Mor Eduardo Mart¨ªn Toval, un socialdem¨°crata cl¨¤ssic, exponent del socialisme de la Transici¨®

Un animal pol¨ªtic, socialista, de la socialdemocr¨¤cia m¨¦s cl¨¤ssica, la que postula drets des del bressol fins a la tomba, amb obligacions i alta sensibilitat social; un personatge imponent, en for?a intel¡¤lectual, pol¨ªtica i f¨ªsica. Aquestes s¨®n algunes de les apreciacions que expressen pol¨ªtics que van treballar amb Eduardo Mart¨ªn Toval, hores despr¨¦s que hagi mort per un atac de cor al Rinc¨®n de la Victoria, M¨¤laga, quan tornava a casa procedent d'una manifestaci¨® de dones, com moltes de les que es van fer dimarts?per defensar totes les lleis que defensin la dona contra la viol¨¨ncia i la desigualtat.

El malagueny Mart¨ªn Toval ha mort als 76 anys de manera inesperada per a desolaci¨® de la seva fam¨ªlia i amics i la consternaci¨® dels seus companys de partit, el PSOE, que van acompanyar-lo en la seva traject¨°ria pol¨ªtica. Una traject¨°ria que aquest doctor en Dret va emprendre el 1977, quan va deixar la seva feina de professor universitari i va demanar una exced¨¨ncia com a inspector de Treball. La seva biografia antifranquista va comen?ar amb la seva milit¨¤ncia en cercles cristians per afiliar-se al PSOE i es part¨ªcip a les Corts Constituents del 1977. Des de primera hora va ocupar els llocs m¨¦s rellevants en aquests anys de construcci¨® de la nova arquitectura que va derrocar l'Estat franquista.

Abans d'arribar al palau de la Carrera de San Jer¨®nimo, aquest malagueny havia format part del congr¨¦s constituent del PSC el 1976. Amb accent andal¨²s, en un catal¨¤ perfecte, o sense accent identificable, es feia el silenci quan prenia la paraula al Congr¨¦s dels Diputats, al Parlament, als m¨ªtings de qualsevol lloc d'Espanya, o a l'Ajuntament de M¨¤laga, on va ser portaveu municipal. ¡°Una pot¨¨ncia f¨ªsica, intel¡¤lectual i pol¨ªtica inenarrable¡±, rememora Francisco Fern¨¢ndez Marug¨¢n, Defensor del Poble, i company i amic durant quatre d¨¨cades. Els seus oponents pol¨ªtics el van recon¨¨ixer com un adversari d'elevada formaci¨® i alt nivell pol¨ªtic, a m¨¦s de ser extremadament afable en el tracte personal.

Va tenir molt de temps perqu¨¨ es conegu¨¦s la seva manera de fer pol¨ªtica. El 1980 va ser escollit diputat a Catalunya per tornar a Madrid en les eleccions de la majoria absoluta de Felipe Gonz¨¢lez el 1982. En comen?ar els noranta, els ganivets es van esmolar a la fam¨ªlia socialista. Guerristes i renovadors enfrontats. Els primers entorn del n¨²mero dos del partit, Alfonso Guerra, davant dels seguidors de Felipe Gonz¨¢lez. El president del Govern espanyol sempre va guanyar la guerra, tot i que el guerrisme s'impos¨¦s en alguna batalla. La seva manera d'entendre ¡°la lleialtat¡± al projecte socialista el va col¡¤locar sense cap mena de dubte en aquesta banda. No se'n va penedir mai, tot i les derrotes, com quan va ser substitu?t, amb votaci¨® inclosa, per Carlos Solchaga com a president i portaveu del grup socialista. D'aquest envit es recorda ara amb nost¨¤lgia l'altura del debat pol¨ªtic malgrat l'extremada duresa de l'enfrontament. Tamb¨¦, tot i la lluita aferrissada, Mart¨ªn Toval, igual que la majoria dels guerristes, van mantenir el respecte per Felipe Gonz¨¢lez. Per¨° quan Guerra va caure en desgr¨¤cia, els qui es van alinear amb ell van c¨®rrer la mateixa sort, i entre ells hi havia Eduardo Mart¨ªn Toval.

La seva activitat pol¨ªtica una vegada acabada l'etapa nacional es va traslladar a M¨¤laga, on comen?ava nova vida personal i professional, com a candidat a l'alcaldia. Un personatge de la seva talla pol¨ªtica va ser rebut amb alegria, per¨° quatre anys despr¨¦s no va poder revalidar a les prim¨¤ries el seu intent de tornar a ser candidat. El socialisme malagueny vivia una guerra interna que tamb¨¦ el va fer fora de l'escenari.

A la ciutat andalusa es vivien temps poc amables per a tot el que fos catal¨¤, almenys, per part de l'oposici¨® tant a la dreta com a l'esquerra del PSOE. Mart¨ªn Toval va rebre com a pulla que pol¨ªtics locals s'hi referissin com a Eduard Mart¨ª i Toval, per rememorar el seu intens passat catal¨¤. En aquests anys d'activitat professional i pol¨ªtica a Barcelona estava casat amb Victoria Maldonado, amb la qual va tenir tres fills. El 1992 va contreure matrimoni amb Mercedes Mu?oz, llavors cap de la Inspecci¨® de Treball de M¨¤laga. Encara li esperava un ¨²ltim lloc p¨²blic com a conseller laboral a Rabat, a l'ambaixada espanyola al Marroc.

La seva catalanitat, que sempre va assumir de bon grat, va conviure amb la seva consideraci¨® de jacob¨ª, i sempre replicava que aquesta era la seva aportaci¨® a l'Estatut de Catalunya. Els missatges de reconeixement s¨®n avui constants tant del PSC com del PSOE, inaugurats pel primer secretari del PSC, Miquel Iceta, i el secretari general dels socialistes i president del Govern, Pedro S¨¢nchez. La seva manera de ser, ir¨°nic, amb retranca, i gran sentit de l'humor, va formar part d'un bagatge intens i sempre apassionat. Aix¨ª ho rememoren els qui van estar amb ell fa tot just tres setmanes en les commemoracions del Congr¨¦s pel 40¨¨ aniversari de la Constituci¨®. ¡°Potent i singular¡±, s¨®n altres expressions que s'escolten dels companys de partit que s'encaminaven aquest dimecres a M¨¤laga per dir-li l'¨²ltim adeu, incr¨¨duls que ¡°aquesta for?a de la natura¡± s'esfondr¨¦s al passeig mar¨ªtim del Rinc¨®n de la Victoria.