La crisi del paradigmes socialdem¨°crata

Espanya ha estat governada des dels anys vuitanta d¡¯acord amb l¡¯ideari socialdem¨°crata per governs del PSOE i del PP. Aix¨ª ha passat a molts pa?sos europeus. Els eixos del paradigma han estat l¡¯ampliaci¨® de drets civils, l¡¯afirmaci¨® de l¡¯Estat del benestar com a element de redistribuci¨® i d¡¯igualtat, el desenvolupament del poder territorial sobre les bases de l¡¯Estat auton¨°mic de la Constituci¨® del 1978, i la vocaci¨® europeista. Aquests s¨®n els elements de la noci¨® del ¡°nosaltres¡± els espanyols que han perm¨¨s la construcci¨® d¡¯un projecte guanyador d¡¯una majoria social durant 40 anys.

Els conservadors espanyols (PP) no han constru?t un paradigma alternatiu semblant al que es va viure a l¡¯altra riba atl¨¤ntica durant el reaganisme. L¡¯ideari de l¡¯individu independent que no ¨¦s ciutad¨¤ d¡¯un pa¨ªs amb objectius i deures no va cristal¡¤litzar; la prioritat de la riquesa sense redistribuci¨® no va fer fortuna; l¡¯afirmaci¨® contundent dels mercats lliures i sense control no ha resultat; l¡¯asseveraci¨® ideol¨°gica que el Govern ¨¦s el problema devia quedar al tinter d¡¯algun think tank conservador espanyol.

Els governs d¡¯Espanya han fet les seves pol¨ªtiques dins del paradigma. Els socialistes han ampliat drets que els populars no han retallat. I els conservadors han demostrat alguna destresa en la gesti¨® de la comptabilitat nacional. Podem passar hores regatejant sobre qui hi ha posat m¨¦s, o qui ha retallat menys. La realitat ¨¦s que cap dels dos ha sortit del paradigma socialdem¨°crata, o social liberal.

La primera implosi¨® del paradigma es va produir durant els anys previs al 15-M. La crisi econ¨°mica va provocar una crisi de ciutadania. Els espanyols no van estar m¨¦s junts, no van fer pinya, i van deixar de mirar els qui es quedaven enrere. Es va afeblir el ¡°nosaltres¡± i va esclatar un ventall d¡¯identitats independents que van viure al marge dels instruments pol¨ªtics existents, socialistes i conservadors, sense donar-se l¡¯oportunitat de con¨¨ixer-se. Als territoris van cr¨¦ixer les forces centr¨ªfugues per afirmar la identitat de l¡¯aldea. Durant els anys previs a la crisi, els partits del paradigma van ser incapa?os de promoure un consens sobre l¡¯Estatut de Catalunya, que va acabar davant del TC. La falta de di¨¤leg va trencar la societat catalana atiada per l¨ªders secessionistes que no van afrontar la crisi econ¨°mica amb just¨ªcia social, i que, per raons personals fosques, van oblidar que eren els representants de l¡¯Estat a Catalunya i van iniciar una espiral de desobedi¨¨ncia presumptament delictiva que va soscavar els fonaments d¡¯Espanya i de la Uni¨® Europea. L¡¯Europa de l¡¯euro, amb els seus avantatges, no tenia respostes i era incapa? de transitar de l¡¯Europa dels mercaders a l¡¯Europa dels ciutadans, amb desafecci¨® p¨²blica. Naixien forces pol¨ªtiques que van expressar millor el sentir del p¨²blic. El protagonisme va correspondre a Podem, que, oscil¡¤lant entre un comunisme cl¨¤ssic i un peronisme recalcitrant, no va posar les bases d¡¯un paradigma pol¨ªtic. Van ser els anys del desenvolupament de Ciutadans (Cs), un partit liberal i europeista, que va reaccionar a Catalunya davant del separatisme governant i deslleial, i va atacar la corrupci¨® a les institucions. Es va trencar el bipartidisme i va haver-hi m¨¦s inestabilitat en el sistema pol¨ªtic.

La segona implosi¨® del paradigma succeeix amb les eleccions andaluses, que ocasionen una grip nacional, i moltes emocions extremoses, a esquerra i dreta, mal canalitzades. L¡¯abs¨¨ncia de resposta dels partits al Govern al problema del repartiment del poder territorial provoca una inesperada pujada de l¡¯extrema dreta, la ¡°difer¨¨ncia¡± espanyola desapareix, i anem cap al model pol¨ªtic franc¨¨s o itali¨¤.

Veurem si l¡¯extrema dreta (Vox) aixeca un paradigma que competeixi amb el socialdem¨°crata. Ja ha provocat emocions en una part de l¡¯electorat. Amb Espanya per bandera i embolicats en un tenebr¨®s Volksgeist, l¡¯enemic europeu, l¡¯afirmaci¨® d¡¯una esp¨²ria llibertat individual enfront dels excessos identitaris personals, l¡¯apel¡¤laci¨® als costums arrelats en fam¨ªlies i en mitjans rurals, nom¨¦s els queda afegir doctrina per agafar for?a psicol¨°gica i connectar amb les expectatives de ciutadans que aprecien la desigualtat del sistema pol¨ªtic i social. Erosionaran els drets civils, els drets de la dona ¨Cla seva dignitat i llibertat s¨®n sotmeses a vexaci¨® i atac¨C, l¡¯avan? cap a la ciutadania europea i el repartiment del poder territorial. Una bona administraci¨® de les seves decisions pol¨ªtiques pot convertir l¡¯extrema dreta en una for?a pol¨ªtica equiparable als seus socis europeus. La interpretaci¨® del sistema de vida que es van donar els espanyols amb la Constituci¨® del 1978 est¨¤ en perill.

Davant d¡¯aquesta delicada situaci¨® pol¨ªtica, s¡¯aprecia certa irresponsabilitat dels socialistes, desorientats per la seva inclinaci¨® cap a l¡¯esquerra que prioritza la identitat abans que el ¡°nosaltres¡±, de vegades complaents amb el separatisme, i desmemoriats amb el dany provocat pels assassinats d¡¯ETA. La recent, viral i lamentable foto del sopar amb Otegi preocupa. La irresponsabilitat dels populars no ¨¦s menor, cada vegada m¨¦s ventr¨ªlocs de l¡¯extrema dreta.

La resposta al desafiament que planteja l¡¯extrema dreta ¨¦s la cooperaci¨® de les forces del paradigma socialdem¨°crata. No s¡¯ha de treballar amb els que intenten volar els fonaments de l¡¯ideari, els separatistes que volen trencar Europa, Espanya i Catalunya; ni es pot buscar el di¨¤leg amb qui vol implantar un sistema de conviv¨¨ncia ¨Cl¡¯extrema dreta¨C que no es correspon amb les m¨¤ximes de llibertat, igualtat, toler¨¤ncia i just¨ªcia, fidel reflex d¡¯una bona idea de la p¨¤tria com a elements essencials de la ciutadania.

Socialistes, conservadors i liberals (Cs) no poden deixar espais als populistes, als separatistes, als nacionalistes irredempts, d¡¯un i altre signe, als il¡¤liberals, i tenen l¡¯obligaci¨® de presentar a la societat espanyola una visi¨® pol¨ªtica del nostre dest¨ª com¨². Una resposta reformista amb voluntat d¡¯exercici del poder davant del desafiament que afronta la democr¨¤cia liberal, perqu¨¨ nom¨¦s des del poder fem les reformes que Espanya necessita. Aquesta soluci¨® reclama generositat, responsabilitat i sentit d¡¯Estat.

Les forces del paradigma socialdem¨°crata poden plantejar un Pacte d¡¯Estat obert, a imatge dels Pactes de la Moncloa. Sabem els eixos d¡¯aquest acord. Europa, perqu¨¨ els europeus poden demostrar a la societat internacional que hi ha un model divers de conviv¨¨ncia m¨¦s democr¨¤tic, just i hum¨¤. La Constituci¨®, respectant l¡¯assoliment de les generacions anteriors, per¨° mirant al futur posant-la al dia, com s¡¯ha fet als pa?sos de millor tradici¨® constitucional. La immigraci¨®, perqu¨¨ ¨¦s possible una pol¨ªtica que corregeixi els abusos i permeti que tothom es benefici? del creixement. Les oportunitats, amb el somni de dir als m¨¦s joves que podran portar la vida que desitgen. Catalunya i Barcelona, perqu¨¨ cal dialogar per impulsar la riquesa de la seva diversitat, el seu protagonisme pol¨ªtic i la seva competitivitat econ¨°mica, social i cultural en el marc del projecte d¡¯Espanya i d¡¯Europa.

Segur que queden temes al tinter. L¡¯important ¨¦s la necessitat del di¨¤leg entre les forces del paradigma socialdem¨°crata. Creiem que qui no ho faci es desvincular¨¤ del demos i no protagonitzar¨¤ els propers anys de la hist¨°ria d¡¯Espanya.

Manuel Valls, ex-primer ministre de Fran?a i candidat a l¡¯alcaldia de Barcelona

C¨¦sar Giner, professor de Dret Mercantil a la Universitat Carlos III de Madrid i exdiputat del PSOE-M