Reivindicaci¨® i bellesa

La Borda, un edifici d¡¯habitatges singular, obra del col¡¤lectiu Lacol, ha rebut el premi Ciutat de Barcelona en la modalitat d¡¯arquitectura. Malgrat que el premi s¡¯atorga a una obra, penso que en aquest cas es premia m¨¦s aviat el disseny del producte, que inclou la manera de concebre¡¯l, definir el programa i les normes d¡¯¨²s, que en tractar-se d¡¯una manera peculiar a mig cam¨ª entre el lloguer i la compra, resulta una q¨¹esti¨® transcendent. Es premia doncs la gesti¨® de l¡¯edifici i la seva ideaci¨®, la manera vinculant de viure-hi, ¨¦s a dir, entre els usuaris i els seus espais. Uns espais, des de l¡¯acc¨¦s i el p¨¤rquing de bicis a les zones comunes, que s¨®n l¡¯expressi¨® d¡¯aquest petit experiment social. Un edifici de propietat col¡¤lectiva gestionat en r¨¨gim cooperatiu sorgit de la llarga reivindicaci¨® de Can Batll¨®.

B¨¤sicament es tracta d¡¯un edifici compacte amb un pati rectangular despla?at cap a la banda del carrer que dona lloc a dos cossos, un de m¨¦s profund situat al costat assolellat del sud-est i un de m¨¦s estret situat al costat del carrer. Una construcci¨® de sis plantes, cinc d¡¯elles amb estructura de fusta, recolzades sobre una primera planta amb estructura de formig¨® armat. Dues fa?anes radicalment diferenciades acaben l¡¯edifici cap a l¡¯interior de l¡¯illa, marcada pels forjats, finestres i balcons de fusta; i cap al carrer, amb una vocaci¨® productiva, amb xapa met¨¤l¡¤lica ondulada i policarbonat. El pati interior ¨¦s tamb¨¦ l¡¯element que permet els accessos, als habitatges i als locals comuns, i queda caracteritzat per les passeres d¡¯acc¨¦s, baranes i portes que configuren la seva gram¨¤tica, la veritable fa?ana col¡¤lectiva d¡¯aquest conjunt d¡¯habitatges-manifest. El pati ¨¦s un element cabdal, i la seva import¨¤ncia queda coronada per una gran coberta transparent d¡¯estructura met¨¤l¡¤lica i policarbonat que es percep des del carrer com un gran hivernacle. Un element que t¨¦ certa remembran?a amb les cobertes de vidre d¡¯alguns projectes ut¨°pics, especialment el del Familisteri de Guisa de Jean-Baptiste Andr¨¦ Godin, un monument a l¡¯arquitectura social del segle XIX, batejat a la seva ¨¨poca com a Palais Social en refer¨¨ncia ¡ªi en oposici¨®¡ª a Versalles, que pel que sembla no ha estat encara superat pels addictes al segle XXI.

Per¨° l¡¯edifici, des de l¡¯¨°ptica de la formalitzaci¨®, ¨¦s feble. Un d¡¯aquests casos en qu¨¨ les idees que donen vida al projecte s¨®n m¨¦s que interessants i heroiques, si admetem la immensa dificultat de dur-les a terme, per¨° en el moment de donar-los forma aquest impuls no sembla estar a la seva altura. La distribuci¨® dels habitatges o la coberta corba, en lloc de superf¨ªcies amb arestes, en s¨®n un exemple, i no n¡¯hi ha prou que siguin de fusta. Primer vaig pensar que es tractava d¡¯una lletjor inconscient i despreocupada, com l¡¯expressi¨® d¡¯alguna cosa fruit de l¡¯oportunitat i la necessitat. Com la lletjor de l¡¯autoconstrucci¨®, que acaba sent po¨¨tica, ing¨¨nua i delicada. Per¨° en el cas que ens ocupa, i sabent que l¡¯edifici ¨¦s el resultat d¡¯un proc¨¦s col¡¤lectiu que inclou la definici¨® del seu imaginari, cal pensar que aquesta lletjor no ¨¦s ing¨¨nua. A m¨¦s, en el proc¨¦s participaven arquitectes que dirigien o, m¨¦s aviat, acompanyaven les persones implicades. Aix¨ª doncs, crec que el seu aspecte ¨¦s totalment conscient i volgut, com si el fet que una cosa pogu¨¦s ser bonica en un cas com aquest fos una equivocaci¨®. Aquest sembla un fet inherent al que podr¨ªem anomenar ¡°l¡¯arquitectura de la nova ra¨®¡±, recolzada en la necessitat social i la consci¨¨ncia ecol¨°gica i proclamada als quatre vents pel fet de ¡°ser de fusta¡±. I estic conven?ut que ¨¦s la negaci¨® intencionada de la bellesa, com una radical mostra de cr¨ªtica al sistema. Imagino que aix¨° ¨¦s el que motiva que el formig¨® de la planta baixa sigui barroer; no ¨¦s que s¡¯hagi deixat vist, ¨¦s que no t¨¦ cap qualitat. Un acabat millor vol dir, sovint, m¨¦s ben pensat i dissenyat. Tampoc cap pintura, cap color aplicat en algunes parts que pugui donar una idea d¡¯acabat, d¡¯elemental, polit i educat maquillatge, de decoraci¨® en definitiva, com la que podem trobar en barris autoconstru?ts sencers de Bogot¨¤, per exemple. Les classes populars, quan es tracta de casa seva, la vesteixen de diumenge. Aqu¨ª no, i res no impedeix que fos millor i m¨¦s acurat. Aquest no ¨¦s un cas a?llat, a ¡°l¡¯arquitectura de la nova ra¨®¡± no li costaria gens tamb¨¦ expressar bellesa, almenys concentra-la all¨¤ on mirem, com les finestres, i sobretot all¨¤ on toquem, com els passamans. Tots ho agrair¨ªem, la ciutat ho agrairia. I l¡¯arquitectura tamb¨¦.