La imaginaci¨® explosiva

Com si de sobte fos sincer i, indirectament, reconegu¨¦s que el somni europeu s¡¯havia esva?t, davant de l¡¯onada de moviments migratoris, Jean-Claude Juncker va dir fa uns anys que, si se seguia amb tanta incompet¨¨ncia la pol¨ªtica de reubicacions programada per la Comissi¨® Europea, el conflicte dels refugiats tan sols se solucionaria el 2101. No ¨¦s probable, per sort, que Juncker llegeixi Barcelona 2101 perqu¨¨ aleshores, segurament, no podria suportar la profecia en forma de novel¡¤la que fa Valent¨ª Puig (Palma, 1949), una profecia on s¡¯alternen la pol¨ªtica i la ci¨¨ncia-ficci¨®, els paisatges apocal¨ªptics, el costumisme prospectiu i els di¨¤legs visionaris: hi trobaria un vaticini ple de desesperan?a sobre la destrucci¨® de l¡¯espiritualitat d¡¯Occident i dels seus valors intrahist¨°rics, nodrida per la pulsi¨® de la mort, per la guerra, per una viol¨¨ncia molt primitiva, per la subversi¨®, la pornografia i la cat¨¤strofe, per l¡¯odi i la indifer¨¨ncia al mateix temps. I aleshores sabria que el 2101 no nom¨¦s no s¡¯ha resolt el jerogl¨ªfic que representa l¡¯arribada massiva de refugiats, sin¨® que ja no existeixen pa?sos, substitu?ts per ciutats estat amb immenses barriades asi¨¤tiques; que l¡¯islam ha desaparegut a causa d¡¯una guerra entre xi?tes i sunnites; que hi ha hagut una unificaci¨® de totes les religions; que la llengua s¡¯ha fragmentat, amb un vocabulari nou; que la tecnologia ha resolt els problemes mediambientals. I que hi ha robots que roben nadons, i androides que volen ser humans, i els pantocr¨¤tors, uns dissidents que no renuncien al manteniment de la consci¨¨ncia i al privilegi de la mem¨°ria.

BARCELONA 2101

Valent¨ª Puig
Proa
190 p¨¤g.
17,50 euros

Barcelona 2101 ¨¦s una novel¡¤la m¨¦s meditativa i expressionista que narrativa, com si l¡¯objectiu no fos dotar d¡¯emoci¨® els personatges, o persuadir el lector amb una intriga. L¡¯argument es desdibuixa, com si tan sols fos una excusa per tra?ar la radiografia dels elements de la nova societat mundial, i l¡¯arquitectura, o el proc¨¦s del relat, ¨¦s laber¨ªntica, irreverentment digressiva, com si li pass¨¦s el mateix que a l¡¯escenari que s¡¯inspecciona, la Barcelona DF, i fos ¡°un videojoc sense desenlla?¡±. L¡¯emoci¨®, i el plaer, de Barcelona 2101 es focalitza en un altre ¨¤mbit, en el poder de la veu narradora, en la passi¨®, la flu?desa i l¡¯eloq¨¹¨¨ncia d¡¯una escriptura tan burlesca que converteix en com¨¨dia inhumana ¡ªi impietosa¡ª el desastre de la Hist¨°ria i el frac¨¤s de la pol¨ªtica, talment com si fos una s¨¤tira d¡¯Evelyn Waugh reescrita per William Gibson: a Barcelona 2101 l¡¯emoci¨® no s¡¯ha de buscar en les perip¨¨cies de Frisco, que treballa en el torn de nit de la Seguretat Psicol¨°gica, ni de Tutela, una perruquera de gossos rob¨°tics ¡ªtot i que commou el seu instint per revitalitzar ¡°una visi¨® idealista del vell individualisme¡±¡ª, ni en la legi¨® monstruosa de personatges secundaris que els custodien, sin¨® en la qualitat de la m¨²sica de la prosa, en l¡¯energia afor¨ªstica de m¨²ltiples frases, en els arravataments creacionistes ¡ª¡°els lectors, absorts, semblaven nanoinsectes que arrodoneixen la bolla d¡¯excrements en ple bosc¡±¡ª, en una imaginaci¨® explosiva ¡ªentre la caricatura i el grotesc¡ª, en els fastos d¡¯una coreografia agressiva, amb focs d¡¯artifici tenebrosos i esclats de maldats psic¨°tiques, que genera un malestar implacable gr¨¤cies a les repeticions i els excessos.

Barcelona 2101 no sedueix: aclapara. I, en comptes de manipular l¡¯atenci¨® del lector amb una efic¨¤cia sigil¡¤losa, ¨¦s una novel¡¤la que se li imposa amb desesperaci¨® i viol¨¨ncia, com si el segrest¨¦s per la for?a apassionada de la fe que diposita en ella mateixa: a pesar de la seva extensi¨®, relativament breu, ¨¦s tan rica d¡¯idees i detallista, i hi ha tanta exploraci¨® moral, que conv¨¦ llegir-la molt a poc a poc si no es vol c¨®rrer el risc de sucumbir al vertigen. Evidentment, com que no busca ser una novel¡¤la en el sentit tradicional, com si la prosa no pretengu¨¦s cap mena de comunicaci¨®, sin¨® tan sols una esp¨¨cie de lleialtat cap a la poesia o el pensament, cap a l¡¯experi¨¨ncia interior, Barcelona 2101 pot estranyar i distanciar algun lector que pretengui distreure¡¯s amb els diversos episodis d¡¯una ficci¨® plena d¡¯aventures futuristes. D¡¯altra banda, Puig no ¨¦s tampoc un novel¡¤lista en el sentit convencional, tot i que ning¨² pot negar que ¨¦s un virtu¨®s de la seva pr¨°pia singularitat.