Refer el prestigi catal¨¤ al continent

Brussel¡¤les ha girat l¡¯esquena a l¡¯independentisme catal¨¤. La fermesa del discurs de la Comissi¨® Europea ha desfet les esperances dels partits del Govern d¡¯una intervenci¨® de les institucions comunit¨¤ries. Tamb¨¦ l¡¯atenci¨® medi¨¤tica s¡¯ha dilu?t despr¨¦s de la tornada de Carles Puigdemont a Waterloo. Si els l¨ªders sobiranistes buscaven la complicitat europea, les tensions amb Brussel¡¤les i els exabruptes de l¡¯expresident contra l¡¯actual executiu europeu han allunyat la Generalitat del cor d¡¯Europa.

Ara la Generalitat haur¨¤ de refer l¡¯aposta europeista. La posici¨® de la Comissi¨® Europea mai no ha variat: demana passar de la confrontaci¨® al di¨¤leg dins de la legalitat. I, segons fonts comunit¨¤ries, el clima de distensi¨® del govern de Pedro S¨¢nchez, que ha passat a ser un aliat fonamental per a la reforma de l¡¯euro, va en la bona direcci¨®.

En canvi, l¡¯executiu de Jean-Claude Juncker encara recorda que ha estat una de les dianes dels independentistes. Un front m¨¦s quan li arriben atacs d¡¯It¨¤lia, Hongria o Pol¨°nia, per¨° tamb¨¦ de moviments nacionalistes i populistes d¡¯arreu del continent. L¡¯arribada de Quim Torra a la Generalitat va ser vista amb cautela per l¡¯executiu comunitari, que es va negar a qualificar els articles i les piulades despectius amb la resta d¡¯Espanya. ¡°No els dignificar¨¦ amb un comentari¡±, va dir el portaveu de Juncker, Margaritis Schinas.

Les darreres dues boutades de Torra tampoc han ajudat a millorar la imatge catalana: ni el comunicat de Catalunya sobre el Brexit quan Espanya amena?ava de bloquejar la negociaci¨® per la q¨¹esti¨® de Gibraltar ni la pol¨¨mica arran de la ¡°via eslovena¡±. La reuni¨® informal de Torra amb el president eslov¨¨, Borut Pahor, va provocar una crisi interna que es va tancar a la darrera cimera europea, en qu¨¨ el primer ministre Marjan Sarec don¨¤ explicacions a S¨¢nchez. ¡°Tenim bones relacions amb Espanya i no ens agrada que Eslov¨¨nia s¡¯utilitzi en aquesta lluita¡±, va dir despr¨¦s Sarec en una roda de premsa.

Tampoc hi han contribu?t els aliats que s¡¯han trobat a B¨¨lgica. Els nacionalistes flamencs de N-VA acaben de trencar el govern del pa¨ªs en negar-se a firmar el pacte migratori de l¡¯ONU, i Theo Franken, un dels seus dirigents, va donar suport al desembre a la manifestaci¨® d¡¯extrema dreta a Brussel¡¤les.

Puigdemont ha seguit viatjant i apareixent als mitjans internacionals, per¨° el focus s¡¯ha anat apagant. Actes com la presentaci¨® del Consell de la Rep¨²blica han estat, sobretot, de consum intern. El judici del proc¨¦s ser¨¤ el nou moment. Per¨° la veritable pr¨°xima cita amb Europa ser¨¤ al maig. Les eleccions europees es presenten com una batalla al populisme i el moment en qu¨¨ els partits s¡¯hauran de definir. Caldr¨¤ veure si les formacions independentistes les plantegen en clau interna. Per ara, Esquerra ja ha rebutjat anar de la m¨¤ del PDeCAT i presentar¨¤ Oriol Junqueras i Diana Riba, companya de Ra¨¹l Romeva. Tots dos, a banda d¡¯estar en pres¨® preventiva, van ocupar un esc¨® al Parlament Europeu. M¨¦s complicat ho t¨¦ el PDeCAT. Expulsat de l¡¯ALDE, ha fet acostaments als Verds i al Partit Dem¨°crata Europeu. Amb Esquerra com a integrant dels Verds, fonts parlament¨¤ries no creuen factible aquesta opci¨®. El segon interrogant ¨¦s qui encap?alar¨¤ una llista que haur¨¤ de competir amb Junqueras. Malgrat que la premsa belga s¡¯ha fet ress¨° de la possibilitat que Puigdemont lider¨¦s la llista de l¡¯N-VA, l¡¯opci¨® tampoc no sembla plausible, sobretot tenint en compte la l¨ªnia antiimmigraci¨® de la formaci¨® flamenca.