Mites i realitats

Pal¨¨fat, un mit¨°graf del segle IV que potser va con¨¨ixer Arist¨°til, va encarregar-se de posar els mites al lloc que els pertoca i desfer-ne l¡¯encanteri: no per fer la guitza a tots els amants de les llegendes, sin¨® per seguir una escola, avui dita ¡°hist¨°rico-racionalista¡±, a la qual van adherir igualment Her¨¤clit, Erat¨°stenes i Cornut, home, aquest darrer, potser casat amb una dona de provada fidelitat.

No se m¡¯hauria acudit anar a les p¨¤gines de les Hist¨°ries incre?bles de Pal¨¨fat, editades i tradu?des per Enric Roquet (Barcelona, Fundaci¨® Bernat Metge, 1976), si no n¡¯hagu¨¦s parlat fa pocs dies amb un exalumne, Josep Maria Palau, que t¨¦ tirada a destriar, en especial pel que fa a la pol¨ªtica catalana dels nostres dies, no solament el gra de la palla, sin¨® tamb¨¦ la veritat del mite. Perqu¨¨ vivim, efectivament, sota l¡¯imperi d¡¯un constructe mitol¨°gic ¡ª relat, en diuen, que ¨¦s sin¨°nim de llegenda, i aquesta paraula equivalent a mite¡ª, en qu¨¨ ja costa molt destriar les fabulacions de la realitat, les esperances del que ¨¦s possible, les il¡¤lusions del tan vulgar tocar de peus a terra.

Totes les estrat¨¨gies pol¨ªtiques fundades en la pura virtualitat ¡ªper b¨¦ que avui all¨° virtual es converteixi sovint en una cosa tangible¡ª han recorregut al pensament m¨ªtic, si ¨¦s que d¡¯aquesta t¨¤ctica se¡¯n pot dir pensament. Llegeixo a les p¨¤gines d¡¯un opuscle de Giovanni Gentile, l¡¯ide¨°leg del feixisme itali¨¤, aquestes paraules (tradu?m): ¡°El poble itali¨¤ s¡¯ha posat en marxa amb una fe, amb una passi¨®, que s¡¯ha apropiat de l¡¯¨¤nima de les multituds. Camina, sotmesa a una disciplina que no havia conegut fins ara, sense excitar-se, sense discutir res (cursives, J. L.), amb els ulls posats en l¡¯Home dels temps heroics (id.), posse?dor dels dots extraordinaris i admirables dels grans guies del poble. Aquest guia marxa segur, envoltat en una aura de mite (id.), quasi com un home ungit (en grec seria hrist¨®s, ¡°ungit¡± com Crist), incansable i infal¡¤lible...¡±. (Origini e dottrina del fascismo, Roma, 1929, p¨¤g. 54).

El nazisme no va anar per cap altre cam¨ª ¡ªsumant-hi sempre les grans aglomeracions d¡¯uniformades masses cridaneres, dominades per l¡¯entusiasme, no per la ra¨®¡ª, segons un dels seus ide¨°legs m¨¦s importants (?!), Alfred Rosenberg ¡ªpenjat a la forca despr¨¦s dels judicis de Nuremberg¡ª, el llibre primer del qual porta aquest t¨ªtol: Der Mythus des 20. Jahrhunderts (El mite del segle XX, Munic, 1930). Esmentem per fi un dels llibres m¨¦s equ¨¤nimes i importants per entendre la fundaci¨® m¨ªtica del moviment hitleri¨¤: Jean F. Neurohr, Der Mythos vom Dritten Reich. Zur Geistesgeschichte des Nationalsozialismus (El mite del Tercer Reich. Sobre la hist¨°ria intel¡¤lectual del nacionalsocialisme, Stuttgart, 1957). De fet, que tot nacionalisme del segle XX havia de fundar-se en una mena de ¡°nova mitologia¡± ¨¦s una proposta tan antiga com els poetes i els historiadors del romanticisme alemany; la qual cosa ve a confirmar que a la hist¨°ria sempre hi ha hagut pol¨ªtiques realistes i pol¨ªtiques somiatruites.

Tornem a Pal¨¨fat i a les Histories incre?bles, t¨ªtol que indica que els mites nom¨¦s podien ser mat¨¨ria de fe, no de racionalitat. Posarem dos exemples. A Sobre les Am¨¤zones, hi llegim: ¡°Pel que fa a les Am¨¤zones, que quedi ben clar que no eren pas dones les que lluitaven, sin¨® uns b¨¤rbars que vestien t¨²niques fins als peus, com les dones de Tr¨¤cia, i es tiraven la cabellera enrere amb diademes. Fins i tot s¡¯afaitaven la barba tal com ho fan avui dia els patareus que viuen prop del Jant, i per aix¨° eren considerats dones pels seus enemics. La casta dels amaz¨°nides era excel¡¤lent en combat; i ¨¦s que si mai no ha estat propi d¡¯una dona fer la guerra, no hi ha motiu perqu¨¨ ho sigui precisament ara¡±.

A Sobre el cavall de fusta, que envia a un episodi hom¨¨ric, hi llegim: ¡°Diuen que els m¨¦s valents capitans dels aqueus es van ficar dins un cavall buit, de fusta, i van destruir ?lion [Troia]. Aquesta narraci¨® ¨¦s massa fant¨¤stica. Va succeir aix¨ª: arranjaren un cavall de fusta que excedia les mides de les portes a fi que no el poguessin entrar quan ho intentessin tot estirant-lo. Els capitans s¡¯apostaren en un terreny buit, prop de la ciutat [...] Sin¨®, el desertor dels aqueus, diu als troians que, segons l¡¯oracle, si no fan entrar el cavall a la ciutat, els argius tornaran, per¨° si el fan entrar, ja no vindran m¨¦s. Els troians se¡¯l cregueren, derrocaren la muralla i van fer entrar el cavall. Els grecs, llavors, se¡¯ls tiren al damunt pel mateix lloc per on havia estat enderrocada la muralla mentre els altres festejaven la seva bona sort; i aix¨ª va caure ?lion¡±. Pal¨¨fat sol acabar aquestes desmitificacions escrivint: ¡°D¡¯aquests fets va sortir-ne el mite¡±.

La seq¨¹¨¨ncia de les seves mitografies presenta sempre el mateix esquema: Pal¨¨fat coneix un mite, compartit per tota la poblaci¨®; per¨° tamb¨¦ sap quina va ser la veritat hist¨°rica que va generar aquest mite; l¡¯explica, i llavors el mite queda redu?t a mat¨¨ria no hist¨°rica, aliena a la veritat dels fets, com escau a tot fenomen d¡¯ordre religi¨®s. I aix¨ª va tamb¨¦ la hist¨°ria del nostre proc¨¦s, com tantes coses a la vida dels homes, sempre necessitats de mites, religions i transcend¨¨ncia.

?