Afai?onar un c¨¤ntir
Eloy Fern¨¢ndez Porta ¨¦s un dels pensadors m¨¦s multiorg¨¤smics de l¡¯¨¤mbit catal¨¤ actual.
Pol¨ªgraf, omn¨ªmode i hiperactiu, Eloy Fern¨¢ndez Porta (Barcelona, 1974) ¨¦s un dels pensadors m¨¦s multiorg¨¤smics de l¡¯¨¤mbit catal¨¤ actual. Diguem-ne ¡°actual¡± per abastar la jove producci¨® assag¨ªstica del segle XXI. I diguem ¡°catal¨¤¡± pel fet que radica a la Universitat Pompeu Fabra, ¨¦s habitual del segell Anagrama i espor¨¤dic en mitjans com N¨²vol, Rockdelux o ADesk.
Sense escarafalls, els assajos de Fern¨¢ndez Porta cobreixen tota mena de manifestacions de la contemporane?tat. Tant Afterpop (2007) com Homo sampler (2008) es fixaven en els recursos que el bagatge pop proporciona als creadors. Els dos llibres, de passada, contribu?en a excavar trinxeres quan, deu anys enrere, va esclatar la guerra generacional (entre els escriptors espanyols dits nocilleros i els escriptors can¨°nics que copaven els suplements literaris d¡¯aleshores). M¨¦s tard, amb €?O$ (Premio Anagrama de Ensayo 2010) i amb Emoci¨®nese as¨ª (2012), va ocupar-se del flirteig del capital amb les relacions sentimentals i la interfer¨¨ncia del mercat en les nostres emocions. ?s curi¨®s, perqu¨¨ ara fa un any publicava En la confidencia, i a aquest estudi del secretisme i de tot all¨° que s¡¯hauria de dissimular amb la veu m¨¦s baixa, l¡¯ha seguit un assaig que explora els ant¨ªpodes: l¡¯actitud superlativa i la gesticulaci¨® exagerada que distingeix l¡¯obra d¡¯alguns artistes i escriptors. Aix¨° ¨¦s L¡¯art de fer-ne un gra massa. Una hist¨°ria cultural de la saforologia (2018), a partir de l¡¯obra d¡¯Oriol Vilanova. L¡¯editorial torna a ser Anagrama, per¨° l¡¯expressi¨® ¨¦s catalana, perqu¨¨ en Fern¨¢ndez Porta hi ha la voluntat de pensar el pa¨ªs, de buscar-li les idiosincr¨¤sies i les pessigolles que el caracteritzen.
L¡¯ART DE FER-NE UN GRA MASSA
Eloi Fern¨¢ndez Porta
Anagrama
336 p¨¤g. 16,90 euros
Preocupat per l¡¯exageraci¨® de quil¨°metre zero, ha preferit encunyar un terme leg¨ªtimament nostrat: saforologia. El deriva del poeta Carles Hac Mor, qui ja ens havia advertit que, a les terres de Ponent, fer safor equival a posar en relleu una cosa, fer-li festes tot ¡°celebrant-la expansivament¡±. Aix¨ª, el bon safor¨°leg ¨¦s aquell que, amb mania enciclopedista, classifica l¡¯exaltaci¨® dels seus cong¨¨neres. Quan Fern¨¢ndez Porta s¡¯hi posa, recull saforers tan notoris com Salvador Dal¨ª, Francesc Pujols i l¡¯autoestrella Carlos Pazos. No oblida Pau Riba, ni Miquel Obiols, ni el Quim Monz¨® psicod¨¨lic (avui retractat) de L¡¯udol del griso al caire de les clavegueres. Hi t¨¦ cabuda el kitsch embafador d¡¯Antoni Miralda i el punk ¡°matiner¡± d¡¯Oriol Tramvia. I en la generosa concepci¨® del que anomenem ¡°cultura catalana¡± (recorden l¡¯enrenou de Frankfurt?), tamb¨¦ hi ha lloc per al nostre Vila-Matas, esclar, i el desmesurat Nacho Vidal.
En aquest bestiari exorbitant hi destaca un personatge: anunciat al subt¨ªtol, l¡¯artista Oriol Vilanova (Manresa, 1980) esdev¨¦ un motiu troncal del llibre. Vilanova ha estat un saforer en el seu afany arxiv¨ªstic (el col¡¤leccionisme tendeix a l¡¯infinit); per exemple, quan a la Fundaci¨® T¨¤pies va omplir les parets amb 27.000 postals. ?s a partir de la seva obra que Fern¨¢ndez Porta es permet marrar cap a q¨¹estions m¨¦s o menys afins, tangencials. Vilanova ¨¦s sempre un punt de partida. Aix¨ª, un cap¨ªtol assaja sobre els artistes que han imaginat les ru?nes del museu o b¨¦ revisa l¡¯escena art¨ªstica barcelonina, l¡¯end¨¨mia prec¨¤ria... En un altre, ataca cert barnacentrisme i, de passada, el catal¨¤ inamoviblement hard. Un dels cap¨ªtols m¨¦s llu?ts, i dels m¨¦s narratius tamb¨¦, ¨¦s aquell en qu¨¨ una valoraci¨® ling¨¹¨ªstica sobre les tensions ciutat-camp (en el cas catal¨¤, els de Can Fanga contra el rerepa¨ªs) cont¨¦ les claus de l¡¯ascens de Donald Trump. La ziga-zaga de temes ¨¦s constant. Fern¨¢ndez Porta no para quiet. Mai no sabem quina ser¨¤ la deriva seg¨¹ent. L¡¯¨²nica certesa ¨¦s que el to assag¨ªstic es pot perdre, en qualsevol moment, per reflectir l¡¯oralitat menys fabriana: una secci¨® mant¨¦ el dec¨°rum acad¨¨mic i la seg¨¹ent es desinhibeix per la via de l¡¯humor, de manera que es poden desllorigar els pensaments m¨¦s abstrusos. El problema de Fern¨¢ndez Porta ve quan acumula massa idees en poc espai i provoca el vertigen lector. B¨¦, ¨¦s un problema per al lector ensopit, no pas per al despert, mai per a l¡¯hiperestimulat. No exagero gens si dic que la sinapsi millora amb la literatura augmentada de Fern¨¢ndez Porta.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.