¡°L¡¯esquerra ha anat clarament cap enrere¡±

V¨ªctor Lapuente (Chalamera, Osca, 1976) i Carl Dahlstr?m han escrit una an¨¤lisi de refer¨¨ncia sobre la relaci¨® entre pol¨ªtics i funcionaris. Publicat el 2017 per Cambridge University Press, els dos acad¨¨mics de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques de la Universitat G?teburg (Su¨¨cia) van presentar l¡¯octubre passat l¡¯edici¨® en castell¨¤ de Organizando el Leviat¨¢n (Deusto). El llibre aprofundeix en la necessitat de separar les carreres dels c¨¤rrecs electes i dels funcionaris perqu¨¨ l¡¯administraci¨® p¨²blica sigui m¨¦s eficient i menys corrupta.

Pregunta. Expliquen al llibre que a Espanya hi ha una "elit politicoburocr¨¤tica" des del franquisme i que ¡°ha estat etiquetada com a noblesa estatal¡±. Com es pot identificar?

Resposta. ?ngel Saz va explicar que als consells d¡¯administraci¨® de les empreses del DAX 30 alemany hi havia un 6,3% de c¨¤rrecs que havien estat alts funcionaris, mentre que a l'?bex-35 pujava al 30,3%. A l¡¯¨²ltim govern de Rajoy, 11 de 14 ministres eren funcionaris de carrera. A d'altres pa?sos, quan hi ha un canvi de govern, es mantenen els pesos i contrapesos entre pol¨ªtics i funcionaris, per¨° aqu¨ª, quan arriba un partit al govern, una elit pol¨ªtica burocr¨¤tica d¡¯esquerres substitueix la del Partit Popular. No hi ha incentius per controlar-se, per dir la veritat dels uns i dels altres. Els casos de corrupci¨® que coneixem a Espanya s¨®n casos de 30, 40 persones implicades i que no havien dit res, perqu¨¨ els funcionaris miraven cap a un altre costat, perqu¨¨ la seva carrera depenia del fet que aquell govern es mantingu¨¦s.

P. Com castiga el corrupte al funcionari d¨ªscol?

R. Secretaris, interventors, tresorers dels ajuntaments, els grans casos de corrupci¨® a Espanya s¡¯han produ?t als ajuntaments. T¡¯expliquen hist¨°ries de terror, del domini dels alcaldes, et posen a treballar al soterrani, no et donen un ordinador, no et paguen un complement salarial, tot tipus de mobbing. Est¨¤s sotm¨¨s a moltes pressions en el teu dia a dia.

P. Espanya ¨¦s un pa¨ªs amb un molt nombre elevat de personal eventual af¨ª al partit que hi ha al poder. Com poden passar comptes, com es pot avaluar la feina d'aquests c¨¤rrecs?

R. A Catalunya hi ha hagut gent, com Francisco Longo, Guillem L¨®pez Casasnovas i Carles Rami¨®, que ha intentat posar sobre la taula crear, com a d'altres pa?sos, directius p¨²blics que actu?n de tallafocs entre la pol¨ªtica i els funcionaris, directius contractats de vegades al sector privat mitjan?ant la lliure concurr¨¨ncia, concurs internacional, oberta, transparent per evitar nomenaments a dit. Aqu¨ª ha arribat la figura del gerent municipal, una figura que es va crear als Estats Units a finals del segle XIX com a reacci¨® a la corrupci¨®, seguint el model de les empreses privades.

P. Com es podrien canviar les retic¨¨ncies a Espanya per tenir el sector privat com a exemple per a l¡¯administraci¨® p¨²blica?

R. Pasqual Maragall va copiar pr¨¤ctiques del sector privat per gestionar la Barcelona ol¨ªmpica. El model gerencial a l¡¯Ajuntament de Barcelona s¨®n pr¨¤ctiques importades del sector privat, en un moment en qu¨¨ les esquerres van dir: ¡°Anem a fer pol¨ªtiques el m¨¦s eficients possible per beneficiar el nombre m¨¦s gran de gent possible¡±. Ara les noves esquerres consideren que el que cal fer ¨¦s preservar el valor del p¨²blic, per b¨¦ que ens costi diners i sigui m¨¦s ineficient. L¡¯esquerra no ha anat cap endavant, ha anat clarament cap enrere. L¡¯esquerra hauria de ser la m¨¦s interessada a aconseguir un sector p¨²blic eficient.

P. El m¨®n acad¨¨mic ha demostrat que hi ha menys corrupci¨® all¨¤ on les dones ocupen alts c¨¤rrecs. Per qu¨¨?

R. L¡¯evid¨¨ncia hi ¨¦s, per¨° no sabem el perqu¨¨. Una primera ra¨® podria ser que les dones cometen menys delictes. La segona explicaci¨® seria que la corrupci¨® es produeix en el club dels nois. A les dones, com que ho han de compatibilitzar amb la vida familiar, els costa entrar m¨¦s en aquests clubs tancats. I la tercera possibilitat ¨¦s que les dones segueixen m¨¦s les regles socials. Les organitzacions on hi ha m¨¦s heterogene?tat acostumen a funcionar millor.