rdia Civil, sens dubte, no ho creu. En aquestes tres l¨ªnies de resposta es condensen almenys tres elements cl¨¤ssics de les estafes per lloguers a trav¨¦s d¡¯Internet: un ¨²s una mica estrany del llenguatge (Ana es defineix com ¡°el propietari¡± i no com ¡°la propiet¨¤ria¡±), un av¨ªs que viu fora d¡¯Espanya (i, per tant, no hi podr¨¤ haver una trobada cara a cara) i una invitaci¨® a formalitzar el pagament per una via diferent d¡¯aquella que s¡¯est¨¤ utilitzant per al contacte i que facilita el receptor dels diners . Per¨° no es tractava del t¨ªpic anunci amb fotos d¡¯una casa de disseny a un preu irrisori. Era simplement un pis normal a un bon preu.

¡°Evidentment, els estafadors van adaptant el modus operandi. El que abans eren estafes m¨¦s bastes s¡¯han anat depurant¡±, explica el capit¨¤ Alberto Redondo, de la Unitat de Delictes Tecnol¨°gics de la Gu¨¤rdia Civil. La ciberdelinq¨¹¨¨ncia, afegeix, augmenta cada any ¡°entorn del 20%¡±. S¡¯hi engloben tots els delictes comesos a trav¨¦s d¡¯Internet, per¨° trobar xifres espec¨ªfiques d¡¯estafes immobili¨¤ries no ¨¦s senzill, perqu¨¨ les estad¨ªstiques oficials no les desglossen fins aquest nivell. El que t¨¦ clar el capit¨¤ Redondo ¨¦s que aquest tipus d¡¯estafes presenta ¡°punts de m¨¤xima incid¨¨ncia¡±. Coincideixen amb per¨ªodes vocacionals, perqu¨¨ ¨¦s quan hi ha m¨¦s lloguers per a estades curtes.

Els portals, primer filtre

Aquests repunts s¨®n tamb¨¦ perceptibles per als portals immobiliaris. Ferran Font, director d¡¯estudis de Pisos.com, assenyala que al seu web detecten di¨¤riament entre 10 i 15 anuncis fraudulents que retiren immediatament. En ¨¨poques de m¨¤xima activitat, es poden arribar a convertir en ¡°40 o 50 intents en un dia¡±. Font alerta que al febrer sol produir-se¡¯n un augment perqu¨¨ molta gent comen?a a planificar les vacances de Setmana Santa. Els portals s¨®n els encarregats de posar les primeres barreres per evitar les estafes immobili¨¤ries. A Pisos.com un equip de sis persones s¡¯encarrega de revisar els anuncis nous que pengen cada dia els particulars. El procediment inclou una trucada per verificar el tel¨¨fon de contacte de l¡¯anunciant, que ¨¦s bloquejat si es descobreix que ¨¦s un estafador. ¡°Rarament se¡¯ns en cola cap¡±, relata amb orgull Font, que reconeix, tanmateix, que ¡°detectar aquest tipus d¡¯estafes ¨¦s cada vegada m¨¦s complicat¡±.

Tamb¨¦ des de Fotocasa destaquen la ¡°professionalitzaci¨®¡± d¡¯aquesta forma de ciberdelinq¨¹¨¨ncia, despr¨¦s de la qual situen ¡°m¨¤fies internacionals¡±. Segons dades del portal, que pertany a la companyia noruega Schibsted (propiet¨¤ria d¡¯altres webs com Infojobs o Milanuncios), di¨¤riament detecten menys de 10 fraus entre els m¨¦s de 80.000 anuncis nous que es publiquen. Beatriz Toribio, cap d¡¯estudis de Fotocasa, detalla que hi ha un sistema de filtre que autom¨¤ticament retira els anuncis que no compleixen una s¨¨rie de condicions. El principal ¨¦s un codi que s¡¯envia al tel¨¨fon de l¡¯anunciant i que aquest ha d¡¯introduir a l¡¯anunci per garantir que el tel¨¨fon ¨¦s correcte. Sense aquesta verificaci¨®, l¡¯anunci es descarta. El sistema ¨¦s similar al que fa servir Idealista, des d¡¯on destaquen que el seu equip responsable est¨¤ tamb¨¦ pendent de totes les den¨²ncies que reben dels usuaris del web per diferents suports i de comunicar-les a les autoritats. Aquests equips es posen en contacte, a m¨¦s, amb els usuaris que han entrat en interacci¨® amb un fals anunciant.

Tots coincideixen en el fet que el ¡°sentit com¨²¡± de l¡¯usuari ¨¦s la millor prevenci¨®. Tamb¨¦ s¡¯hi afegeixen altres consells b¨¤sics com utilitzar p¨¤gines de navegaci¨® segures (les que comencen amb https i porten el s¨ªmbol d¡¯un cadenat a la barra de navegaci¨®), verificar que les aplicacions que es descarreguen s¨®n les oficials i fer consultes en fonts obertes. ¡°Moltes vegades nom¨¦s posant a Google un tel¨¨fon o un correu de la persona que et llogar¨¤ ja apareixen f¨°rums que t¡¯adverteixen que est¨¤ vinculat a una estafa¡±, exemplifica el representant de la Gu¨¤rdia Civil. Tamb¨¦ conv¨¦ sospitar sempre de pagaments per endavant i d¡¯anuncis amb preus inusualment baixos. Al cap i a la fi, resumeix el capit¨¤ Redondo, ¡°com en el m¨®n real, en el m¨®n virtual cal tenir vista i enlloc no donen duros a quatre pessetes¡±.