Les difer¨¨ncies en les defenses marquen el judici del proc¨¦s

Comparteixen les finalitats, per¨° no els mitjans. Els advocats dels l¨ªders del proc¨¦s pretenen que els seus clients siguin absolts o esquivin, almenys, una engruixada pena de pres¨®. Per¨° cadascun ha tra?at el seu propi cam¨ª per aconseguir-ho. A poques setmanes que comenci el judici al Tribunal Suprem, els escrits de defensa revelen estrat¨¨gies divergents en els 12 dirigents independentistes. Hi ha els qui plantegen un ¡°judici pol¨ªtic¡± ¡ªque donen per perdut per endavant¡ª i ho refien tot a la just¨ªcia europea. I hi ha, per contra, els qui es veuen capa?os de guanyar la batalla jur¨ªdica i de conv¨¨ncer Manuel Marchena i companyia que no hi va haver ni rebel¡¤li¨® ni sedici¨® ni malversaci¨®.

Les al¡¤lusions a la naturalesa pol¨ªtica del proc¨¦s judicial i a la suposada vulneraci¨® de drets fonamentals s¨®n una constant de gaireb¨¦ tots els al¡¤legats. Al capdavant d¡¯aquesta tesi se situa el president d¡¯?mnium Cultural, Jordi Cuixart. Els seus advocats han convertit l¡¯escrit de defensa en un J¡¯accuse a l¡¯Estat. Per a Cuixart, el judici al proc¨¦s no ¨¦s m¨¦s que un judici contra drets b¨¤sics (d¡¯expressi¨®, de reuni¨®, d¡¯autodeterminaci¨®¡­), la missi¨® de la qual ha estat ¡°protegir, costi el que costi, la unitat territorial espanyola¡± mitjan?ant una acci¨® ¡°concertada¡± dels ¡°poders de l¡¯Estat¡±. I cita, com a poders, el ¡°jutjat 13¡±, la Fiscalia, l¡¯Advocacia de l¡¯Estat¡­ i Vox, el partit ¡°masclista i xen¨°fob¡± que exerceix l¡¯acci¨® popular.

L¡¯acusaci¨® de Cuixart ¨¦s m¨¦s punyent per a la Fiscalia, a la qual assenyala per ¡°encobrir la tortura¡± i ¡°generar impunitat¡± perqu¨¨ no persegueix l¡¯actuaci¨® dels agents de la Policia que van colpejar ciutadans durant el refer¨¨ndum de l¡¯1-O. Aquesta ¨¦s l¡¯¨²nica viol¨¨ncia de la qual cal parlar en el proc¨¦s, insisteix el president d¡¯?mnium, que es presenta ¡ªcom l¡¯exvicepresident Oriol Junqueras¡ª com a ferm defensor (i practicant) de les vies pac¨ªfiques. Cuixart, com tamb¨¦ l¡¯expresident de l¡¯Assemblea Nacional Catalana Jordi S¨¤nchez, insisteix que van tractar en tot moment que les concentracions del 20-S en protesta pels registres judicials es desenvolupessin ¡°de manera pac¨ªfica¡±.

La defensa dels Jordis, els l¨ªders de la mobilitzaci¨® independentista als carrers, passa per la den¨²ncia de la vulneraci¨® de drets i la invocaci¨® a la jurisprud¨¨ncia del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Passa el mateix, tot i que amb matisos, en el cas de Junqueras i de la majoria d¡¯exconsellers empresonats del Govern catal¨¤. Els seus advocats estan segurs que no hi va haver cap delicte de rebel¡¤li¨®, per¨° estan poc o molt poc conven?uts que els seus arguments facin forat als jutges del Suprem. ¡°Tot aix¨° s¡¯acabar¨¤ jugant a Estrasburg, en una segona volta que ser¨¤ en terreny neutral¡±, apunten fonts de la defensa. Aquestes fonts insisteixen que una absoluci¨® amb dirigents a la pres¨® provisional ¨¦s una quimera. ¡°Seria un esc¨¤ndol¡±.

El fet que alguns acusats comparteixin advocat fa que els seus plantejaments convergeixin. El penalista Jordi Pina patrocina S¨¤nchez i els exconsellers Jordi Turull i Josep Rull, i els seus escrits tenen la mateixa aroma, que combina la den¨²ncia del ¡°proc¨¦s pol¨ªtic¡± amb la batalla jur¨ªdica. Andreu van den Eynde, d¡¯altra banda, defensa els exconsellers d¡¯Esquerra: Ra¨¹l Romeva i el mateix Junqueras. En tots dos casos, tracten da forjar un relat propi i alternatiu al de la Fiscalia. ¡°Els fets [de l¡¯acusaci¨®] no es corresponen amb la realitat¡±, suggereix l¡¯escrit de Turull, que despr¨¦s de repassar el context pol¨ªtic (es remunta a la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional contra l¡¯Estatut, del 2010) subratlla, per exemple, que la seva pres¨¨ncia i participaci¨® durant les mobilitzacions del 20-S va ser ¡°intranscendent¡±.

L¡¯aproximaci¨® de Joaquim Forn, l¡¯exconseller d¡¯Interior, ¨¦s not¨°riament diferent. El seu advocat, Javier Melero ¡ªel defensor de l¡¯expresident Artur Mas en el judici per la consulta del 9-N del 2014¡ª, ha negat, en declaracions p¨²bliques, que el del proc¨¦s sigui un judici pol¨ªtic. I ha destacat el ¡°prestigi¡± del Suprem. El seu escrit insisteix a negar cap responsabilitat en els fets. Diu de Forn que no ha fomentat ¡°cap enfrontament ni algarada¡±, que va arribar al Govern pocs mesos abans del refer¨¨ndum i que no va donar instruccions als Mossos sobre la manera com havien d¡¯actuar davant de l¡¯1-O. El text ressalta frases seves pr¨¨vies a la consulta en les quals diu que els Mossos acataran les resolucions judicials. Com ell mateix, afegeix l¡¯advocat, que va acatar immediatament l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155 de la Constituci¨®.

Tamb¨¦ Carme Forcadell, l¡¯expresidenta del Parlament, es desmarca dels moments m¨¦s calents del proc¨¦s. Recorda que ella no va convocar el refer¨¨ndum i que la declaraci¨® unilateral d¡¯independ¨¨ncia (DUI) que es va votar a la cambra aut¨°noma el 27 d¡¯octubre va ser a petici¨® dels grups. El cas de l¡¯exconseller Santi Vila ¨¦s paradigm¨¤tic. El defensa el mateix despatx que defensa S¨¤nchez, Turull i Rull (Molins & Silva), tot i que amb altres advocats. El seu escrit ¨¦s brev¨ªssim (nou p¨¤gines davant de m¨¦s de 150 dels altres) i se centra a subratllar que sempre va ser partidari d¡¯¡°accions pol¨ªtiques de consens, contr¨¤ries a estrat¨¨gies unilaterals¡±. La Fiscalia li demana set anys de pres¨® per malversaci¨®, per¨° ell replica que va donar ¡°ordres expressament perqu¨¨ no s¡¯autoritzessin contractacions¡± quan el refer¨¨ndum va ser susp¨¨s.

Les defenses admeten que no hi ha un criteri unitari. En part perqu¨¨, tot i que la Fiscalia pinta els fets com un tot que flueix, hi ha situacions diferenciades: no ¨¦s el mateix defensar membres del Govern que l¨ªders socials o la presidenta del Parlament. Per¨° aquesta diverg¨¨ncia de veus no ¨¦s nom¨¦s necess¨¤ria, apunten, sin¨® desitjable: el que aconsegueixi un pot valer per a tots o alguns d¡¯ells, sempre que aquestes veus, adverteixen, no siguin contradict¨°ries. M¨¦s enll¨¤ dels escrits de defensa, els advocats tenen clar que el judici ser¨¤ un c¨°ctel de plantejaments pol¨ªtics i jur¨ªdics (una cosa semblant va passar en la vista del 9-N) i que alguns delictes, com ara la malversaci¨®, es presten m¨¦s a una discussi¨® t¨¨cnica que ideol¨°gica.