El rebuig als Pressupostos deixa en l¡¯aire 1.500 milions en transfer¨¨ncies i 900 milions en inversions per a Catalunya

Amb la negativa de l'independentisme a tramitar i aprovar el projecte de Pressupostos del 2019, el Govern catal¨¤ renuncia a millores milion¨¤ries en els fons que havia de rebre. Per comen?ar,? tanca la porta a rebre 1.500 milions d'euros per gestionar directament a la Generalitat. Per¨°, a m¨¦s, l'Estat havia de fer una inversi¨® total de 2.251 milions d'euros en infraestructures. Aix¨° suposava millorar en 900 milions els ¨²ltims comptes de l'exercici. I com que ara es mantenen prorrogats els comptes del 2018, aquest augment desapareix. Hi ha un element m¨¦s a tenir en compte despr¨¦s de la votaci¨® d'avui: amb la seva negativa ¨¦s previsible que el PDeCAT i ERC hagin tancat la porta a aprovar els Pressupostos de la Generalitat, ja que per fer-ho necessita Catalunya en Com¨².

El projecte de Pressupostos Generals de l'Estat que s'ha debatut aquests dies al Congr¨¦s contenia importants inversions i transfer¨¨ncies a Catalunya per aconseguir el s¨ª dels partits independentistes. Els comptes que va presentar el Govern de Pedro S¨¢nchez inclo?en, segons va defensar la vicepresidenta Carmen Calvo, recursos nous per a Catalunya per un import d'uns 2.200 milions d'euros, tot i que la Generalitat considera que la no aprovaci¨® pressupost¨¤ria nom¨¦s liquida 350 milions, ja que la resta s'haur¨¤ de pagar sense necessitat de pressupostos, per la via de decrets llei.

Els 350 milions que no poden arribar de cap de les maneres a Catalunya si no hi ha aprovaci¨® dels Pressupostos corresponen a dues partides.?Una ¨¦s una aportaci¨® de 150 milions d'euros a la qual es va comprometre el Govern de Pedro S¨¢nchez a pagar com un deute hist¨°ric del finan?ament del cos dels Mossos d'Esquadra per part de l'Estat. Aix¨ª mateix, tamb¨¦ desapareixen 200 milions d'euros que el Govern espanyol preveia invertir a Catalunya aquest any amb l'objectiu d'atendre una sent¨¨ncia del Tribunal Suprem que admetia un deute estatal amb Catalunya en mat¨¨ria d'infraestructures. El Govern central pretenia que aquesta xifra es transfer¨ªs a la Generalitat, per¨° el Ministeri de Foment s'hi va negar i va decidir que la inversi¨® la faria directament.

La resta de partides,?fins a arribar als 1.500 milions d'euros,?s¨®n discutibles, segons ent¨¦n la Generalitat, que considera que amb dosis de bona voluntat per part del Govern central es podrien fer a trav¨¦s de vies alternatives, com l'aprovaci¨® de decrets llei.

En tot cas, la tramitaci¨® seria m¨¦s lenta. ?s el cas de la bestreta dels pagaments del sistema de finan?ament, gr¨¤cies a la millora econ¨°mica (i visualitzada a compte dels ingressos per l'IRPF i l'IVA). El Govern considera aix¨ª 989 milions d'euros pels avan?aments del sistema de finan?ament, tot i que aquesta xifra s'hauria de reduir en 228 milions d'euros perqu¨¨ s'hi incorpora el tram auton¨°mic de l'impost d'hidrocarburs, que abans recaptava directament Catalunya. I amb la recaptaci¨® de l'IVA del 2017, que s'hauria de pagar aquest any, sumen 470 milions d'euros m¨¦s.

Inversi¨® territorialitzada

A m¨¦s, els comptes inclo?en un increment del 66% en les inversions en infraestructures, fins als 2.251 milions (2.051 milions en inversions i 200 milions en transfer¨¨ncies de capital) i amb aquesta xifra Catalunya absorbia el 18,2% en inversi¨® territorialitzada de l'Estat. Amb aquest percentatge el Govern responia a una de les llargues reivindicacions dels nacionalistes catalans, que ¨¦s complir amb la disposici¨® addicional tercera de l'Estatut, que estipula que la inversi¨® en infraestructures s'ha de correspondre amb el pes del PIB de la comunitat (per sobre del 19%).

La negativa del PDeCAT i ERC a aprovar els comptes estatals deixa en l'aire aquestes inversions i transfer¨¨ncies, i complica la possibilitat que el Govern catal¨¤ les inclogui als seus propis pressupostos, que encara s'estan negociant i per als quals els partits del Govern necessiten els vots favorables de Catalunya en Com¨².

El bloqueig pressupostari tamb¨¦ afecta l'Ajuntament de Barcelona, governat per l'alcaldessa Ada Colau. El seu projecte de pressupost inclou 100 milions procedents de l'Estat que no t¨¦ assegurats.?I existeix un comprom¨ªs que els nous comptes estatals aportin 42 milions d'euros m¨¦s (fins als 150 milions) que fa un any als comptes de l'Autoritat del Transport Metropolit¨¤, encarregada de la gesti¨® de les xarxes d'autobusos, metro i tramvies de Barcelona. Va ser amb aquesta promesa que l'Ajuntament va for?ar la congelaci¨® dels preus en els t¨ªtols de transport malgrat que la Generalitat els volia incrementar.