De la maduresa a la primarietat

Tot de genealogies intel¡¤lectuals donaren cos al catalanisme cultural. S¨®n eixos avui menystinguts o ignorats, potser per mor de l¡¯hegemonia intel¡¤lectual esquerrana que va sedimentar als anys seixanta. Aix¨° fa, per exemple, que la relaci¨® entre Joan Maragall i Joan Ma?¨¦ i Flaquer ¡ªun home fonamental en la hist¨°ria pol¨ªtica de Catalunya¡ª quedi tan arraconada. ?s m¨¦s significatiu Josep Torres i Bages o moss¨¨n Xirinacs? Compta m¨¦s Jaume Balmes o Andreu Nin? Josep Benet o Josep Tarradellas? En definitiva, es tractava de manllevar complexitat a les formes i els substrats que van d¡¯Antoni de Capmany a Agust¨ª Calvet, Gaziel, a tota una filiaci¨® liberal-conservadora que feia nosa. A Mallorca, el cas del mallorquinisme pol¨ªtic ¨¦s aparat¨®s: Joan Alcover o Miquel Costa i Llobera s¨®n la culminaci¨® po¨¨tica de l¡¯Escola Mallorquina i eren personalitats molt lligades a Antoni Maura, com ho va ser l¡¯intel¡¤lectual m¨¦s complet de la Mallorca moderna, Miquel dels Sants Oliver. Despr¨¦s vingueren els anys seixanta i comen?a la gestaci¨® ortop¨¨dica del nacionalisme d¡¯esquerres, i aix¨ª han anat les coses fins ara, de la maduresa a la primarietat.

El m¨®n ha passat pels totalitarismes, la Guerra Freda, la por a una guerra at¨°mica o la caiguda del Mur de Berl¨ªn, per¨° a pesar de tot, esfondrades les utopies, els fonaments de la llibertat o de la toler¨¤ncia segueixen sent id¨¨ntics. Els perills s¨®n m¨¦s greus o d¡¯una altra vastitud, per¨° l¡¯horitz¨® no varia gaire: la naturalesa humana ¨¦s imperfecta i la llibertat ¨¦s fr¨¤gil. Vet aqu¨ª l¡¯experi¨¨ncia central de Francesc Camb¨® o Josep Pla. Visqueren de prop, massa de prop, com el segle XX esdevingu¨¦ el segle de les ideologies, quan pertot anaven a pler els monstres de la ra¨®. Tingueren l¡¯experi¨¨ncia directa de com les revolucions i les utopies poden destruir all¨° que la civilitzaci¨® ha constru?t i de quina manera el maximalisme fa malb¨¦ els esfor?os de la pol¨ªtica realista. Dels Sants Oliver ho va explicar com un excepcional ma?tre ¨¤ penser.

L¡¯any 1937, Camb¨® escriu al primer volum de Meditacions: ¡°La civilitzaci¨® ¨¦s complicaci¨®. De totes les formes pol¨ªtiques, la m¨¦s complicada ¨¦s la democr¨¤cia. Civilitzaci¨® ¨¦s tamb¨¦ hipocresia¡±. La il¡¤lusi¨® d¡¯un ordre burg¨¨s, d¡¯una Catalunya burgesa, s¡¯esvaeix amb la Guerra Civil espanyola i s¡¯enfonsa per sempre ¡ªcom descriuen els Dietaris de Joan Estelrich¡ª, en la primera crisi que du de forma gaireb¨¦ inexorable a les hegemonies genocides de Hitler i Stalin. D¡¯una banda, un m¨®n s¡¯acaba; de l¡¯altra, ¨¦s impossible viure fora de la Hist¨°ria. Molt abans ho havia predit Balmes: ¡°La sociedad debe gobernarse por instituciones m¨¢s que por ideolog¨ªas; por la experiencia y por el buen sentido¡±. Podr¨ªem aplicar-ho a la Catalunya d¡¯avui, si ¨¦s que encara considerem que el dret mant¨¦ la llibertat.