Tsugite

¡°Aix¨° no se li fa a un vellet¡±, va dir ja en la seva ¨²ltima solitud Garc¨ªa M¨¢rquez despr¨¦s d¡¯acabar La fiesta del chivo, del seu gran amic Vargas Llosa. S¡¯atansa l¡¯an¨¨cdota a la mem¨°ria 22 minuts despr¨¦s del desenlla? del Bar?a-Celta, quan la cr¨°nica de Ramon Besa surt gr¨¤cil i s¨°lida del seu port¨¤til cap a la redacci¨® i la xarxa. En el nou lliurament d¡¯aquest desfullar el Leviatan hobbesi¨¤ (la vida ¨¦s solit¨¤ria, pobra, desagradable, salvatge i curta; sense distinci¨® entre just¨ªcia i injust¨ªcia, la guerra de tots contra tots), durant aquest pelegrinatge de ronin del periodisme, apareix la idea de la cr¨°nica de la cr¨°nica, a veure si els d¨¦us, via osmosi, extravien alguna espurna del foc sagrat.

En la redacci¨® deserta de les nou del mat¨ª, dotze hores abans, ha comen?at el ritual. Lectura. Primer, la premsa esportiva; despr¨¦s, la generalista; sempre el mateix ordre de les cap?aleres. ¡°La meva alfabetitzaci¨® ha passat pels diaris¡±, admet qui es va criar en un poble de 400 habitants, netejant conilleres i corral abans d¡¯anar a escola, esperant la premsa que portava l¡¯autob¨²s de l¨ªnia, desconeixedor del mar fins als 18 anys, les visites espor¨¤diques a Barcelona com qui albira Nova York.

Les mans i el cap van ¨¤gils, entrenats de gaireb¨¦ 30 anys, davant d¡¯una taula carregada, cartesiana: la carpeta que forma la doble p¨¤gina dels dilluns amb les estad¨ªstiques de la Lliga ja acull un full amb idees sobre el partit recollides durant la setmana, liofilitzaci¨® d¡¯un doble proc¨¦s que comen?a en una petita Moleskine de tapa dura, com els apunts al natural de Josep Pla quan, com a exercici d¡¯estil, descrivia com trencaven les onades. D¡¯aqu¨ª, alguns passaran, ja a ploma, a una de mitjana, on muten gaireb¨¦ en aforismes professionals. La carpeta creixer¨¤ amb xifres i informacions de la lectura matinera, mentre brollen dues piles de retalls: esportius i d¡¯informaci¨® general. Els primers es llegiran abans del migdia. Un rep¨¤s a la premsa digital gallega tanca el proc¨¦s.

Amb els dits tacats de tinta de diari, toca fer balan?: cert empipament per un reportatge previst sobre hoquei patins i enviar piulades a Valverde i Iniesta per comentar l¡¯actualitat culer. ¡°Sempre agafo els diaris amb por: em molesta el menyspreu que s¡¯ha instal¡¤lat en l¡¯ofici per all¨° que fa la compet¨¨ncia¡±, diu una mica m¨¦s alleugerit que fa una hora i mitja: ¡°Jo haig de visualitzar el partit, igual que un entrenador o un jugador¡±. Ja ha ensumat alguna cosa. ¡°Per anar amb les mans a les butxaques s¡¯ha de ser molt bo; jo necessito la seguretat de tenir una idea al cap i despr¨¦s veure si el partit la confirma o no¡±. El porter t¨¦ por del penal; el periodista, de la p¨¤gina (o la ment) en blanc. ¡°Hi ha dos tipus de cr¨°niques: unes s¨®n les descriptives, i per a aquestes has de ser un Pla, un Julio Camba, un Joaqu¨ªn Vidal, que m¡¯agradaven molt, per¨° no tots ho som; despr¨¦s hi ha les conceptuals i per a aquestes t¡¯has de saber el partit¡±.

Acostuma a anar amb metro a l¡¯estadi, una hora i mitja abans de l¡¯inici, per veure l¡¯ambient, que ratifica prenent alguna cosa a la travessera de les Corts. La lit¨²rgia comporta una indument¨¤ria (¡°no es pot escriure tenint fred o calor: llavors nom¨¦s penses en aix¨°¡±), salutacions a treballadors del club (¡°costa guanyar-te¡¯ls, per¨° aporten detalls valuosos si no traeixes; la directiva ho sap i els fa rotar per evitar confiances¡±) i una cerveseta sense alcohol a la tribuna de premsa, ja davant de l¡¯ordinador i les anotacions. ¡°Ens t¨¦ terroritzats: comen?a a treure papers i a anotar coses¡­¡±, comenta Rafael Tapounet, brillant s¨¨nior de la informaci¨® pol¨ªtica i cultural a El Peri¨®dico, ara sofert rookie de l¡¯esportiva: periodisme flexible, en diuen.

M¡¯assec entre tots dos per doblar probabilitats de guspires. Duen un pinganillo per a la r¨¤dio (en partits tipus Bar?a-Madrid, Besa es posa m¨²sica cl¨¤ssica per a?llar-se) i 20 minuts abans de comen?ar ja prenen notes: el rookie, en Word; el veter¨¤, en paper quadriculat (no serveix cap m¨¦s), dues columnes: una hi diu ¡°conceptes¡±; l¡¯altra, ¡°ocasions¡±. ¡°Tu no fas res per al dia?¡±, llan?a Tapounet; li respon la meva entresuada pal¡¤lidesa: encara avui deixo xop de suor el pijama amb els malsons de les meves cr¨°niques de l¡¯Europa o del Handbol Gr¨¤cia per a la revista del barri, que em feien patir de valent, i aix¨° que era quinzenal. ¡°El que ¨¦s mortal ¨¦s la Champions, amb tancaments del diari en paper que nom¨¦s et deixen 15 minuts per enviar la cr¨°nica¡±, em diu llegint-me els temors.

Per dissimular, em disposo a prendre notes i em descobreixo com en els ex¨¤mens de Matem¨¤tiques de BUP: amb la m¨¤ tapant la boca i fent llambregades com qui no vol la cosa per sobre de l¡¯espatlla. Miro i m¡¯hi fixo molt, per¨°, com els mussols, no veig ni se m¡¯acut res: serviria que hi ha un anunci llumin¨®s que ven, nom¨¦s avui, samarretes de la cinquena bota d¡¯or de Messi, ¨²nic de l¡¯escalfament que ha clavat els dos xuts entre els tres pals a Ter Stegen? ¡°Un dels problemes persistents del periodista esportiu ¨¦s trobar un punt de vista nou¡±, alertava el gran George Plimpton, que es ficava de porter d¡¯hoquei sobre gel o sota les graderies d¡¯una prova ol¨ªmpica de nataci¨®.

Mentre sospeso si amb tot aix¨° podria arrencar la meva cr¨°nica, el partit fa quatre minuts que ha comen?at i Besa ja emplena el caseller conceptes. Sembla que Rakitic i Arturo Vidal han intercanviat posicions (jo segueixo en mode mussol) i, cinc despr¨¦s, ja descriu en Word el gol de Demb¨¦l¨¦ despr¨¦s de l¡¯en¨¨sima associaci¨® Messi-Alba. Aprofita tots els temps morts (serveis de c¨®rner, fores de banda, lesions¡­) per fer anar les tecles, consultar papers o prendre notes; no mira el partit i, en canvi, no hi ha res que li passi per alt. ¡°Tampoc est¨¤ passant res; a m¨¦s, l¡¯enrenou de l¡¯estadi m¡¯avisa: ¨¦s l¡¯avantatge de no fer la cr¨°nica des de la tele de la redacci¨®, ara tan de moda, on veus el que vol el realitzador: aqu¨ª esculls tu qu¨¨ o qui mires¡±.

Quan l¡¯oli del bar anuncia, sobre el minut 36, els preparatius per pal¡¤liar la fam de la mitja part, Besa ja t¨¦ m¨¦s d¡¯un ter? de cr¨°nica, tamb¨¦ l¡¯arrencada: en realitat, s¨®n par¨¤grafs aut¨°noms que, miraculosament (un canvi a l¡¯inici; una refer¨¨ncia al mig; una idea que puja o baixa¡­), es van travant, com si es pass¨¦s a c¨¤mera r¨¤pida la feina que fa un cuc de seda filant el capoll, un patchword virtu¨®s; les puntades es fan amb els fils de les columnes conceptes i ocasions, ratllats a mesura que es fan servir. Sembla senzill, tot i que el ball de la cama dreta i el fregament de mans delatin tensi¨® interior.

Tot flueix fins al minut 12 de la segona part: el cursor vola a l¡¯inici, que canvia radicalment: ¡°El Bar?a ja fa cara de l¨ªder. No ¨¦s un campionat po¨¨tic¡±. Quatre minuts despr¨¦s, ja ¨¦s un altre: ¡°El fenomen del Bar?a es diu avui Jordi Alba¡­¡±. D¡¯on surten aquestes idees? Per qu¨¨, de sobte, es canvia? Quan sona el xiulet final, amb prou feines queden 20 l¨ªnies. Besa escriu sobre la maqueta digital de la p¨¤gina. Acaricia els par¨¤grafs per esgarrapar un espai que permeti arrodonir l¡¯inici i reblar un final, sant i senya de tot text period¨ªstic digne d¡¯aquest nom, que incorporar¨¤ un altre dels conceptes matinals: el debat sobre l¡¯¨²s del planter. El par¨¤graf del campionat sense poesia va caient, fins que acaba desapareixent.

Enviada la cr¨°nica, un retoc d¡¯urg¨¨ncia per a l¡¯arrencada: ¡°No troben ant¨ªdot per a un futbolista curiosament tan previsible i insuls com el mateix Bar?a. Un excel¡¤lent jugador d¡¯equip convertit en l¡¯heroi d¡¯un Bar?a desfigurat¡±. En quatre l¨ªnies, un partit. I en global, exercici de pur tsugite, t¨¨cnica de vells mestres fusters japonesos, que aixequen estructures sense cap clau, nom¨¦s a partir de delicats assemblatges. ¡°He intentat vestir una cr¨°nica circular al voltant d¡¯Alba¡±, simplificar¨¤ despr¨¦s, abans que un pugui arrencar-li quatre consells: ¡°Tria primer un esport minoritari, que t¡¯ensenyar¨¤ a crear una agenda, fer contactes i dominar un llenguatge que et permetr¨¤ abordar despr¨¦s una disciplina m¨¦s gran; entrena¡¯t descrivint una jugada o una acci¨® en tot just tres par¨¤grafs; intenta construir una hist¨°ria circular i llegeix molt per agafar vocabulari: els esports permeten anar m¨¦s enll¨¤ en el llenguatge que no pas l¡¯economia o la pol¨ªtica¡±.

Despr¨¦s de 12 hores a l¡¯ombra d¡¯un dels ¨²ltims grans cronistes esportius temo convertir-me en personatge conradi¨¤, n¨¤ufrag en cultura ignota i recriminant-me falta de valentia. Diuen que no existeixen mals temes ni temps insuficient, sin¨® mals periodistes. Per¨° hi ha coses que no haurien de fer-se als vellets¡­