Puigdemont juga a la ruleta russa

Puigdemont ha llan?at un gest al Kremlin. I no ha estat precisament subtil. En una entrevista al tabloide rus Komsom¨®lskaia Pravda, l'expresident fugit no nom¨¦s anuncia unes futures relacions properes i amistoses amb R¨²ssia de la "Catalunya independent", sin¨® que va m¨¦s enll¨¤ i fa propis alguns dels mantres de la maquin¨¤ria propagand¨ªstica del Kremlin, de la qual el diari en q¨¹esti¨® ¨¦s una bona mostra. No sabem qu¨¨ pret¨¦n aconseguir exactament Puigdemont amb aquestes declaracions, per¨° tot plegat reflecteix algunes novetats significatives.

Fins avui, els l¨ªders del proc¨¦s havien evitat mostrar proximitat o alineament expl¨ªcit en relaci¨® amb el Kremlin. L'independentisme catal¨¤ confiava a rebre el suport i reconeixement de les principals pot¨¨ncies occidentals i aconseguir una quim¨¨rica perman¨¨ncia autom¨¤tica de la rep¨²blica catalana a la Uni¨® Europea. En conseq¨¹¨¨ncia, un acostament al Kremlin podia resultar contraproduent o b¨¦ directament t¨°xic per a aquestes aspiracions. Per¨°, com que els fets no han anat en aquesta direcci¨®, en la seva actual fugida cap endavant Puigdemont sembla que no descarta cap opci¨® per aconseguir l'anhelada internacionalitzaci¨® del proc¨¦s.

Diverses de les seves afirmacions durant l'entrevista busquen, sens dubte, despertar la simpatia de l'opini¨® p¨²blica russa i del mateix Kremlin. Aix¨ª, Puigdemont alerta de "la completa destrucci¨® de l'autoritat moral de la UE"; preguntat per Crimea i el Donbass (Ucra?na), afirma que "la gent de tot el m¨®n ha de tenir els mateixos drets en el reconeixement de la seva voluntat per part de la comunitat internacional"; i sobre l'OTAN, diu, "cal repensar el seu paper m¨¦s com un instrument per protegir la democr¨¤cia i la pau". ?s a dir, l'expresident de la Generalitat se suma a la campanya del Kremlin per desgastar la UE i els sistemes democr¨¤tics europeus, legitima la intervenci¨® militar encoberta de R¨²ssia a Ucra?na i sembra dubtes maliciosos sobre l'Alian?a Atl¨¤ntica, de la qual, com que no hi ha repregunta, ens quedem sense saber a qu¨¨ creu ell que es dedica en l'actualitat si no ¨¦s a protegir la democr¨¤cia i la pau.

L'entrevista assumeix per complet el marc d'an¨¤lisi de l'independentisme catal¨¤ i, amb ajuda de l'entrevistador, Puigdemont aprofita per colar-hi algunes falsedats. Aix¨ª, per exemple, es dona a entendre que nom¨¦s un 10% dels catalans s'oposen a la independ¨¨ncia, prenent com a refer¨¨ncia els que van votar no l'1-O. El "refer¨¨ndum", per cert, no es contextualitza, i igual que passa amb bona part de mitjans russos, es dona per bo. Per aquest motiu no es parla mai de "refer¨¨ndum il¡¤legal", sin¨® de "refer¨¨ndum" a seques.

De la mateixa manera, Puigdemont qualifica de "desinformaci¨®" la inger¨¨ncia russa en la crisi catalana i afirma que un "informe d'experts del Parlament brit¨¤nic rebutja que hagi existit cap influ¨¨ncia secreta de R¨²ssia". No obstant aix¨°, l'informe en q¨¹esti¨® resulta for?a expl¨ªcit quan afirma que "hem vist proves que mostren la presumpta interfer¨¨ncia russa". Puigdemont recorre a un truc freq¨¹ent de mitjans com RT o Sputnik: presentar una cosa per l'altra. Aix¨ª, ell no es refereix realment a "l'informe publicat pel Parlament brit¨¤nic", sin¨® a la comunicaci¨® enviada per un hacker simpatitzant de Wikileaks i que, ves per on, ¨¦s l'¨²nica de les 154 rebudes pel Comit¨¨ a c¨¤rrec d'aquesta investigaci¨® sobre desinformaci¨® i fake news a Europa que avala el seu argument.

Tota l'entrevista t¨¦ un to amable i Puigdemont ¨¦s presentat com "el rebel pac¨ªfic de la pen¨ªnsula Ib¨¨rica" que ara viu a Brussel¡¤les amb la pintoresca condici¨® d'"emigrant pol¨ªtic". Potser per aix¨° un dels membres del seu equip a Waterloo va publicar una piulada que transmetia certa euf¨°ria per l'aparici¨® de Puigdemont a (segons ell) "el diari m¨¦s important de R¨²ssia". No obstant aix¨°, encara que el titular de l'entrevista apunta a aquesta futura amistat amb Moscou, l'expresident catal¨¤ ¨¦s presentat com "el l¨ªder dels separatistes catalans", la qual cosa introdueix un mat¨ªs extremadament negatiu en el context rus, on alg¨² pot acabar a la pres¨® pel simple fet de compartir en xarxes socials alguna cosa que remotament pugui suggerir simpatia per un moviment secessionista dins de la Federaci¨® Russa.

De la mateixa manera, tot i que en els informatius i les tert¨²lies de les principals cadenes de televisi¨® russes (Rossiya 1, NTB, RT, Rossiya 24 o el Piervy Kanal) es van assumir i van difondre amb entusiasme totes les narratives de l'independentisme catal¨¤, els tertulians locals van quedar profundament decebuts amb la fugida de Puigdemont, blanc de burles i dards des de llavors. De fet, si aquest mateix equip que envolta l'expresident hagu¨¦s fet una an¨¤lisi una mica m¨¦s profunda i serena, hauria ent¨¨s f¨¤cilment que el principal efecte d'aquesta entrevista no seria el que buscaven ells. Aquestes declaracions de Puigdemont i la seva figura serveixen fonamentalment per refor?ar davant l'audi¨¨ncia interior russa la narrativa del Kremlin sobre una UE a la deriva, infestada de conflictes, desigualtats i pobresa i a prop del col¡¤lapse. D'aqu¨ª, per exemple, l'¨¤mplia cobertura que estan dedicant aquestes setmanes al fenomen de les armilles grogues a Fran?a. Als ulls d'aquests mateixos mitjans, es tracta d'un fenomen no gaire diferent del que va passar a Catalunya la tardor del 2017, per m¨¦s que a Waterloo no se n'hagin assabentat.

Nicol¨¢s de Pedro ¨¦s investigador s¨¨nior a The Institute for Statecraft.

Aquest article ha estat elaborat per Agenda P¨²blica per a EL PA?S