Partits, plataformes, lideratges

La irrupci¨® de Podem i les seves marques associades a Espanya; els grillini a It¨¤lia; els inesperats ¨¨xits personals de Trump, fora de control del partit republic¨¤, o de Macron, que va construir el seu propi moviment per passar de zero a la presid¨¨ncia de la Rep¨²blica en un any, van obrir seriosos interrogants sobre els partits pol¨ªtics tradicionals. Pagarien els partits la crisi de representativitat de les democr¨¤cies liberals? L¡¯entrada en escena d¡¯aquests presumptament nous actors (organitzacions improvisades, amb lideratges adaptats al nou espai comunicatiu) es va traduir en ¨¨xits sonats que van generar inquietud en els partits, que es consideraven dipositaris del poder. I es va posar de moda una categoria imprecisa ¨Cel populisme¨C per posar una barrera entre els de sempre i els nouvinguts.

Ara que els nous s¡¯han instal¡¤lat en diferents nivells del poder, el principi de realitat ha fet la seva feina i, uns m¨¦s que d¡¯altres, aquells l¨ªders promesa que semblaven destinats a canviar el rumb de la democr¨¤cia passen avui per dificultats. Partits, plataformes, moviments, conflu¨¨ncies ¨Cdigueu-ne com vulgueu¨C sempre acaben topant amb la mateixa paret: a qualsevol escala, el poder ¨¦s piramidal i a dalt nom¨¦s hi ha un. I per aix¨° no ¨¦s estrany que just abans d¡¯unes eleccions municipals ¨Cen el cas catal¨¤, amb l¡¯afegit de l¡¯inici del judici als dirigents independentistes, que marcar¨¤ la propera etapa¨C poques organitzacions es deslliuren de conflictes de consolidaci¨® o disputa de lideratges. Quatre exemples: Pedro S¨¢nchez imposa un outsider ¨CPepu Hern¨¢ndez, exseleccionador nacional de b¨¤squet¨C com a candidat a l¡¯alcaldia de Madrid; Podem, en fase d¡¯explosi¨®, es trenca entre dos caps: Iglesias i Errej¨®n; el m¨®n independentista es carrega el mite de la unitat sobre el qual pretenia fundar una falsa cohesi¨®, amb els intents de Carles Puigdemont d¡¯assegurar la seva preponder¨¤ncia; l¡¯alcaldessa Colau fuig de les querelles familiars per construir-se una llista electoral a mida i sense fissures. No hi ha organitzacions, hi ha l¨ªders.

En una democr¨¤cia, la funci¨® dels partits ¨¦s articular la representaci¨® pol¨ªtica dels ciutadans, construir projectes pol¨ªtics i propostes ideol¨°giques que canalitzin les demandes dels sectors socials, formar quadres per assumir les responsabilitats de govern als diferents nivells i, per descomptat, garantir la governabilitat quan assumeixen el poder, i el control dels qui governen quan s¨®n a l¡¯oposici¨®. Compleixen efica?ment aquestes tasques? La percepci¨® de la ciutadania ¨¦s que no. Els pol¨ªtics s¨®n vistos com una casta llunyana, amb interessos propis.

Si en el bipartidisme havia funcionat el lideratge burocr¨¤tic, com va ser el cas de Rajoy, ara s¡¯exigeixen lideratges sorollosos

La crisi de representaci¨® ¨¦s innegable. I els partits s¨®n els primers que s¨®n assenyalats. Plataformes, moviments i altres organitzacions havien de facilitar la incorporaci¨® ciutadana. Va funcionar al carrer, per¨° va decaure a mesura que tocaven poder. A l¡¯hora de governar apareixen els l¨ªmits: bregar-hi sense frustrar la ciutadania ¨¦s molt complicat i requereix autoritat. El principal problema de la pol¨ªtica no s¨®n els partits: ¨¦s que el seu poder davant dels diners s¡¯ha limitat molt. En aquest context, partits, moviments i plataformes topen amb les mateixes barreres. I a la milit¨¤ncia tot just li queda el dret a la rebequeria. Un exemple: triar S¨¢nchez contra els barons del partit que l¡¯havien fet fora per salvar el PP.

Plataformes i organitzacions van tenir un primer efecte revitalitzador que va canviar la din¨¤mica d¡¯unes democr¨¤cies bipartidistes burocratitzades. La multiplicaci¨® dels actors va fer revifar la pol¨ªtica i va afavorir la polaritzaci¨®, perqu¨¨ va trencar el corporativisme dels grans. Per¨° no ha resolt els problemes de la forma partit. Al contrari, ha refor?at la l¨°gica dels lideratges. Si en el bipartidisme havia funcionat el lideratge burocr¨¤tic, com va ser el cas de Rajoy, ara s¡¯exigeixen lideratges sorollosos. En aquest terreny, el que marca les difer¨¨ncies ¨¦s la dist¨¤ncia entre la crid¨°ria i l¡¯autoritat, en el sentit noble de la paraula. I aquesta va escassa i ¨¦s dif¨ªcil de consolidar.

Les noves formes organitzatives buscaven obrir el joc: han multiplicat els actors, i aix¨° ja ¨¦s alguna cosa, i han resistit als intents de marginar-les. Per¨° la pol¨ªtica ¨¦s lluita pel poder i, en aquesta, regna la complicitat sense amistat i la servitud volunt¨¤ria. No obstant aix¨°, a tot arreu la ciutadania demana la paraula. El futur de la democr¨¤cia dep¨¨n del reconeixement que es doni a aquesta demanda. I tindr¨¤ premi qui trobi el model d¡¯organitzaci¨® que ho aconsegueixi.