Llampecs menorquins de corb mar¨ª al cap de Creus

El corb mar¨ª tamb¨¦ vola, per¨° a ell li agrada m¨¦s nedar. ?s com un m¨ªssil mar¨ª, un llampec d¡¯aigua impulsat amb un aleteig r¨¤pid i el¨¤stic entre les onades. Observador, roquer i depredador, quan se submergeix dins l¡¯aigua no se sap mai per on sortir¨¤. Veure¡¯l ca?ar un peix ¨¦s descobrir que a la mar tamb¨¦ es busseja amb plomes. I com a bon mariner, a l¡¯estiu ¨¦s expedicionari i curi¨®s... Per¨° tamb¨¦ ¨¦s casol¨¤: a l¡¯hivern sempre torna a casa i al cap de Creus ara ja se sap que hi est¨¤ c¨°mode i ben alimentat.

Almenys aix¨° ¨¦s el que es dedueix del darrer cens de corb mar¨ª emplomallat (Phalacrocorax aristotelis) que s¡¯ha fet aquest any a la zona i que eleva la xifra a 43 exemplars identificats, la m¨¦s alta de la hist¨°ria des de la creaci¨® del parc natural el 1998. Entre tot els exemplars censats, la Direcci¨® General de Pol¨ªtiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat ha detectat, a m¨¦s, quatre parelles nidificants que coven als nius del cap Norfeu i al sector sud del parc, en zones on fins a l¡¯any 2017 i 2018 no criava, com s¨®n sa Planassa i la punta de la Figuera. Aix¨° vol dir que s¡¯est¨¤ estenent a Catalunya i els seus cosins germans de la col¨°nia de les Balears hi tenen a veure.

M¨¢s informaci¨®n

Decomissat un colom mutilat i tenyit fet servir com a reclam tur¨ªstic

El zoo de Barcelona seguir¨¤ a la Ciutadella amb noves instal¡¤lacions

Capturat l¡¯em¨² que s¡¯havia escapat a Fogars de la Selva

¡°Hi ha exemplars de Menorca amb anelles geolocalitzades que cada any viatgen des de l¡¯illa fins al cap de Creus. Ho fan per dos motius: perqu¨¨ s¨®n animals viatgers i, per altra banda, per evitar la consanguinitat de la col¨°nia buscant parella aqu¨ª. Se sap que arriben des de l¡¯illa per l¡¯aire en q¨¹esti¨® d¡¯hores. I que els m¨¦s joves fins i tot poden anar i tornar el mateix dia¡±, explica Gerard Carri¨®n, bi¨°leg del Parc Natural del Cap de Creus. ?s per aquest motiu que el cens es fa als mesos d¡¯hivern, estaci¨® en qu¨¨ les parelles tornen a casa per niar. ¡°A difer¨¨ncia de la majoria d¡¯animals, ells crien entre el febrer i el mar?¡±, precisa el t¨¨cnic. A tot Catalunya es calcula que hi ha un total de 40 parelles nidificants. Malgrat el nombre, ¨¦s la col¨°nia m¨¦s important del Mediterrani occidental continental, segons xifres del Departament de Territori i Sostenibilitat.

¡°Que aquest any arribem a la xifra m¨¦s alta al cap de Creus ¨¦s un bon indicador natural de l¡¯ecosistema. Si hi ha m¨¦s corbs marins vol dir que hi ha peix i pocs depredadors com les rates, que es mengen els seus ous¡±, afegeix Carri¨®n. L¡¯esp¨¨cie ¨¦s considerada com a ¡°vulnerable¡± al Cat¨¤leg espanyol d¡¯esp¨¨cies amena?ades. ?s a dir, es considera que corre el risc de passar a la categoria en perill d¡¯extinci¨® o, per la seva raresa, s¡¯enfronta a un risc de desaparici¨® a la natura. ¡°A Catalunya cria al cap de Creus, al Montgr¨ª i les Medes i a la zona del Garraf. ?s possible que tamb¨¦ a Begur, per¨° encara no es pot confirmar¡±, diu Carri¨®n.

A les Balears, la poblaci¨® va davallar als anys noranta, per¨° durant els darrers anys s¡¯ha mantingut estable. ¡°Actualment hi ha al voltant de 1.000 parelles. No se¡¯n fa un seguiment anual, per¨° s¨ª que sabem que la xifra fluctua cada any per q¨¹estions estacionals¡±, explica Miguel McMinn, bi¨°leg expert en aus aqu¨¤tiques i que col¡¤labora amb el Govern balear. ¡°El factor hum¨¤ que els posa m¨¦s en perill ¨¦s la pesca, ja que s¡¯enganxen amb les xarxes. Per¨° ara tamb¨¦ hem detectat que l¡¯escala en roca al mar (psicobloc) els espanta i fa que marxin del seu h¨¤bitat, ja que ells acostumen a niar en zones acetilades¡±, afegeix. ¡°El nombre d¡¯exemplars que cada estiu immigren a Catalunya dep¨¨n de les inclem¨¨ncies meteorol¨°giques que en facilitin o dificultin el viatge¡±, sentencia McMinn.

El recompte al cap de Creus, que es va dur a terme entre el 4 i el 20 de gener, tamb¨¦ posa de manifest la recuperaci¨® de les poblacions d¡¯esp¨¨cies que darrerament anaven a la baixa, com ¨¦s el cas dels gavians argentats (Larus michahellis), l¡¯esp¨¨cie d¡¯au aqu¨¤tica m¨¦s present al parc, amb 1.447 exemplars, prop de 200 m¨¦s que l¡¯any anterior. Les xifres mostren una recuperaci¨® despr¨¦s de la davallada de fa dos anys, quan la poblaci¨® registrada va arribar a 834 individus, tot i que encara ¨¦s m¨¦s baixa que a principis de la d¨¨cada, quan va arribar als 1.843 individus el 2011. Tamb¨¦ ¨¦s nombrosa la poblaci¨® de baldriga mediterr¨¤nia (Puffinus yelkouan), amb un total de 448 exemplars, i la baldriga balear (Puffinus mauretanicus), amb un total de 70 exemplars.