Els componedors

A finals del juny del 1935, amb la sent¨¨ncia recent de 30 anys de pres¨® per a Llu¨ªs Companys pels esdeveniments de l¡¯octubre anterior, als diaris vinculats a Esquerra Republicana, per¨° no nom¨¦s, van apar¨¨ixer nombrosos articles glossant la figura de Joan Selves Carner amb motiu del primer aniversari de la seva mort. El manres¨¤ tenia amb prou feines 35 anys quan va morir. Era el conseller de Governaci¨® de la Generalitat i un dels pol¨ªtics catalans m¨¦s prometedors dels anys trenta.

Les glosses compartien una idea central: si al jove advocat no se l¡¯hagu¨¦s endut una peritonitis sobtada, els desafortunats fets d¡¯octubre del 1934 no haurien tingut lloc. Ell els hauria evitat. No ¨²nicament perqu¨¨ la seva cartera va passar a ocupar-la Josep Denc¨¤s, dirigent de l¡¯ala m¨¦s nacionalista i independentista d¡¯ERC, sin¨® perqu¨¨ era una de les frontisses ¡ªen aquell moment potser amb Joan Lluh¨ª Vallesc¨¤ la m¨¦s important¡ª entre el govern aut¨°nom i el de la Rep¨²blica, per¨° sobretot entre el catalanisme d¡¯Esquerra i el republicanisme aza?ista.

Des del 1931 fins a la seva mort, com a diputat a les Corts i al Parlament, com a conseller o governador general de Catalunya, va ser l¡¯art¨ªfex del trasp¨¤s dels serveis d¡¯ordre p¨²blic a la Generalitat. Fill d¡¯una fam¨ªlia acomodada, Selves havia estudiat Dret a la Universitat de Madrid. Companys va dir d¡¯ell que era ¡°un dels homes amb m¨¦s capacitat i sentit de govern¡±. Manuel Aza?a va arribar a pensar en ell per ocupar el ministeri de Governaci¨®.

Al costat d¡¯altres llauners de la pol¨ªtica va bregar amb una situaci¨® molt dif¨ªcil i va saber conjugar les expectatives d¡¯uns i les retic¨¨ncies d¡¯altres. El lament en el primer aniversari de la seva mort no era tan sols un plor al que s¡¯hauria pogut esdevenir i no va ser sin¨® el reconeixement a l¡¯important paper jugat fins aleshores.

Molts anys despr¨¦s un altre llicenciat en Dret, malagueny, inspector de Treball a Barcelona des de finals dels seixanta i professor de dret laboral a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona, es va arremangar i va participar des de la Converg¨¨ncia Socialista de Catalunya en la imbricaci¨® del socialisme catalanista amb el PSOE. Eduardo Mart¨ªn Toval, per a alguns l¡¯home de Guerra a Catalunya, com a diputat i portaveu a les Corts i al Parlament va intervenir, per citar nom¨¦s un parell d¡¯exemples, en l¡¯elaboraci¨® de la Constituci¨® i en la comissi¨® redactora de l¡¯Estatut catal¨¤ del 1979.

Al Parador de Sau, a m¨¦s de negociar, per les nits organitzava les partides de cartes. ¡°L¡¯Estatut cal aconseguir-lo a Madrid sobre la base d¡¯una for?a col¡¤lectiva, un¨¤nime, de totes les forces pol¨ªtiques catalanes. Aquest ¨¦s un tema sobre el qual no es pot jugar¡±, va manifestar quan perillava la seva aprovaci¨®. A penes un any despr¨¦s, el 20 de mar? del 1980 va apar¨¨ixer al costat de Joan Revent¨®s per donar compte del desastre socialista i el triomf inesperat de Pujol.

El mes de maig passat vam parlar en una terrassa de la pla?a Rovira de Gr¨¤cia. Ell amb el seu caf¨¨ i el paquet de cigars. Va fer un mat¨ª una mica vent¨®s, per¨° magn¨ªfic. Va parlar de l¡¯Ernest, amb qui havia compartit moltes batalles. ¡°Lluch havia trepitjat massa ous, per aix¨° no va tenir una segona etapa ministerial¡±. Va parlar de Josep Tarradellas. ¡°Li vam proposar anar a la nostra llista electoral el 1980 sabent que diria que no. Interessava que pass¨¦s a la hist¨°ria¡±.

Conversant amb ell es prenia r¨¤pidament consci¨¨ncia que havia estat a la sala de m¨¤quines, que all¨° que parlava ho havia viscut, que ning¨² l¡¯hi havia dit. Va morir la setmana passada als 76 anys per¨° encara tenia molt per explicar. A penes una setmana despr¨¦s de la nostra conversa vaig escriure en aquest mateix espai (Elits desconnectades) que ens trob¨¤vem encallats enmig d¡¯enlloc perqu¨¨ les nostres elits, Barcelona-Madrid, es desconeixen. No hem avan?at gaire des de llavors.

Al juny del 1934 la mort de Selves va limitar en gran mesura l¡¯acostament pol¨ªtic entre els governs i a l¡¯octubre va passar el que va passar. En la Transici¨®, per fortuna, Mart¨ªn Toval i d¡¯altres ben disposats com ell es van posar la granota de feina i, de vegades amb maniobres alambinades, van empalmar moltes canonades i van segellar vies d¡¯aigua. A un servidor, potser perqu¨¨ el fred porta nost¨¤lgia, li sembla que entre tanta bandera, xarxa social, insult i proposta absurda, necessitem un grapat de componedors com ells, amb un peu aqu¨ª i un altre all¨¤.

Figures que hi s¨®n, per¨° a les que no sempre se les veu, i encara menys recorda, per¨° que solucionen, que pacten, que inspeccionen el terreny, que l¡¯aplanen, que tradueixen gests i filosofies perqu¨¨, al final, els desacords es converteixin en acords. I, tot seguit, els seus l¨ªders s¡¯alcin amb la signatura, amb la foto, amb el moment de gl¨°ria, mentre ells passen ja a una altra q¨¹esti¨®, per desencallar un altre greuge. Per, en definitiva, fer pol¨ªtica.

Joan Esculies ¨¦s escriptor i historiador