Visca la provocaci¨®

Picasso-Picabia ¨¦s ¡ªal costat de La cuina de Picasso, del museu hom¨°nim de Barcelona¡ª la millor mostra de l¡¯any a la ciutat. Per molts motius. El primer, per haver ajuntat dos grans del segle XX que tenen poc a veure entre ells, tot i que la comiss¨¤ria cient¨ªfica, Aur¨¦lie Verdier, ha sabut trobar temes comuns com el cubisme, el motiu de les espanyoles o els monstres de 1925. En segon lloc, perqu¨¨ les obres s¨®n d¡¯alt¨ªssima qualitat, i tercer perqu¨¨, per al cas de Picabia, moltes s¨®n de col¡¤leccions particulars i desconegudes fins i tot per als incondicionals de l¡¯artista. Picabia resulta avui absolutament modern, fins i tot m¨¦s que Picasso, que va aconseguir, per¨°, moltes m¨¦s innovacions formals. Retrats com el de Marlene Dietrich de Picabia semblen pintats per un artista actual; el seu brutalisme dels anys trenta ¨¦s el precedent del lletgisme dels vuitanta i noranta, per no oblidar que les seves Transpar¨¨nciess¨®n l¡¯antecedent obvi de les obres de David Salle. La seva apropiaci¨® del kitsch (¡°dins del mal gust de la meva ¨¨poca, m¡¯esfor?o per anar m¨¦s lluny que cap altre¡±) perviu avui en Jeff Koons, John Currin i Damien Hirst. Per la seva utilitzaci¨® de la fotografia, de la imatgeria popular, de les revistes er¨°tiques, de la publicitat i del cinema, se l¡¯ha considerat tamb¨¦ precursor del pop art i en el seu per¨ªode dad¨¤ posseeix diverses obres que s¨®n, ¨°bviament, preconceptuals.

Per¨° a Picasso i a Picabia els va unir, com afirma Verdier, la seva dist¨¤ncia del surrealisme, la ¡°capacitat de disgustar¡± i els canvis sobtats d¡¯estil, nom¨¦s que en Picabia aix¨° va unit a afirmacions d¡¯una ironia i filosofia nihilista (per alguna cosa ¨¦s el dad¨¤ per excel¡¤l¨¨ncia, al costat de Duchamp) genials: ¡°Cal ser n¨°mada, travessar les idees com es travessen els pa?sos i les ciutats¡±; ¡°Jo em disfresso d¡¯home per no ser res¡±; ¡°A Els independents, tinc la intenci¨® d¡¯exposar rates blanques, escultures vives¡±; ¡°No hi ha res que pugui agradar tota la vida, llevat de la vida¡±.

L¡¯exposici¨® se centra en diversos temes i t¨¦ l¡¯encert de no barrejar tots dos autors. En el cubisme, es descobreixen obres tan excel¡¤lents de Picabia com Par¨ªs i Taurom¨¤quia, totes dues de 1912 i de col¡¤leccions particulars. En l¡¯apartat Cap a l¡¯objecte hi ha bell¨ªssims collages de Picasso i obres conceptuals de Picabia com Jeune fille (1920), que no ¨¦s m¨¦s que un forat rod¨® en un full de paper. Aqu¨ª s¡¯hi hauria pogut incloure algun dels seus retrats i bodegons amb objectes quotidians: palletes, escuradents, plomes i pintes, si b¨¦ s¨®n posteriors, fr¨¤gils i dif¨ªcils d¡¯obtenir en pr¨¦stec. En el cap¨ªtol Dad¨¤. Vida i mort de la pintura s¡¯han ave?nat la Guitarra (amb claus) de 1926 de Picasso i el quadre sense res, nom¨¦s amb fils, anomenat Ball de Sant Guy (1919) de Picabia: dues excel¡¤lents mostres de l¡¯assassinat de la pintura, de la transgressi¨® del medi pict¨°ric.

Monstres i metamorfosi ¨¦s un apartat excel¡¤lent, encara que no s¡¯ha pogut juxtaposar El pet¨® o Els enamorats de Picabia al costat del Picasso m¨¦s depredador del seu col¡¤lega, el llen? titulat tamb¨¦ El pet¨®, de 1925. Aquestes obres ridiculitzen fins al paroxisme l¡¯amor rom¨¤ntic ¨¤ la Hollywood i, en el cas de Picasso, coincideixen amb la degradaci¨® de la seva relaci¨® amb Olga Koklova. I en Picabia tamb¨¦ hi ha alguna cosa de Picasso en les seves Tres gr¨¤cies (1924-1927), o en els seus nus mal¡¤leables i amb un ull vist frontalment en figures representades de perfil. Per cert, les Tres gr¨¤cies, amb les seves l¨ªnies ondulants i aures que envolten les tres dones nues, podrien ser el fruit d¡¯un estat produ?t pels estupefaents: se sap que Picabia era addicte a l¡¯opi, si no a m¨¦s subst¨¤ncies al¡¤lucin¨°genes.

A la pen¨²ltima etapa de la mostra ¡ªanys trenta-quaranta¡ª els dos pintors s¨®n molt diferents: Picasso est¨¤ pintant Dora Maar, primer bell¨ªssima i despr¨¦s amb brutals distorsions, mentre Picabia alterna espanyoles dram¨¤ticament kitsch amb figures de forts contorns negres. I al final, cada un va per la seva banda, Picasso amb l¡¯exuber¨¤ncia i la llibertat total dels seus toreros o dels seus busts de joves, i Picabia pintant unes abstraccions xocants per la seva lletjor i unes teles monocromes esquitxades tan sols de punts, deliberadament mal pintats i que van ser vistos com un s¨ªmbol de punt final de la pintura i, un cop m¨¦s, com una provocaci¨®. La mostra, per no perdre-se-la, es complementa amb un cat¨¤leg excel¡¤lent.