Un retaule g¨°tic de Bartolom¨¦ Bermejo uneix Madrid i Barcelona

En les circumst¨¤ncies actuals de desacord entre Catalunya i la resta d¡¯Espanya, ¨¦s paradoxal que alg¨² que va viure fa m¨¦s de cinc segles, serveixi de pont d¡¯uni¨® entre Madrid i Barcelona. ?s el que li passa al cordov¨¨s Bartolom¨¦ de C¨¢rdenas, el Bermejo, el millor pintor espanyol de finals del g¨°tic i comen?aments del Renaixement, que va treballar en ciutats com Daroca, Val¨¨ncia, Saragossa i Barcelona, on va crear obres de gran qualitat i destresa, com la seva Sant Miquel triomfant sobre el demoni, la primera que es va documentar, del 1468, la Pietat Despl¨¤, l¡¯¨²ltima, del 1490, comparables a les de grans artistes flamencs com Hans Memling i Rogier Van der Weyden, dels quals sempre s¡¯ha dit que el van influenciar.

L¡¯artista ha estat recuperat i ha estat reivindicat en exposicions com la que es pot veure al Museu del Prado fins al 27 de gener, que despr¨¦s viatjar¨¤ al Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC) de Barcelona, en el qual s¡¯ha reunit la seva petita producci¨®, menys de 30 obres objecte d¡¯estudi d¡¯un congr¨¦s celebrat a finals de novembre. En un dels informes s¡¯assegura que dos dels retaules de Bermejo que es conserven al Prado i quatre del MNAC pertanyen al mateix retaule de Santo Domingo de Silos de l¡¯esgl¨¦sia hom¨°nima de Daroca (Saragossa), malgrat que porten m¨¦s de 100 anys separades.

Les paraules se les enduu el vent, segons el refranyer. Per¨° si s¡¯escriuen no. El 1474 Bermejo i el seu soci Juan de Bonilla van signar un contracte per pintar un retaule a l¡¯esgl¨¦sia de Santo Domingo de Daroca que establia els colors que calia fer servir i les zones que calia daurar, l¡¯organitzaci¨® de les escenes i que el conjunt s¡¯havia d¡¯acabar a finals del 1475 sota amena?a d¡¯excomuni¨®. Tres anys despr¨¦s, Bermejo nom¨¦s havia pintat la taula central amb la imatge del sant entronitzat i havia marxat a treballar a la ciutat de Saragossa, on aquest pintor, tan extraordinari com enigm¨¤tic, havia rebut un enc¨¤rrec de la catedral. I Bermejo va ser excomunicat.

Per¨° aquest cordov¨¨s tenia tanta qualitat i tanta fama que va dominar la t¨¨cnica de l¡¯oli a Espanya abans que cap altre i millor, que els representants de la parr¨°quia, malgrat el desvergonyiment i l¡¯emprenyada que van agafar, van viatjar a finals del 1477 fins a la capital per signar un contracte nou que aixecava l¡¯excomuni¨® i obligava Bermejo a acabar la predel¡¤la que havia deixat a mitges: dues imatges m¨¦s del sant, un calvari i totes les mans i els rostres de les figures abans del maig del 1479. Per¨° Bermejo va tornar a plantar-los i a deixar l¡¯obra sense acabar, cosa que va haver de fer el seu soci Bernat Mart¨ª amb menys destresa que Bermejo.

Amb el pas del temps, com li ha passat a la gran majoria de retaules, aquesta obra va acabar disgregada, i les seves taules van caure a les mans de particulars o museus, que les han conservat de manera individualitzada. Al cat¨¤leg que el Prado ha editat amb motiu de l¡¯exposici¨® s¡¯explica que nom¨¦s han arribat fins a nosaltres tres de les taules: la central, amb el sant entronitzat, de rostre hier¨¤tic i solemne, que va ingressar el 1871 al Museu Arqueol¨°gic Nacional i despr¨¦s, el 1920, va passar al Prado; i dos compartiments laterals: un en qu¨¨ es representa al sant amb el rei Ferran I, propietat del Prado des del 1982, i l¡¯altre, la mort del sant, que pertany a una col¡¤lecci¨® particular que l¡¯exposa per primera vegada. En les dues ¨²ltimes, segons Joan Molina, comissari de la mostra i professor de la Universitat de Girona, ¡°Bermejo va intervenir m¨¦s aviat poc, malgrat el contracte¡±.

No obstant aix¨°, al congr¨¦s celebrat recentment al mateix Prado, Mireia Mestre, responsable de l¡¯?rea de Restauraci¨® i Conservaci¨® Preventiva del MNAC, i C¨¨sar Fav¨¤, conservador del g¨°tic d¡¯aquest museu, van defensar que n¡¯hi ha m¨¦s, de taules conservades d¡¯aquest retaule. En concret, les quatre que posseeix el museu barcelon¨ª: dues que s¨®n propietat seva des del 1914 i dues que les va dipositar al gener del 2018 la Fundaci¨® Institut d¡¯Art Hisp¨¤nic, que tamb¨¦ les va comprar el 1914.

Mestre, despr¨¦s de radiografiar les obres barcelonines ha comprovat com encaixen i que estaven unides de dues en dues (Descens de Crist als Llimbs-Entrada al Parad¨ªs i Resurrecci¨®-Ascensi¨®) per uns travessers en forma de creu per donar-li solidesa, com evidencien els forats dels claus que despr¨¦s es van tapar amb estuc. Tamb¨¦, que les quatre taules es van reomplir abans de pintar. ¡°?s el mateix que passa amb la pintura central del Prado, que es va ampliar amb una taula per dalt i una altra per un dels seus costats. Una cosa que dona compte de les exig¨¨ncies que es van demanar a Bermejo quan va signar el segon contracte, ja que li van exigir que el retaule fos m¨¦s gran¡±, explica l¡¯especialista, que tamb¨¦ ha analitzat el dibuix subjacent mitjan?ant reflectografia d¡¯infrarojos, cosa que li permet dir que ¡°el reompliment est¨¤ pintat tamb¨¦ per Bermejo, no ¨¦s posterior¡±.

Una altra de les coincid¨¨ncies, que han comprovat Mestre i Fav¨¤, ¨¦s la manera com es van unir els taulons de totes les peces, ¡°amb unes espigues met¨¤l¡¤liques sense encaix, id¨¨ntiques¡±. A m¨¦s, en dues de les obres de Barcelona, l¡¯Entrada al Parad¨ªs i l¡¯Ascensi¨®, s¡¯ha pogut veure un tall central que es va reparar amb uns elements met¨¤l¡¤lics entre les taules. Un tall que tamb¨¦ va patir la taula de l¡¯abra?ada de Santo Domingo de Silos del Prado. ¡°No sabem qu¨¨ va provocar aquests talls, per¨° les tres taules les van reparar les mateixes mans exactament igual¡±. Finalment, les quatre de Barcelona i aquesta de Madrid les van serrar i embarnillar de la mateixa manera. ¡°Un indici, nom¨¦s ¨¦s un indici, dos, una coincid¨¨ncia, per¨° tres ¨¦s una prova, deia Agatha Christie. I aqu¨ª hi ha massa coincid¨¨ncies¡±, afirma l¡¯especialista.