Darrere de l¡¯obra mestra de Bermejo

De tracte dif¨ªcil i personalitat complexa, inquieta, poc acomodat¨ªcia i insatisfeta que el portava a incomplir contractes i deixar sense concloure les obres. Per¨° un artista sofisticat, preciosista i extraordinari, capa? de fer servir magistralment la nova t¨¨cnica de l¡¯oli i de crear composicions originals molt superiors a les de la resta de pintors del seu entorn, el cordov¨¨s Bartolom¨¦ de C¨¢rdenas, el Bermejo?(cap a 1440-1501), ¨¦s el creador d¡¯una vintena d¡¯obres pintades a la fi del segle XV que li han valgut el reconeixement un¨¤nime dels historiadors de l¡¯art, els quals li han concedit el t¨ªtol de millor pintor de la Corona d¡¯Arag¨® i el m¨¤xim representant de la influ¨¨ncia flamenca a Espanya, amb obres comparables a les d¡¯artistes com Hans Memling i Rogier van del Weyden. Tamb¨¦ del p¨²blic. El Museu Nacional d¡¯Art de Catalunya (MNAC) inaugura aquest dijous una exposici¨® comissariada per Joan Molina Figueras, professor de la Universitat de Girona, en la qual es pot veure reunit (fins al 19 de maig) la majoria del seu esc¨¤s per¨° excels cat¨¤leg, despr¨¦s que m¨¦s de 100.000 persones l¡¯hagin vist al Museu del Prado de Madrid, la primera vegada que se supera aquesta xifra en la primera pinacoteca espanyola, en una exposici¨® dedicada a un pintor g¨°tic.

Bermejo va ser excomunicat per incomplir el contracte que havia signat el setembre de 1474, per pintar un retaule a la localitat aragonesa de Daroca dedicat a sant Dom¨¨nec de Silos. L¡¯havia deixat a mitges despr¨¦s de pintar l¡¯excel¡¤lent taula central que es conserva al Prado i part de la predel¡¤la. Per¨° era tan condemnadament bo i innovador ¡ª¡°Va dominar el realisme descriptiu, la monumentalitat compositiva i la riquesa crom¨¤tica, i va desplegar un sentit decoratiu desconegut fins llavors¡±, explica Molina¡ª, que els perjudicats clients no van dubtar a anar-lo a buscar el 1477 a Saragossa, on vivia llavors, per fer-li signar un nou contracte. A canvi d¡¯aixecar-li l¡¯excomuni¨® estava obligat a acabar l¡¯obra, amb l¡¯ajuda del pintor Mart¨ªn Bernat, a principis de l¡¯any seg¨¹ent, 1478. A m¨¦s, li pagaven per avan?at. Per¨° Bermejo va tornar a deixar-los penjats.

Provada la seva condici¨® de judeoconvers, segurament el pintor va abandonar la seva C¨°rdova natal a la recerca d¡¯una vida m¨¦s f¨¤cil i d¡¯un mercat m¨¦s rendible per a les seves obres, o per totes dues coses. El cas ¨¦s que va emigrar per tota la Corona d¡¯Arag¨®: Val¨¨ncia, Daroca, Saragossa i Barcelona, refugiant-se en tallers d¡¯artistes locals de menys qualitat. ¡°El gran drama de Bermejo ¨¦s que es va haver d¡¯associar amb pintors menors per les restriccions gremials i aix¨ª poder treballar¡±, prossegueix el comissari.

Mentre que d¡¯artistes del moment com Llu¨ªs Borrass¨¤, Jaume Huguet i Bernat Martorell es coneixen centenars de documents, de Bermejo nom¨¦s n¡¯hi ha una vintena que delimiten un periple vital d¡¯uns 30 anys, entre 1468 i 1501. En un d¡¯ells queda clar que ¨¦s el pintor m¨¦s ben remunerat dels que participen en els treballs de policromia de les portes del retaule major de la catedral de Saragossa, amb vuit sous al dia, dos m¨¦s que la resta de pintors. Per si fos poc, en els llibres de f¨¤brica de la Seu de Saragossa es pot llegir com es va pagar amb vuit sous la compra d¡¯un forrellat ¡°para cerrar las puertas que ninguno no pueda dentrar a ver al Bermexo¡±. No podia ser molestat, ni la seva t¨¨cnica revelada.

Per¨° malgrat que Bermejo era un freelance i un outsider, el seu talent i gran qualitat van fer que compt¨¦s amb grans comitents que van apostar de manera decidida pel seu treball i van arriscar els seus diners per poder comptar amb una de les seves apreciades obres: militars i comerciants com Antoni Joan, senyor de Tous, que el febrer de 1468 li va encarregar el retaule major de la parr¨°quia de Sant Miquel de Tous (Val¨¨ncia) del qual es conserva nom¨¦s una taula, el Sant Miquel triomfant, la primera obra documentada de Bermejo; o mercaders com el llombard Francesco della Chiesa, resident a Val¨¨ncia, que li va encarregar un Tr¨ªptic de la Verge de Montserrat, despr¨¦s que aquest comerciant de teixits invoqu¨¦s aquesta marededeu negra per salvar-se durant una mala travessia. Tamb¨¦ l¡¯acabalat judeoconvers Joan de Loperuelo, que est¨¤ al darrere, directament o indirectament, de tots els treballs realitzats per Bermejo a la localitat aragonesa de Daroca. I eclesi¨¤stics, com Llu¨ªs Despl¨¤, ardiaca de la catedral de Barcelona, que li va encarregar i va sufragar la que est¨¤ considerada la seva obra mestra: la Pietat Despl¨¤, que tanca el recorregut de l¡¯exposici¨® del MNAC com la millor obra, a m¨¦s de l¡¯¨²ltima que se li coneix malgrat que Bermejo va morir el 1501, onze anys despr¨¦s.

La primera refer¨¨ncia de Bermejo a Barcelona el situa el 1486, quan competeix amb Jaume Huguet per realitzar les portes de l¡¯orgue de Santa Maria del Mar, un concurs en el qual es va imposar Huguet. Aquest mateix any la dona de Bermejo, Gr¨¤cia de Palaciano, ¨¦s jutjada a Daroca per la Inquisici¨® ¡°perqu¨¨ no se sabia el Credo i practicava cerim¨°nies judaiques¡±, un proc¨¦s semblant al que va ser sotm¨¨s el seu benefactor Joan de Loperuelo, i que possiblement van portar Bermejo a buscar, una altra vegada, un lloc millor per viure.

?s molt possible que en aquest moment el pintor conegu¨¦s Llu¨ªs Despl¨¤ (1444-1524), un humanista culte i refinat i pertanyent a una de les fam¨ªlies m¨¦s influents i poderoses de Barcelona i la Corona d¡¯Arag¨® de l¡¯¨¨poca. El 1470 va ser nomenat canonge i ardiaca major de la catedral de Barcelona (encara que va prendre possessi¨® el 1474). Va ser rector de les esgl¨¦sies dels Sants Just i Pastor de Barcelona, i de les d¡¯Argentona, Vilassar, Badalona i Alella, on la seva fam¨ªlia eren senyors de la Casa d¡¯Alella. El 22 de juliol de 1506, com a diputat eclesi¨¤stic, va ser nomenat, quan ja tenia m¨¦s de 60 anys i en feia 30 que era ardiaca, president de la Diputaci¨® del General de Catalunya, c¨¤rrec en el qual va estar tres anys.

Despl¨¤ va viure, com a ardiaca, a la Casa de l¡¯Ardiaca, davant de la capella de Santa Ll¨²cia, despr¨¦s de reformar-la i convertir-la en una de les mansions m¨¦s destacades de la Barcelona del segle XV. Aquest edifici que avui acull l¡¯Arxiu Municipal de Barcelona conserva elements que Despl¨¤ va manar col¡¤locar, com ara l¡¯estructura arquitravada de la porta d¡¯entrada i algunes decoracions de les finestres, seguint la moda renaixentista que Despl¨¤ havia vist a Roma durant les seves estades entre 1470 i 1488.

Els viatges que va fer a la capital italiana segur que el van portar a iniciar-se en el gust per les antiguitats i peces arqueol¨°giques. ¡°La pr¨¤ctica totalitat de la historiografia cita Despl¨¤ com un afegit a la hist¨°ria del col¡¤leccionisme antiquari, i sempre queda tapat per noms m¨¦s il¡¤lustres com Llu¨ªs Pon? d¡¯Icard, Antonio Agust¨ª, els ducs de Villahermosa o d¡¯Alcal¨¢, els Diego Hurtado de Mendoza, el cardenal Despuig i alguns dels seus amics, com Pere Miquel Carbonell, Jeroni Pau, l¡¯arquebisbe Pere de Cardona i, sobretot, Miquel Mai¡±, explica l¡¯historiador de l¡¯art Joan Bellsolell, que va participar en el congr¨¦s que es va celebrar al novembre al Prado sobre Bermejo amb la comunicaci¨® M¨¦s enll¨¤ de l¡¯obra perfecta. L¡¯ardiaca Llu¨ªs Despl¨¤ i la seva col¡¤lecci¨® antiqu¨¤ria.

Moltes de les peces que Despl¨¤ va col¡¤leccionar podrien tenir el seu origen en la reforma de la Casa de l¡¯Ardiaca, assentada sobre la muralla romana de Barcino. De fet, la capella particular per a la qual Despl¨¤ va encarregar la Pietat a Bermejo era al segon pis d¡¯una de les torres semicirculars de la muralla, la porta decumana de Barcino, que ara forma part del Palau Arquebisbal, per¨° que llavors estava unida per un pont que creuava el carrer del Bisbe. ¡°La seva capella particular, un redu?t espai d¡¯uns vint metres quadrats, era un lloc destinat a la meditaci¨® individual, per¨° tamb¨¦ obert al seu petit cercle d¡¯amics, un inquiet grup d¡¯humanistes de finals del segle XV elitista i culte que tenien el llat¨ª com a llengua comuna, i per tant, a la recerca de prestigi social¡±, apunta Molina, que no dubta que Despl¨¤ mostrava l¡¯obra a les persones m¨¦s il¡¤lustres que visitaven la casa, entre elles Ferran II el Cat¨°lic, que es va allotjar a la Casa l¡¯Ardiaca diverses vegades.

Al pati d¡¯aquesta casa hi havia un conjunt format per dos sarc¨°fags romans i diversos monuments amb inscripcions epigr¨¤fiques i un parell de relleus amb bustos d¡¯emperadors i columnes. Hi ha imatges que el mostren, com ara les aquarel¡¤les pintades per Alphonse Delamere el 1827 que la Generalitat va comprar el 2017. Algunes d¡¯aquestes peces s¡¯han conservat. Un dels sarc¨°fags, datat al segle III i decorat amb una escena de ca?a de lleons, s¡¯exhibeix al Museu d¡¯Arqueologia de Catalunya (MAC). Pel que sembla, el sarc¨°fag duia una inscripci¨® posterior (avui desapareguda) en la qual s¡¯assegurava que va ser el sepulcre de Ramon Berenguer, comte de Barcelona. Estava a prop dels dos relleus amb els bustos dels emperadors Adri¨¤ i Traj¨¤, o Galba, segons altres experts, que ara formen part de la col¡¤lecci¨® del MNAC. Tant les?aquarel¡¤les com els relleus es poden veure a l¡¯exposici¨® que s'inaugura aquest dijous.

Despl¨¤ va tenir tamb¨¦ un conjunt d¡¯inscripcions. ¡°Se n¡¯han conservat cinc, totes del segle II, de funcionaris de l¡¯Imperi rom¨¤ vinculats amb la hist¨°ria de Barcelona i en concret amb la fundaci¨® de les termes de la pla?a de Sant Miquel, molt a prop de la casa d¡¯Despl¨¤¡±, explica Bellsolell. Entre les inscripcions hi havia la dels Minici Natalis, una de les fam¨ªlies m¨¦s destacades de Barcino, que, a m¨¦s, va sufragar la construcci¨® de les termes p¨²bliques.

¡°Despl¨¤ i Jeroni Pau, canonge com ell (van coincidir a Vic, Barcelona i Roma, on Pau va estar al servei del papa Sixt IV, que va reintroduir l¡¯¨²s de la capital romana epigr¨¤fica com a instrument de decoraci¨®, i de Rodrigo Borja, futur Alexandre VI), van fer una excavaci¨® el 1486 al costat de la catedral¡±, afegeix Bellsolell.

Despl¨¤ tenia un altre habitatge a la ciutat. La malmesa casa Gralla, al carrer Portaferrissa, que va manar reformar amb el seu germ¨¤ Guerau Despl¨¤ perqu¨¨ la seva neboda Anna Despl¨¤ visqu¨¦s amb el seu marit Miquel Joan Gralla, mestre racional i noble. Una casa que tenia un portal renaixentista i que estava decorada amb medallons amb els treballs d¡¯H¨¨rcules, fundador m¨ªtic de la ciutat de Barcelona; en els treballs va participar el gran Dami¨¤ Forment, un dels primers escultors renaixentistes espanyols. Va ser enderrocada el 1856, fruit de l¡¯especulaci¨® immobili¨¤ria, per¨° el pati g¨°tic es conserva en una nau de l¡¯Hospitalet de Llobregat, a la seu de Prosegur.

Per¨° hi ha m¨¦s. Despl¨¤ va ser un destacat promotor d¡¯empreses art¨ªstiques que es van viure a la catedral a la fi del segle XV. El seu judici va ser fonamental perqu¨¨ un altre dels millors escultors del moment, Bartolom¨¦ Ord¨®?ez, realitz¨¦s les mampares de marbre de Carrara del rerecor, entre 1517 i 1519. I quan Carles V va decidir celebrar a la seu el dinov¨¨ cap¨ªtol del Tois¨® d¡¯Or, Despl¨¤ va ser valedor del pintor Joan de Borgonya, perqu¨¨ reprodu¨ªs els 64 blasons dels membres del tois¨® que es reunirien all¨¤.

Malgrat que el Ferran II es va allotjar a la casa de Despl¨¤ i que li va encarregar que supervis¨¦s les obres del nou monestir de Montserrat, el rei i l¡¯ardiaca es van enfrontar diverses vegades, sobretot per l¡¯oposici¨® del segon al fet que la Inquisici¨® s¡¯establ¨ªs a Catalunya. I ho va pagar car. El 1505, el cap¨ªtol catedralici, els consellers i els diputats del General van triar Despl¨¤ per ser proclamat bisbe (despr¨¦s de la mort de Pere Garcia, cos¨ª d¡¯Alexandre VI), per¨° el rei va imposar el seu candidat, Enric de Cardona, i va impedir que la carrera d¡¯Despl¨¤ sum¨¦s un nou triomf.

Bermejo va pintar, segons els experts, els comitents de les seves obres en tres ocasions: Antoni Joan, Francesco della Chiesa i Llu¨ªs Despl¨¤, tres obres en les quals Bermejo va deixar const¨¤ncia de la seva autoria en un cartellino o en una inscripci¨®. ¡°En aix¨° tamb¨¦ ¨¦s original i excepcional. La seva signatura ¨¦s una expressi¨® d¡¯orgull, d¡¯una certa autoconsci¨¨ncia art¨ªstica¡±, explica Molina. Els tres apareixen de genolls, per¨° a difer¨¨ncia dels dos primers, a Despl¨¤ el reflecteix abatut i amb aspecte descurat, agenollat davant la Mare de D¨¦u i el seu fill buscant la salvaci¨®, ¡°com un actor m¨¦s del drama evang¨¨lic¡±, apunta el comissari.

Quan Despl¨¤ va morir el 1524, la seva fam¨ªlia va encarregar una l¨¤pida sepulcral a l¡¯escultor florent¨ª Girolamo Cristoforo en qu¨¨ es pot veure la figura jacent de Despl¨¤ envoltat d¡¯una inscripci¨® en capitals romanes dels lapidaris romans que tant agradaven a l¡¯ardiaca. Una d¡¯elles ¨¦s la que sens dubte va manar realitzar en el marc de la Pietat de Bermejo: ¡°Obra de Bartolom¨¦ Bermejo, cordov¨¨s, sufragada per Llu¨ªs Despl¨¤, ardiaca de Barcelona, acabada el 23 d¡¯abril de l¡¯any 1490 de la Redempci¨® cristiana¡±, que aporta no nom¨¦s l¡¯¨²nica refer¨¨ncia al lloc de naixement del pintor, sin¨® que revela que ¡°Despl¨¤ no tan sols ¨¦s el responsable de l¡¯enc¨¤rrec de la Pietat. Tamb¨¦ de bona part del programa iconogr¨¤fic de la pintura, incloent-hi aquesta inscripci¨®¡±, explica Molina, que mant¨¦ que un altre dels enigmes relacionats amb aquest pintor excepcional rau a saber qu¨¨ va passar amb ell despr¨¦s d'aquesta Pietat ¨²nica fins a la seva mort el 1501. Deu anys en qu¨¨ nom¨¦s se sap que va fer un parell de dissenys per a unes vidrieres de la catedral i la Llotja de Mar. ¡°Not¨ªcies fragmentades i d¡¯obres menors, despr¨¦s de fer la seva obra mestra, que resisteix comparacions amb les grans pintures que es fan a Europa en aquest moment, i fins i tot ¨¦s m¨¦s avan?ada conceptualment¡±, rebla Molina.