Arriba la ¡®Teoria King Kong¡¯ masculina

L'any 1977, els Sex Pistols van esbotzar la porta que calia esbotzar perqu¨¨ el punk sort¨ªs disparat en totes direccions. Fins llavors, el desig de llibertat havia estat contingut, a l'espera d'un senyal. Alguna cosa semblant est¨¤ passant amb la masculinitat en l'era del #MeToo i el #MeQueer, diu V¨ªctor Parkas (Sant Boi de Llobregat, 1990), fins ara cr¨ªtic musical, articulista de revista millenial, des de Game Boy (Caballo de Troya), artefacte que combina el to confessional amb una vibrant i descol¡¤locant ficci¨® i c¨¤psules assag¨ªstiques que s¨®n com un cop de puny. Parkas ¨¦s un l¨²cid pensador del feminisme en mascul¨ª, d'un masculinisme?que abandona la posici¨® ¡°c¨°moda¡± de l'etiqueta noves masculinitats per llan?ar-se a la destrucci¨® i reconstrucci¨® de la idea ¡°buida¡± d'home. ¡°Si l'home ¨¦s una performance, que alg¨² encengui els llums i activi l'alarma d'incendis¡±, escriu Parkas. I que aquest alg¨² sigui, per una vegada, un home.

¡°Com s'explica que, en 30 anys, cap home hagi produ?t ni el m¨¦s m¨ªnim text innovador sobre la masculinitat?¡±, es preguntava Virginie Despentes en la seva famosa i fundacional Teoria King Kong, m¨¦s que un manual de feminisme, un manual d'estat de la q¨¹esti¨® pel que fa a la desigualtat de g¨¨nere, publicat el 2006. La pregunta, diu Parkas, continua vigent avui, gaireb¨¦ una d¨¨cada i mitja m¨¦s tard. Karl Ove Knausgard, des de la ficci¨® confessional, es llan?a al relat dom¨¨stic de la incomoditat que genera no ajustar-se a la idea d'home ¡°que t¨¦ m¨¦s a veure amb el Marlon Brando de Salvaje que no pas amb el que es va absentar en la cerim¨°nia dels Oscar el 1973 per cedir el seu espai a la nativa americana Sacheen Littlefeather¡±, pel simple fet de no poder esbotzar una porta d'un cop de peu o no entendre per qu¨¨ el gorro de piscina de la seva mare no ¨¦s adequat per a ell, i se'i considera un explorador d'aquestes noves masculinitats.

Per¨° qu¨¨ s¨®n les noves masculinitats, insisteix Parkas, si no un intent d'anar-se'n per la tangent? ¡°Ser feminista ¨¦s un m¨ªnim, cal anar m¨¦s enll¨¤. Revisar privilegis. No podem dedicar-nos a observar i a sentir-nos perdonats per repartir tasques, tenir ¨²nicament relacions consensuades i posar fi la invisibilitzaci¨® del talent femen¨ª. L'home nou nom¨¦s ho pot ser si accepta adoptar gestos que no li donin r¨¨dits de cara a la galeria, si controla la seva voracitat per acumular marcadors feministes, si atura la propaganda d'ell mateix¡±, diu Parkas, i escriu: ¡°El que seria nou ¨¦s que els homes, tan ansiosos de refundar-se, desistissin per alleugerir la resta. Que lliuressin les armes i es dissolguessin¡±. Perqu¨¨, insisteix, ¡°a l'home, ser un aliat feminista no li aporta res de negatiu, al contrari. ¡°Les noves masculinitats, per ser realment noves, han d'estar disposades no nom¨¦s a aixecar la bota del coll ali¨¨, sin¨® a plantar-la sobre el seu propi coll o el d'alg¨² que estigui per sobre¡±, afegeix.

Volia trobar el meu propi discurs, un lloc des del qual comen?ar a treballar

Sumar forces, ¡°comen?ar a treballar¡± per omplir ¡°un espai buit¡± des del qual assajar ¡°provatures¡±. La idea mateixa d'un artefacte com Game Boy, que s'obre amb un ob¨²s de p¨¤gina i mitja que ataca la idea del bloqueig de l'escriptor ¨Cblanc, hetero, home¨C que nom¨¦s es pot concebre des del privilegi ¨Ci que va lligat a la irrellev¨¤ncia de la seva pr¨°pia condici¨® d'home, blanc, hetero¨C, i es tanca amb una reflexi¨® sobre els genitals dels nadons ¨Cdes d'una nova, tamb¨¦ per refundar, paternitat¨C, va n¨¦ixer de la necessitat d'entendre qu¨¨ havia fet amb ell l'educaci¨®, no nom¨¦s paterna sin¨® tamb¨¦ sentimental ¨C¡°tots aquests c¨°mics de Robert Crumb i Joe Matt, Mallrats, les novel¡¤les de Fr¨¦d¨¦ric Beigbeder¡±¨C, ¡°i per qu¨¨ tenia dret a estar enfadat¡±. ¡°Volia trobar el meu propi discurs, un lloc des d'on comen?ar a treballar¡±, una Teoria King Kong pr¨°pia, ¡°una teoria Game Boy¡±, o, potser, tenint en compte la necessitat de posar fi als ¡°privilegis¡±, game over.

Si fem cas de l'analogia punk, ja no hi ha cap porta que contingui la necess¨¤ria atomitzaci¨® activista de l'home. I ¨¦s cert que Parkas no est¨¤ sol. Hi ha, en opini¨® d'Iv¨¢n Repila, autor d'una novel¡¤la que va en la l¨ªnia del que parla Parkas, El aliado, ¡°una immensa majoria d'homes desitjant canviar¡±, i per fer-ho, ¡°primer hauran de mirar-se al mirall i prendre consci¨¨ncia de fins a quin punt han estat i segueixen sent masclistes, i comen?ar a corregir-se¡±, cosa que donar¨¤ lloc a un proc¨¦s ¡°de desconstrucci¨® de la identitat dolor¨®s, trist i vergony¨®s, en el sentit que et far¨¤ conscient de fins a quin punt has estat un mal company en una batalla que ens afecta a tots¡±. I despr¨¦s? ¡°Despr¨¦s hauran de mirar al voltant i revolucionar aquells que encara no s'hagin revolucionat, i no deixar-ne passar ni una al masclisme mainstream, esclar¡±. Fer front al que Parkas anomena ¡°la Contrareforma¡±, la resposta ¡°reaccion¨¤ria davant de qualsevol intent de q¨¹estionament dels seus privilegis" que el masclisme est¨¤ articulant. El que sigui que est¨¤ en marxa, no ha fet m¨¦s que comen?ar.