Argelers, un cam¨ª sense retorn

La vista ¨¦s especialment m¨¤gica al capvespre, quan es deixa a l¡¯esquena la quilom¨¨trica platja d¡¯Argelers i el blau profund de la Mediterr¨¤nia i s¡¯avan?a lentament cap als Pirineus, mentre els ¨²ltims raigs del sol fan brillar les palmeres que voregen el cam¨ª, dibuixant un contrast m¨¦s marcat que mai amb els pics nevats que tallen l¡¯horitz¨®. Fa 80 anys ning¨² feia el cam¨ª en aquest sentit. No podien. Tampoc s¡¯ho haurien perm¨¨s. El que avui ¨¦s una carretera esquitxada c¨¤mpings, hotels i xiringuitos que fan olor de lleure i plaer va ser, fa vuit d¨¨cades, el cam¨ª del no retorn. I l¡¯ingr¨¦s, per a molts, en un altre infern. L¡¯avinguda de la Retirada, com va ser rebatejada l¡¯any 2000, portava directament a la platja sobre la sorra delimitada per filferro espin¨®s, on, exposats al fred, al vent i a totes les inclem¨¨ncies possibles, van ser obligats a instal¡¤lar-se m¨¦s de 100.000 republicans espanyols del gaireb¨¦ mig mili¨®, homes, dones i nens que, entre el 28 de gener i el 13 de febrer de 1939, van emprendre la fugida davant l¡¯avan? franquista, passant a Fran?a per uns Pirineus que a partir de llavors serien el recordatori constant del pa¨ªs perdut.

La Retirada encara fa mal als ja pocs protagonistes encara vius d¡¯aquest cap¨ªtol, durant d¨¨cades enterrat en la mem¨°ria a banda i banda de la frontera. Fins avui, Pepita Lle¨® s¡¯indigna en recordar la humiliaci¨®, diu amb el gest tort, que li explicava que va sentir el seu pare, Jos¨¦ Le¨®n, un andal¨²s i combatent republic¨¤ ferit a la batalla de l¡¯Ebre, quan, en arribar a la frontera, el van obligar a deixar l¡¯arma amb la qual va lluitar durant una guerra que a aquelles altures ja sabia perduda, per¨° que li havia costat bona part de la seva fam¨ªlia: un pare i un germ¨¤ afusellats i el seu sogre, l¡¯avi matern de la Pepita, mort a la pres¨® a causa de les tortures sofertes, tal com explica tot mostrant els certificats que va aconseguir recuperar.

Pepita Le¨®n tot just tenia dos anys ¡ªels compliria dies despr¨¦s de creuar els Pirineus el 6 de febrer de 1939, un dia m¨¦s tard que l¡¯aleshores encara president de la Rep¨²blica Manuel Aza?a¡ª quan va emprendre aquesta retirada amb el seu pare ferit i la seva mare embarassada de vuit mesos. Per¨° el trauma va ser tan fort, diu a casa seva, a la petita comuna de Bages, des d¡¯on es poden veure aquests pics que va travessar ¡°de vegades a coll de brigadistes, altres trams en camions¡±, que hi ha sensacions que no podr¨¤ oblidar mai. Com l¡¯intens fred en arribar als cims nevats. O els cad¨¤vers disseminats per un cam¨ª que els avions alemanys i italians van bombardejar fins al final per intentar entorpir la retirada de combatents i fam¨ªlies que fugien gaireb¨¦ amb el que duien posat despr¨¦s de la caiguda de Barcelona. Fins avui, assegura, no ¨¦s capa? de veure un mort i el cos se li enravena quan una avioneta sobrevola el seu jard¨ª. Tamb¨¦ hi havia la gana. I aquest fum del carb¨® ¡ª¡°fins al dia que em mori el tindr¨¦ a la gola¡±, afirma¡ª que deixava anar la locomotora del tren en qu¨¨ van fer pujar la seva fam¨ªlia tot just trepitjar territori franc¨¨s per enviar-los a un camp d¡¯internament a Llemotges, on passarien un any dormint ¡°a terra, sobre palla¡±.

En condicions encara m¨¦s dolentes ho van fer els que van acabar al camp d¡¯Argelers, el centre d¡¯internament de la regi¨®, a nom¨¦s 30 quil¨°metres de la frontera espanyola i a tocar de Cotlliure, el poble on el 22 de febrer de 1939 va morir el poeta Antonio Machado, un altre dels integrants de la Retirada.

Pepita Le¨®n, amb dos anys, va creuar els Pirineus ¡°de vegades a coll de brigadistes, altres trams en camions¡±

¡°Els primers d¡¯arribar, com el meu pare, feien forats a la sorra, hi posaven una manta i dormien all¨¤, amb l¡¯esquena tocant la sorra humida¡±, relata Rosario Rosy G¨®mez, filla del comandant republic¨¤ Victoriano G¨®mez, que acabaria passant al camp de Argelers ¡°dos hiverns i dos estius¡±. Nom¨¦s un temps m¨¦s tard les autoritats franceses els proporcionarien fusta i estris perqu¨¨ els mateixos presoners espanyols fabriquessin barracons on almenys es poguessin protegir de la tramuntana. ¡°Va ser una improvisaci¨® total¡±, explicava el cineasta Felip Sol¨¦ durant un visionat a Par¨ªs de la seva pel¡¤l¨ªcula documental Camp d¡¯Argelers, on explica les condicions indignes ¡ªuna paraula que coincideixen a fer servir historiadors, testimonis i autoritats d¡¯avui dia¡ª a les quals van ser obligats a romandre els republicans, majorit¨¤riament homes, per¨° tamb¨¦ dones i nens, sobre aquesta platja que avui fa les del¨ªcies d¡¯uns estiuejants sovint ignorants del drama que s¡¯hi va viure 80 anys enrere. Al centre d¡¯Argelers, un local a l¡¯avinguda de l¡¯Alliberament reconvertit en memorial que va obrir el 2014 reconstrueix amb mapes, cronologies, articles de l¡¯¨¨poca i moltes fotografies i objectes trobats al camp aquesta dura vida quotidiana entre filats espinosos i un mar en el qual molts es van su?cidar per pura desesperaci¨®.

Perqu¨¨ els republicans eren una pres¨¨ncia indesitjada en aquestes terres del Rossell¨®. Quan va comen?ar la Retirada, el Govern franc¨¨s ja havia iniciat les converses amb Francisco Franco, el Govern del qual acabaria reconeixent nom¨¦s un parell de setmanes m¨¦s tard, el 27 de febrer de 1939, de la mateixa manera que la Gran Bretanya. En pocs dies, Par¨ªs hi enviaria un ambaixador ad hoc, el mariscal P¨¦tain, que uns anys m¨¦s tard, al capdavant del r¨¨gim col¡¤laboracionista de Vichy, tornaria a ser clau en la destinaci¨® d¡¯aquests inc¨°modes republicans distribu?ts per tot el pa¨ªs i disposats a tornar a combatre el feixisme, aquest cop en territori franc¨¨s.

Els c¨¤lculs no anaven tan lluny aquells dies de gener i febrer de 1939, per¨° les autoritats es van encarregar de deixar clar que aquelles hordes d¡¯espanyols derrotats, esgotats i sovint ferits o malalts, que superaven amb escreix els c¨¤lculs realitzats i desbordaven, tot s¡¯ha de dir, la capacitat d¡¯acollida de pobles com Argelers ¡ªuna poblaci¨® agr¨ªcola de tot just 3.000 habitants a l¡¯¨¨poca¡ª, no eren benvingudes. Setmanes abans que comenc¨¦s la Retirada, el 12 de novembre de 1938, el Govern de Dalalier va dictar un decret que preveia l¡¯internament administratiu d¡¯estrangers ¡°indesitjables¡± als quals no es podia tornar al seu pa¨ªs. Els espanyols van ser els primers a patir l¡¯aplicaci¨® d¡¯aquesta pol¨ªtica i van acabar en camps com el d¡¯Argelers o els ve?ns de Saint-Cyprien i Barcar¨¨s, constru?ts tamb¨¦ sobre la sorra, que amb el pas del temps acabarien acollint altres ¡°indesitjables¡±, especialment jueus i gitanos en els temps ja del r¨¨gim de Vichy. Uns camps que, en molts casos, no van ser m¨¦s que el preludi d¡¯altres destinacions m¨¦s sinistres encara per a tants espanyols: milers de republicans acabarien en camps nazis com el de Mauthausen, on van ser portats m¨¦s de 7.000 espanyols. Molts altres republicans, com els pares de la Pepita i la Rosy, es van veure obligats, despr¨¦s de passar per diversos camps de c¨¤stig, a treballar per salaris insignificants sota ordres del Govern franc¨¨s.

¡°Els primers d¡¯arribar feien forats a la sorra, hi posaven una manta i dormien all¨¤¡±, relata Rosy G¨®mez

¡°Els republicans que venien a la Rep¨²blica francesa, al pa¨ªs dels drets humans, es van quedar sorpresos de la mala manera en qu¨¨ van ser rebuts¡±, lamenta la Pepita, que fa anys que es dedica que no s¡¯oblidi aquest episodi tan poc conegut per molts espanyols encara, i tamb¨¦ francesos, de les escorrialles de la Guerra Civil. Un conflicte que tamb¨¦ ocupa gaireb¨¦ tot l¡¯espai del seu sal¨®, juntament amb llibres de la Segona Guerra Mundial, que esclataria poc despr¨¦s i en la qual van combatre tants republicans amb l¡¯esperan?a, uns, que lluitar contra Hitler fos el preludi de la derrota de Franco, i els altres, amb la desesperaci¨® de no tenir un pa¨ªs al qual poder tornar. Que els joves francesos i espanyols s¨¤piguen tan poc d¡¯aquest cap¨ªtol fosc de la hist¨°ria obsessiona la Pepita. ¡°Qui no coneix la seva hist¨°ria, est¨¤ condemnat a reviure-la¡±, adverteix.

No ¨¦s l¡¯¨²nica. ¡°Transmissi¨®¡± ¨¦s la paraula clau de l¡¯associaci¨® Fills i filles de republicans espanyols i nens exiliats (FFREEE), explica la seva presidenta, Jacqueline Payrot. ¡°?s una cosa molt important, aix¨ª es fa el relleu¡± perqu¨¨ no s¡¯oblidi el que ha passat, subratlla. Per aquest motiu cada any, en commemoraci¨® de la Retirada, s¡¯organitzen trobades amb joves, homenatges i recorreguts per alguns dels punts clau d¡¯aquest trajecte ple d¡¯hist¨°ria.

No sempre es va tenir tal consci¨¨ncia de la import¨¤ncia de la mem¨°ria hist¨°rica. De vegades, els mateixos fills dels protagonistes d¡¯aquest cap¨ªtol desconeixien el que havien viscut els seus pares i nom¨¦s anys m¨¦s tard van saber el que van patir. ?s el cas de Rosy G¨®mez. Ella ¨¦s, com diu amb un somriure, filla ¡°del retrobament¡±, de quan el seu pare va aconseguir per fi portar a Fran?a la seva mare, que es va quedar al poble extremeny de Torrej¨®n el Rubio durant 15 anys, amb l¡¯estigma de ser ¡°la roja¡± i el trauma d¡¯haver perdut durant la Guerra Civil un dels seus dos fills grans, ¡°que va morir de gana¡±. La guerra i el patiment en els primers anys de l¡¯exili era una cosa de la qual els seus pares amb prou feines en parlaven, com passava en moltes fam¨ªlies d¡¯exiliats que buscaven, entre altres raons, que els seus fills s¡¯integressin tant com fos possible en aquella Fran?a que s¡¯havia convertit en el seu ¨²nic pa¨ªs, davant la impossibilitat de tornar a l¡¯Espanya franquista. Poc despr¨¦s de morir el seu pare, amb poc m¨¦s de 20 anys, la jove Rosy es va traslladar des de Perpiny¨¤, on havia nascut, fins a Argelers, per ocupar un lloc en un hotel en el que acabaria treballant durant anys. Nom¨¦s molt m¨¦s tard esbrinaria, a trav¨¦s del treball de recuperaci¨® de la mem¨°ria que tamb¨¦ la portaria a presidir la FFREEE, que just a les portes d¡¯aquest hotel comen?ava el camp de concentraci¨® d¡¯Argelers ¡ªaix¨ª el van qualificar les autoritats franceses el 1939, encara que per indignaci¨® de la Rosy avui no apareix la paraula ¡°concentraci¨®¡± en els memorials¡ª en el qual va comen?ar el calvari franc¨¨s del seu pare, que despr¨¦s Argelers passaria al m¨¦s sinistre si era possible camp de Rivesaltes, i que nom¨¦s pels p¨¨ls es va lliurar de ser traslladat al mort¨ªfer camp de Mauthausen. Des de llavors, diu, no ¨¦s capa? d¡¯anar a aquesta platja a prendre el sol com tants ve?ns i turistes.

S¨ª que hi acudeix, per¨°, cada vegada que alg¨² li demana saber-ne m¨¦s del camp d¡¯Argelers. Llavors, sol¡¤l¨ªcita, agafa el cotxe ¡ªara viu en una poblaci¨® ve?na¡ª i recorre els punts on es ret un tard¨¤ homenatge a aquests homes i dones com el seu pare. Com el cementiri dels espanyols, on unes plaques recorden els noms de diversos centenars de morts al camp ¡ªno se sabr¨¤ mai el seu nombre total¡ª envoltades de flors i una bandera republicana. O el mon¨°lit col¡¤locat al comen?ament de la platja, a pocs metres de l¡¯hotel en el qual va treballar, erigit ¡°a la mem¨°ria dels 100.000 republicans espanyols, internats en el camp d¡¯Argelers, durant la retirada de febrer de 1939¡±. ¡°La seva desgr¨¤cia: haver lluitat per la democr¨¤cia i la rep¨²blica contra el feixisme a Espanya de 1936 a 1939. Home lliure, recordeu-vos-en¡±, diu la inscripci¨® col¡¤locada el 1999 per ordre del llavors alcalde, Jean Carr¨¨re, el primer que va decidir destapar la hist¨°ria i retre homenatge als republicans tan maltractats en aquestes terres, a les quals van arribar buscant refugi i una mica de dignitat.

¡°Hi ha un sentiment de culpabilitat que ha impedit parlar d¡¯aquesta hist¨°ria¡±, diu l¡¯actual alcalde d¡¯Argelers

¡°Hi ha un sentiment de culpabilitat que durant molt de temps va impedir a la poblaci¨® local parlar d¡¯aquesta hist¨°ria, perqu¨¨ eren condicions indignes i els feia vergonya parlar-ne¡±, diu Antoine Parra, l¡¯actual alcalde d¡¯Argelers, que ha pres el testimoni dels seus predecessors i ara s¡¯encarrega cada any dels homenatges en l¡¯aniversari de la Retirada.

La paradoxa ¨¦s que, durant d¨¨cades, tamb¨¦ van ser-hi enterrats els pocs episodis lluminosos enmig de tanta trag¨¨dia. ?s el cas de la Maternitat Su?ssa a la ve?na localitat d¡¯Elna. Com diu amb picardia Nicol¨¢s Garc¨ªa, va ser potser aquesta l¡¯activitat m¨¦s subversiva contra el franquisme dels primers temps, ja que en aquest antic palauet, reconvertit en maternitat a la fi de 1939, acabarien naixent centenars de fills de republicanes. ¡°Una f¨¤brica de republicans¡±, fa broma l¡¯exalcalde comunista d¡¯Elna, sota el mandat del qual es va comprar l¡¯edifici el 2005 i va ser reconvertit en un memorial que avui visiten di¨¤riament turistes i estudiants.

Per a tantes dones republicanes, internades en bona part en els camps de la zona o malvivint en els voltants, era un ¡°conte de fades¡± poder-se instal¡¤lar al palauet constru?t a principis del segle XX pel dan¨¨s Viggo Dorph Petersen, l¡¯arquitecte de la burgesia catalana de la regi¨®, per enc¨¤rrec de la fam¨ªlia de l¡¯industrial Eug¨¨ne Bardou. ¡°Passaven de l¡¯infern al parad¨ªs¡±, explica Serge Barba. El nom d¡¯aquest professor jubilat, avui dedicat a donar confer¨¨ncies sobre la Retirada i Elna, ¨¦s m¨¦s o menys a la meitat de la llista de 595 noms de nens de 15 nacionalitats, per¨° sobretot espanyols, que van n¨¦ixer entre aquestes parets, reconvertides en un memorial d¡¯un episodi encara molt desconegut fins i tot entre la poblaci¨® local. Fill d¡¯exiliats republicans, Barba va n¨¦ixer en aquesta mateixa maternitat el 1941. El primer nad¨® registrat a Elna, Josep, ho va fer el 7 de desembre de 1939. L¡¯¨²ltima, Danielle, el 7 d¡¯abril de 1944, just abans que l¡¯¨¤nima d¡¯aquesta maternitat, la su?ssa Elisabeth Eidenbenz (1913-2011), hagu¨¦s d¡¯abandonar l¡¯edifici, requisat per la Gestapo. Entremig, aquesta volunt¨¤ria del Socors Su¨ªs que va comen?ar a ocupar-se de ferits del b¨¤ndol republic¨¤ a Espanya i va acabar al sud de Fran?a a les acaballes de la Guerra Civil, va cuidar ¡°del cos i de l¡¯¨¤nima¡±, com diu Garc¨ªa, de centenars d¡¯aquestes dones vistes com a ¡°indesitjables¡± a la regi¨®. ¡°Eren tan importants les condicions materials per donar a llum, com ara la higiene, com les condicions d¡¯acollida, el clima de respecte, de felicitat, de solidaritat, de recuperaci¨® de la dignitat¡±, corrobora Barba, que presideix l¡¯Associaci¨® de Descendents i amics de la Maternitat d¡¯Elna (DAME). Barba somriu quan pensa en aquesta dona d¡¯¡°¨¨tica protestant¡± que sempre deia, recorda, que ¡°va fer el que havia de fer¡±, per¨° que va fer molt m¨¦s, subratllen tant ell com Garc¨ªa, que en els seus ¨²ltims anys va mantenir una estreta relaci¨® amb l¡¯anciana institutriu su?ssa. A la seva tauleta, al costat del seu llit de mort, recorda emocionat, Eidenbenz va tenir fins al final el retrat d¡¯una jove jueva alemanya a la qual va tractar d¡¯amagar dels nazis, com tantes altres, per¨° que es va acabar entregant l¡¯estiu de 1943, quan la Gestapo va amena?ar d¡¯endur-se Elisabeth si no es lliurava la dona que buscaven.

Tamb¨¦ hi va haver episodis lluminosos, com la maternitat d¡¯Elna, on van n¨¦ixer 595 criatures

Les hist¨°ries s¡¯acumulen en aquest territori. El treball de recuperaci¨® de la mem¨°ria hist¨°rica no ha estat f¨¤cil, i tampoc ha acabat. Per¨° sembla, en tot cas, m¨¦s avan?at que a la ve?na Espanya. Aquest diumenge, el president del Govern espanyol, Pedro S¨¢nchez, s¡¯unir¨¤ als homenatges al voltant de la Retirada que se celebren a tota la regi¨®. S¨¢nchez viatjar¨¤ primer a Montauban, al nord de Tolosa, per visitar la tomba d¡¯Aza?a. Despr¨¦s es despla?ar¨¤ fins al Rossell¨®, on, a Cotlliure, tamb¨¦ visitar¨¤ la tomba de Machado. Finalment, recorrer¨¤ el curt tros fins al cementiri dels Espanyols, a l¡¯avinguda de la Retirada d¡¯Argelers, per acabar pronunciant un discurs a la sorra d¡¯aquesta platja on 80 anys enrere van ser internats tants espanyols. El viatge, l¡¯¨²ltim que emprendr¨¤ el socialista abans de la precampanya, va estar en suspens per les turbul¨¨ncies pol¨ªtiques a Espanya i podria estar exposat a les protestes independentistes que esquitxen des de l¡¯altre costat dels Pirineus. Malgrat tot, descendents de republicans com Rosy G¨®mez celebren un gest in¨¨dit en un cap de govern en exercici, que consideren un ¡°reconeixement extraordinari¡±. Per a l¡¯alcalde d¡¯Argelers, que rebr¨¤ la delegaci¨® espanyola, tamb¨¦ ¨¦s un ¡°molt bon comen?ament¡±. ¡°Cal afrontar les dificultats, perqu¨¨ cicatrius tan profundes no es curen soles¡±, diu mirant tant enrere com als actuals temps convulsos.