El secessionisme es divideix davant la ren¨²ncia a la via unilateral

El comunicat conjunt que Govern central i Generalitat van emetre despr¨¦s de la reuni¨® del dijous al Palau de Pedralbes cont¨¦ una frase en la qual ambdues Administracions aposten ¡°per un di¨¤leg efectiu que vehiculi una proposta que compti amb un ampli suport a la societat catalana¡±. Es tracta d'un redactat amb calculada ambig¨¹itat, segons les fonts consultades, per satisfer les dues parts i que va servir per escenificar la promesa de di¨¤leg institucional, per¨° que tamb¨¦ s'interpreta de forma diferent pels uns i els altres.

Junts per Catalunya i ERC, els dos grups parlamentaris que donen suport al Govern que Quim Torra, van discrepar aquest divendres quan EL PA?S els va preguntar si estan disposats a abandonar la via unilateral de manera definitiva com a conseq¨¹¨¨ncia del citat di¨¤leg. Elsa Artadi (Junts per Catalunya), consellera de Presid¨¨ncia, va assegurar: ¡°La nostra prioritat ¨¦s el di¨¤leg¡±. No obstant aix¨°, va afegir: ¡°Sempre vam dir i seguirem dient que no descartem cap mecanisme, sempre que sigui democr¨¤tic i no violent. Ahir [pel dijous] tots parlem de di¨¤leg i seguirem parlant. Per¨° no han de ser nom¨¦s discursos¡±.

Artadi, per tant, no descarta altres vies. Al seu torn, el vicepresident Pere Aragon¨¨s (ERC) va declarar que ¡°la via priorit¨¤ria ¨¦s la negociaci¨®¡±, per¨° en ser preguntat qu¨¨ passaria si aix¨° no ¨¦s suficient per aconseguir la independ¨¨ncia, va respondre: ¡°Insistirem en el di¨¤leg, construir ponts i teixir complicitats¡±. En plata: Junts per Catalunya demana di¨¤leg i, si es trenca, no descarta altres alternatives; ERC reclama di¨¤leg i, si no funciona, insistir per aquest cam¨ª.

Les respostes reflecteixen les dues sensibilitats de l'independentisme que governa Catalunya, encara que aquestes difer¨¨ncies gaireb¨¦ mai afloren en p¨²blic. ERC, que va ser el partit que va impulsar? decididament fa un any a Carles Puigdemont a seguir endavant amb la declaraci¨® d'independ¨¨ncia i no convocar eleccions, es mostra ara m¨¦s favorable a ¡°eixamplar la base social¡± de l'independentisme, en lloc d'apostar per la unilateralitat. Junts per Catalunya abandera ara postulats m¨¦s radicals, en ocasions propers a la CUP, encara que en aquest grup parlamentari tamb¨¦ existeixen sensibilitats pol¨ªtiques diverses entre el PDeCAT i els partidaris de Puigdemont.

Nou Estatut

El Govern central considera que no hi ha possibilitat de refer¨¨ndum: la proposta que pot ser recolzada per la majoria dels catalans ¨¦s un nou Estatut d'autonomia. Aix¨ª ho ha explicat Pedro S¨¢nchez des que va arribar a la Moncloa en el mes de juny. L'¨²ltima vegada que va insistir en aquesta idea va ser el passat dia 12 en el Congr¨¦s, durant el debat monogr¨¤fic en el qual el president va exposar la seva proposta pol¨ªtica per desbloquejar la situaci¨® catalana.

El secessionisme rebutja l'opci¨® d'un nou Estatut, ho considera ¡°una pantalla passada¡± i insisteix que aquesta via ja va fracassar amb la sent¨¨ncia del Constitucional del 2010, que va retallar el text votat pels catalans. Els dos partits del Govern, en canvi, sostenen que la proposta pol¨ªtica transversal per sortir del bloqueig pol¨ªtic actual ¨¦s un refer¨¨ndum per ¡°exercir el dret d'autodeterminaci¨®¡± que, segons les seves estimacions, recolza el 80% de la poblaci¨® catalana. I recorden que tamb¨¦ va ser l'opci¨® que va defensar el PSC fins al juliol del 2015: la consulta legal i acordada sobre el futur pol¨ªtic de Catalunya.

La Moncloa considera que no existeix tal dret a l'autodeterminaci¨®. S¨¢nchez ha repetit tamb¨¦, l'¨²ltima vegada el passat dia 12, que no autoritzar¨¤ aquest refer¨¨ndum. L'Executiu ent¨¦n que el respecte a la ¡°seguretat jur¨ªdica¡± que figura en el comunicat amb el Govern implica un comprom¨ªs ¡°inequ¨ªvoc¡± de la Generalitat, encara que fonts de l'Executiu reconeixen que es podria haver estat m¨¦s expl¨ªcit si s'hagu¨¦s incl¨°s una refer¨¨ncia expressa a la Constituci¨®, que la Generalitat va demanar no incloure.

Si d'aqu¨ª a uns mesos es constat¨¦s el frac¨¤s del di¨¤leg pol¨ªtic prom¨¨s, l'independentisme podria tornar a optar per la via unilateral que va practicar l'any passat amb les conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques i judicials ja conegudes: l'aplicaci¨® de l'article 155 de la Constituci¨® despr¨¦s de la celebraci¨® del refer¨¨ndum de l'1 d'octubre i la declaraci¨® unilateral d'independ¨¨ncia i un proc¨¦s que va portar als seus impulsors a la pres¨® o a fugir de la just¨ªcia. ?s un escenari no descartable com a resposta a una hipot¨¨tica condemna dura dels pol¨ªtics presos.