El teu nom

?s Olga, el teu nom. I no saps pas com ho hem sabut durant tots aquests anys, des que el teu pare va escriure un llibre per explicar-ho. Des de llavors, cada Olga ¡ªpetita o gran, alta o baixa¡ª ens fa pensar en tu, en la tu que vam con¨¨ixer a trav¨¦s d¡¯una lectura que, malgrat voler explicar la teva singularitat ¡ªla del fonoll, la de la rosa¡ª ha fet que totes les Olgues de la nostra vida se t¡¯assemblin. I gr¨¤cies.

No ho dic pel que els deu passar a les noies batejades Audrey o Greta, per exemple. Que la gent, sense voler, pensa en la portadora del nom coneguda (Greta Garbo, Audrey Hepburn). No. Quan sentim que alg¨² es diu Olga, almenys a casa ¡ªdeixeu-me desemmascarar la universalitat d¡¯aquest ¡°nosaltres¡±¡ª, quan sentim que alg¨² es diu Olga, pensem en la nostra Olga particular. En les semblances que ens conforten i que fan que tingueu un aire de fam¨ªlia. Perqu¨¨ ella tamb¨¦ ha ¡°depurat les nostres vides de preocupacions innecess¨¤ries¡±; amb ella tamb¨¦ hem compr¨¨s que cap mot-etiqueta que vulgui encabir-vos aix¨ª, en conjunt, no ens dir¨¤ qui sou; que vivint, passejant a peu per la nostra quotidianitat, no ens pensem que som especials pel sol fet que hi sigui; que hem apr¨¨s a mirar-la com vol ser mirada: des del seu nom (que no ¨¦s precisament el de persona-afectada-per-la-s¨ªndrome-de-Down o les seves derivades antigues); que hem apr¨¨s tamb¨¦ a capgirar el valor del progr¨¦s; a tolerar la ignor¨¤ncia dels altres, a no avergonyir-nos-en (de la dels altres, de la nostra); que els seus l¨ªmits tan estridents no li s¨®n ess¨¨ncia, s¨®n suggeriments de millora per a tots, i aix¨° sembla un pamflet i plego. Que ja ho sabem una mica m¨¦s, tot plegat, i ha plogut molt per a totes les Olgues que se t¡¯assemblen i que no s¨®n tu, 36 edicions despr¨¦s del llibre que va escriure el teu pare. I gr¨¤cies.

Nom¨¦s volia dir que he sentit molt la teva mort perqu¨¨ he recordat que tamb¨¦ vindr¨¤ per a nosaltres, per a la nostra Olga (qu¨¨ vols que t¡¯hi digui, de tant viure ens hem cregut que som eterns!). Per¨° m¡¯he perdut escrivint, fent semblances, disfressant sentiments entre la ret¨°rica, com fem sovint. Ai, Olga!, quan aprendrem a no embolicar la troca quan escrivim la vida que veiem? Potser ja haur¨ªem d¡¯haver apr¨¨s ¡ªparlo per mi i per tots els escriptors amb pretensions de transcend¨¨ncia¡ª que no podem anar per la vida generalitzant, pontificant sobre cada assumpte com si, des de la nostra porosa singularitat, pogu¨¦ssim tocar el cel de les idees. El cel nom¨¦s cal mirar-lo, com fa ton pare. Com fem tots des que hem sabut que ja hi ets, al cel, perqu¨¨ hi creies. Per¨° aix¨° no ¨¦s un obituari, Olga, ¨¦s una carta que he doblegat en forma d¡¯avi¨® i que espero que t¡¯arribi amb el vent d¡¯aquest mat¨ª que comen?a.