Aeroport Tarradellas

El Consell de Ministres celebrat el 21 de desembre a Barcelona va aprovar que l¡¯aeroport del Prat pass¨¦s a denominar-se aeroport Tarradellas. No soc gaire partidari de canviar noms de carrers i places, estacions i aeroports. A l¡¯actual avinguda Tarradellas, de Barcelona, la continuo anomenant, per in¨¨rcia, Infanta Carlota i, de l¡¯aeroport de Madrid, en dic Barajas en lloc d¡¯Adolfo Su¨¢rez.

Per¨° s¨®n q¨¹estions sense import¨¤ncia. Els nascuts en els ¨²ltims anys, ja acostumats a les noves denominacions, probablement les utilitzaran tota la vida: Adolfo Su¨¢rez i Tarradellas en lloc de Barajas i el Prat. Els nous noms, a m¨¦s, s¨®n un homenatge a dues personalitats de la Transici¨® i, en definitiva, a la Transici¨® mateixa. Em sembla b¨¦.

Va detectar la futura idea de Pujol d'utilitzar la Generalitat com a instrument de la ¡°construcci¨® nacional¡±

No obstant aix¨°, si la intenci¨® del Govern hagu¨¦s estat acontentar els nacionalistes catalans el nou nom no ¨¦s el m¨¦s adequat. Des de fa anys, el vell president catal¨¤ nom¨¦s ¨¦s defensat pels no nacionalistes, fins i tot la frase m¨¦s c¨¨lebre despr¨¦s de la seva arribada ha donat nom a un partit d¡¯aquesta naturalesa.

En efecte, despr¨¦s d¡¯un passat nacionalista identitari propi de la tradici¨® catalana, Tarradellas va viure bona part de la vida adulta a Fran?a. All¨¤ va aprendre les regles del patriotisme republic¨¤ franc¨¨s i el significat del terme ciutad¨¤ des de la Revoluci¨® Francesa. ¡°Aux armes, citoyens¡±, diu la Marsellesa, encara l¡¯himne nacional franc¨¨s. Per tant, com que no hi ha dubte que el Govern, o almenys alguns dels seus membres, coneixien les seves posicions en la Transici¨®, la nova denominaci¨® de l¡¯aeroport ha estat un gran encert: les seves idees sobre el catalanisme poden servir de model per a l¡¯actualitat.

CiU va anar conformant una consci¨¨ncia en els catalans que pert¨¤nyer a Espanya feia impossible ¡°sobreviure¡±

No cal fer un estudi exhaustiu dels seus ¨²ltims anys de vida per aproximar-nos a aquestes idees. N¡¯hi ha prou amb llegir l¡¯extensa carta que va escriure a Horacio S¨¢enz Guerrero, llavors director de La Vanguardia, que es va publicar en aquest diari el 16 d¡¯abril del 1981 i ¨¦s molt f¨¤cil de trobar en el meravell¨®s Google. D¡¯aquesta lectura podem deduir algunes q¨¹estions que serveixen per entendre qu¨¨ est¨¤ passant ara a Catalunya.

En efecte, Tarradellas va detectar saga?ment, potser abans que ning¨², la futura orientaci¨® dels governs Pujol, la seva idea d¡¯utilitzar sobretot la instituci¨® de la Generalitat com a instrument de la ¡°construcci¨® nacional¡± de Catalunya, suposada v¨ªctima del constant maltractament propiciat per Espanya. La cr¨ªtica situaci¨® actual no prov¨¦, doncs, de l¡¯any 2012, ni del frac¨¤s de l¡¯Estatut, ni dels governs tripartits, ni dels suposats errors dels governs de Madrid. L¡¯arrel de tot se situa a l¡¯inici: en la voluntat de Pujol i dels successius governs de CiU d'anar conformant una consci¨¨ncia en els catalans que pert¨¤nyer a Espanya feia impossible que poguessin ¡°sobreviure com a tals catalans¡±.

Es tracta d¡¯un objectiu absurd, ja ho s¨¦, i a m¨¦s irracional, per¨° va dirigit directament als sentiments m¨¦s primaris, a les emocions, tan manipulables. Amb aquesta estrat¨¨gia de construcci¨® nacional, l¡¯intel¡¤ligent Jordi Pujol va aconseguir, en deixar el c¨¤rrec el 2003, que una bona part de Catalunya, la m¨¦s tradicional i conservadora, en la qual s¡¯ha d¡¯incloure molts l¨ªders pol¨ªtics de l¡¯esquerra, canvi¨¦s la seva manera de pensar: no tots eren pujolistes, per¨° en la seva immensa majoria s¡¯havien convertit en nacionalistes. L¡¯astut Tarradellas se¡¯n va adonar de seguida, mentre l¡¯esquerra catalana (PSC i PSUC) i els partits d¡¯¨¤mbit nacional (UCD, PSOE, AP, m¨¦s tard, el PP) es van mantenir en la m¨¦s pura in¨°pia.

Tot aix¨° ho va advertir Tarradellas l¡¯abril del 1981, un any despr¨¦s que Pujol comenc¨¦s a governar, sense que ning¨² li fes cas. Li deia a S¨¢enz Guerrero que ¡°tenia el pressentiment que s¡¯iniciaria [una etapa] que ens conduiria a la ruptura dels vincles de comprensi¨®, bona entesa i acords constants que durant el meu mandat havien existit entre Catalunya i el Govern. Tot ens faria recordar uns altres temps m¨¦s tristos i desgraciats per al nostre pa¨ªs¡±, en al¡¤lusi¨®, despr¨¦s expl¨ªcita, al cop d¡¯Estat del 6 d¡¯octubre del 1934.

Un encert, doncs, batejar l¡¯aeroport de Barcelona amb el nom de Josep Tarradellas. L¡¯anci¨¤ president, tan influ?t per De Gaulle, aquells anys sostenia que calia fer un cop de tim¨®. Potser, per fi, ha arribat el moment: no tant per part del Govern de Madrid sin¨®, sobretot, per part de la societat catalana.