Un respir per a joves migrants

?s una casa gran, de colors clars i amb una fa?ana ampla. Despr¨¦s de passar el reixat, una font buida, envoltada de pedres blanques i arbres petits, dona la benvinguda. A dins, en una de les sales, Rafael Engual xerra animat amb la desena de nois que l¡¯envolten. A aquest ve¨ª de Santa Coloma Queralt (Tarragona) li agrada passar tres o quatre tardes a la setmana amb els nous inquilins del poble. ¡°Estic relaxat amb ells i no em costa res. El que necessiten ¨¦s xerrar i si puc ser ¨²til, perfecte¡±, afirma aquest jubilat.

Youseff Elegueddari t¨¦ 17 anys. S¡¯est¨¤ adaptant. Preferiria viure a Barcelona, tot i que aqu¨ª se sent acollit. ¡°Mai havia viscut en un lloc tan fred¡±, afirma. L¡¯¨²ltim: tornar al Marroc. D¡¯all¨¤ va sortir en pastera, en un viatge feixuc de 12 hores, despr¨¦s de pagar 1.500 euros, amb una part dels seus estalvis i els dels seus pares.

Elegueddari somia a ser cuiner. De moment, estudia catal¨¤, castell¨¤ i matem¨¤tiques en aquesta antiga casa d¡¯una ordre religiosa. ?s el centre Sirius, on viu amb 24 menors estrangers no acompanyats m¨¦s, sota la tutela de la Direcci¨® General d¡¯Atenci¨® a la Inf¨¤ncia (DGAIA) de la Generalitat. Fins al 30 de novembre del 2018 van arribar a Catalunya 3.456 joves, m¨¦s del doble que els 1.489 del 2017.

L¡¯arribada de 25 joves estrangers a un municipi de 2.695 habitants a l¡¯octubre passat no va agradar als m¨¦s recelosos. Santa Coloma de Queralt pertany a la comarca de la Conca de Barber¨¤ i est¨¤ situat de manera gaireb¨¦ equidistant de Montblanc, T¨¤rrega, Igualada i Vilafranca del Pened¨¨s. ¡°Aqu¨ª s¨®n els moros, no els ¨¤rabs, tot i que la gent ja comen?a a veure que s¨®n criatures normals, que no roben res¡±, comenta el voluntari Engual. L¡¯alcalde, Mag¨ª Trullols, est¨¤ content. T¨¦ la ¡°satisfacci¨®¡± que el poble ¡°els ha acceptat¡± i espera que, en un futur, puguin fer ¡°tasques¡± en el municipi i aix¨ª pugui aconseguir que hi hagi una ¡°compensaci¨® i es vegin implicats i ¨²tils per a la poblaci¨®¡±.

Mohamed Beljahha (16 anys) vol ser mec¨¤nic. ¡°Al Marroc tots volen venir a Espanya¡±, diu. A la resid¨¨ncia per a gent gran estan d¡¯aniversari. Beljahha somriu t¨ªmidament mentre una dona intenta treure¡¯l a ballar. D¡¯altres vegades juguen al bingo amb els residents i els acompanyen en alguns dels seus passejos empenyent les cadires de rodes.

El poble s¡¯esfor?a a integrar els nois en la seva vida quotidiana. Surten amb el grup excursionista, juguen a futbol i tamb¨¦ a b¨¤squet. Un dia a la setmana juguen a la pista amb l¡¯equip local. ¡°Estan content¨ªssims de sortir del centre una hora i esplaiar-se¡±, comenta N¨²ria Mollarat, entrenadora de b¨¤squet femen¨ª.

Avui, l¡¯ambient est¨¤ enrarit i una mica trist, perqu¨¨ un company ha abandonat el centre, despr¨¦s de complir la majoria d¡¯edat. Un petit canvi en la seva rutina, explica la seva directora, Gl¨°ria Feliu, els desestabilitza. Ho nota en les seves lli?ons de catal¨¤ la professora Aida Vall¨¨s, que coneix els alts i baixos emocionals d¡¯aquests adolescents, lluny de casa seva. ¡°Al final la seva prioritat ¨¦s treballar, tenir papers¡±, observa. ¡°Necessiten enviar diners a casa seva. Ho tenen gravat a foc al cervell. Sembla malalt¨ªs, per¨° ¨¦s per l¡¯¨²nica cosa que es posen nerviosos¡±, apunta Engual, que ajuda els nois a ¡°esplaiar-se¡±.

Com la resta, Elegeddari s¡¯esperava ¡°coses millors¡± a Espanya; trobar feina i comen?ar una nova vida amb m¨¦s rapidesa. Els educadors aprofiten el temps que estan tutelats ¡ªde vegades, uns mesos¡ª perqu¨¨ s¡¯expressin en catal¨¤ i en castell¨¤. ?s fonamental perqu¨¨ continu?n formant-se i puguin accedir al m¨®n laboral.

¡°Han passat de nens a adults i no acaben d¡¯assimilar-ho¡±, explica Engual, que els ajuda a fer els deures. Per Nadal, van rebre per sorpresa la visita del Pare Noel i els va regalar pilotes, raquetes de tennis i jocs de taula. Tamb¨¦ capells de llana que van teixir les jubilades del poble.

Alguns nois es desplacen sovint a casa d¡¯Anna Tarrag¨®, bi¨°loga i mestra jubilada. Xerren de m¨²sica, riuen, passen l¡¯estona. Deu anys enrere, aquesta ve?na va ajudar els immigrants marroquins a trobar feina a les f¨¤briques. Ara, el municipi no pot oferir a aquesta nova generaci¨® d¡¯immigrants el feina que demanen, tot i que s¨ª que els pot oferir una m¨ªnima estabilitat, un punt i seguit en les seves vides, una pausa. Al soterrani de Tarrag¨® un jove toca la bateria i mentrestant un altre rapeja en ¨¤rab, i entre les quatre parets retrunyen els sons del concert improvisat.