Sebasti¨¤ Gasch, el ¡®tsar¡¯ de la nit

Molts dels records al voltant del meu avi Gasch s¨®n de quan l¡¯¨¤via Cari em portava a veure els seus amics. El meu pare Emili sovint parla de les visites dels diumenges a l¡¯estudi de Mir¨®. A mi, de petita, l¡¯¨¤via em portava al Liceu, per¨° tamb¨¦ al teatre Arnau, a El Molino i a l¡¯Apolo. F¨¨iem visites a Jos¨¦ de Udaeta i a Jos¨¦ de la Vega, a Magri?¨¤ i Filo Feliu o al circ de Gabi, Fof¨® i Miliki i m¨¦s tard al primer espectacle de Tortell Poltrona. Sentia parlar d¡¯Escudero i La Chunga, de Carmen Amaya, de Charlie Rivel, dels germans Frediani, i de La Ma?a. M¡¯ensenyava les invitacions del Bocaccio i de la Terraza Martini i parlava d¡¯?ngel Z¨²?iga, molt amic de l¡¯avi i llavors corresponsal de La Vanguardia?a Nova York, amb qui es van escriure molt de temps. Sovint, amb l¡¯¨¤via Cari, entr¨¤vem als camerinos a saludar i gaireb¨¦ sempre, si no em tocava un ¡°Ja fas dansa, nena?¡±, tots ens donaven efusives gr¨¤cies per l¡¯empenta que Gasch els havia donat amb els seus articles i la seva amistat.

Prol¨ªfic escriptor i amic de molta gent, l¡¯avi Gasch o ¡°en Gasch¡±, com li deia sovint l¡¯¨¤via Cari, havia tingut correspond¨¨ncia amb m¨¦s de 1.800 persones. El seu arxiu t¨¦ unes 12.000 cartes i unes 1.200 imatges. Fins i tot en temps de Facebook i Instagram, ¨¦s una xarxa d¡¯amics impressionant.

En Gasch i la Cari guardaven totes les cartes. I en alguns moments de gana durant la postguerra, i cansats de la sopa de ceba ¡ªcom explica el meu pare Emili¡ª, l¡¯avi havia publicat cartes dels m¨¦s amics com Mir¨® i aix¨° havia servit per menjar pernil dol? per acompanyar la sopa de ceba.

L¡¯arxiu, que ara ¨¦s a l¡¯abast de tothom, s¨®n caixes plenes de tresors, an¨¨cdotes, documents, i relats personals. Hi trobarem el que passava entre bambolines i les hist¨°ries de fons de molts artistes. ?s el relat tamb¨¦ d¡¯una ¨¨poca. El paper de cr¨ªtic d¡¯art anava m¨¦s enll¨¤ del simple fet d¡¯opinar. Gasch era un precursor, feia d¡¯impulsor i activista de noves tend¨¨ncies. Amplificava les arts menors i els moviments underground. Ell era potser ¡°una orella imm¨°bil sobre un petit fum dret¡± a la qual fa refer¨¨ncia el Manifest Groc.

Avui Gasch seria un social media influencer i un trendsetter. Alguns ja han remarcat la mirada ampla que Gasch tenia de la cultura. Cultura era ballet i flamenc, cinema i circ, pintura i music hall, jazz, m¨¤gia, striptease, boxa. Fins i tot la pastisseria era cultura. Recordo que de petita, i fins anys despr¨¦s de la mort de l¡¯avi, esperava cada any amb il¡¤lusi¨® la mona de Pasqua que enviaven de Can Escrib¨¤. Era una obra d¡¯art, i era bon¨ªssima. Gasch ja havia ensumat que la cuina tamb¨¦ ¨¦s cultura i havia escrit sobre el seu amic Antoni Escrib¨¤ molt abans que els cuiners es convertissin en estrelles de rock and roll.

I de qu¨¨ escriuria avui Gasch? A casa tinc emmarcada una reproducci¨® del Manifest Groc i de re¨¹ll enganxo alguna de les frases: ¡°VIVIM una ¨¨poca nova, d¡¯una intensitat po¨¨tica imprevista¡± i ¡°DENUNCIEM la por als nou fets, a les paraules, al risc del rid¨ªcul¡±. I la llista de fets: ¡°HI HA el cinema¡±; ¡°HI HA l¡¯estadi, la boxa, el rugbi, el tennis i els mil esports¡±; ¡°HI HA la m¨²sica moderna¡±; ¡°HI HA la desfilada de maniquins¡±; ¡°'HI HA el nu sota l¡¯electricitat en el music hall¡±.

Potser avui Dal¨ª, Gasch i Montany¨¤ dirien: ¡°HI HA el graffiti, HI HA el rap, el hip-hop i el reggaeton; HI HA videojocs; HI HA skate i parkour¡±. Gasch potser escriuria sobre els grafitis de la Nau Bostik i les nits de cabaret de l¡¯Antic Teatre? O sobre el que es cou als centres de creaci¨® com La Infinita, Fabra i Coats, el Graner, la Central del Circ o l¡¯Escocesa. O a les sales de petit format com Flyhard, C¨ªrcol Mald¨¤, Espai Brossa, ?trium Teatre i Sala Hiroshima, i festivals com el Salmon i el Ciutat Flamenco. Potser tamb¨¦ parlaria de Pluma, les nits de cabaret drag/queer i dels afters.

Cada any, els premis FAD Sebasti¨¤ Gasch premien creadors d¡¯arts parateatrals. Parateatral vol dir aquelles creacions que resisteixen les definicions, que no es poden posar f¨¤cilment en una casella. Els darrers anys el FAD ha premiat creadors com Societat Doctor Alonso; Agn¨¨s Mateus i Quim Tarrida; Roger Bernat; Agrupaci¨®n Se?or Serrano; Associaci¨® Cultural Nyam Nyam i tants d¡¯altres. HI HA cultura parateatral.Avui parlem de la cultura informal i no de cultura alta i baixa, potser per evitar jerarquies. Per¨° la cultura informal ¨¦s encara sovint infravalorada i no gaudeix de la mateixa protecci¨® o respecte que la cultura formal i de menys inversi¨® (tant p¨²blica com privada). Els espais de petit format s¨®n fr¨¤gils, per¨° absolutament necessaris per a l¡¯ecosistema de la creaci¨®. Als espais petits ¨¦s on s¡¯experimenta i on trobem la innovaci¨®; d¡¯all¨¤ en surten els nous creadors i les noves idees.

Londres, la ciutat on visc des de fa m¨¦s de 25 anys, ha perdut el 58% de sales LGBT, el 50% de sales de nit i el 40% de sales de m¨²sica de petit format. Com a resposta, des de l¡¯ajuntament de Londres, on treballo com a assessora de cultura, hem creat una nova figura: l¡¯alcalde de la nit. En diem el tsar de la nit. La seva feina consisteix a treballar amb la ind¨²stria de la nit, que aporta gaireb¨¦ 30 mil milions d¡¯euros a l¡¯economia del Regne Unit, perqu¨¨ la cultura nocturna pugui conviure amb aquells qui volen descansar i perqu¨¨ els locals de nit no tanquin portes. El tsar de la nit ens proposa parlar de la nit en clau positiva, valorant els qui hi treballen i ajudant a dinamitzar l¡¯activitat de nit com a part important de la identitat i la cultura de la cuitat.

Gasch era cronista nocturn i agitador cultural. Potser ell hauria estat un bon alcalde de la nit.

Laia Gasch Casals ¨¦s neta de Sebasti¨¤ Gasch.