¡®Liberxina¡¯: una ocasi¨® perduda

Sabem que ¨²ltimament el MNAC ha decidit suplir el Macba i mostrar i estudiar l¡¯art catal¨¤, per¨° el MNAC sempre ho ha fet de manera parcial i amb errors diversos, com va passar amb Del segon origen, la mostra sobre art catal¨¤ de 1950-1977 (exhibida el 2015). Ara aquesta exposici¨® tracta un per¨ªode m¨¦s curt i especialitzat: el de l¡¯art de 1966 a 1971, i porta per subt¨ªtol Pop i nous comportaments art¨ªstics. La idea era estupenda, per¨° es queda a la meitat en el nombre d¡¯obres exposades, alhora que mostra m¨²ltiples errors historiogr¨¤fics o llacunes evidents. Per qu¨¨ no posar m¨¦s obres, fins i tot millors, de la majoria d¡¯artistes escollits? Per qu¨¨ aturar-se el 1971, quan just s¡¯inicia l¡¯art conceptual catal¨¤, col¡¤locant uns artistes s¨ª i els altres no? Per qu¨¨, per exemple, Angels Rib¨¦ s¨ª per¨° Francesc Torres no? (tots dos, a m¨¦s de parella a l¡¯¨¨poca, s¨®n grans artistes). Per qu¨¨ no apareix Jordi Pablo, que ¨¦s un dels artistes m¨¦s interessants del grup conceptual? Per qu¨¨, si es parla de disseny, no apareix l¡¯Escola Eina, creada el 1967, o fins i tot Elisava, o la revista Quaderns d¡¯Arquitectura i Urbanisme? On s¨®n el R¨¤fols-Casamada de 1964 i la seva integraci¨® del collage amb imatges quotidianes derivada directament del pop?

Aquest per¨ªode hist¨°ric ¨¦s el de la Guerra del Vietnam, el del Maig del 68, el de la Cuba de Fidel Castro, el del Xile d¡¯Allende, i a casa nostra, el del Manifest subnormal de V¨¢zquez Montalb¨¢n, el de la Caputxinada, el de la semiamagada contracultura on exercien de gurus Pau Riba i la parella Luis Racionero i Mar¨ªa Jos¨¦ Ragu¨¦, el de Paco Ib¨¢?ez i Joan Manuel Serrat, el de les comunes ¡ªs¡¯esmenta la famosa casa Full¨¤, de Tusquets/Clotet, encara que no n¡¯hi ha cap fotografia¡ª, el de les magn¨ªfiques revistes com Triunfo i Cau, per mencionar-ne algunes. Per¨° ¨¦s tamb¨¦ el del Bocaccio, el disseny naixent, els hippies, la gran influ¨¨ncia de David Hockney a l¡¯Escola de Belles Arts, i tantes coses m¨¦s que l¡¯exposici¨® oblida.

Anant a les obres, l¡¯exposici¨® s¡¯inicia amb una excel¡¤lent tela de l¡¯Equipo Cr¨®nica ¡ªsuposem que inclosa a la mostra perqu¨¨ aquest grup va exposar habitualment a la galeria Maeght de Barcelona¡ª al costat d¡¯una obra molt derivativa de Jasper Johns, per¨° bonica, de Llu¨ªs G¨¹ell (una columna de caixes de Coca-Cola). En aquest per¨ªode van ser importants molts artistes figuratius ¡ªalguns injustament oblidats avui¡ª com Arranz Bravo/Bartolozzi, Gerard Sala, Francesc Artigau i Robert Llim¨®s, que haurien merescut dues obres cadascun. Amb el doble d¡¯espai tot aix¨° es podria haver solucionat.

Veiem tamb¨¦ exemples de disseny, tamb¨¦ pobrament escollit, amb treballs d¡¯Enric Si¨®, Jordi Fornas o Am¨¨rica S¨¢nchez, i alguna obra de den¨²ncia com el lin¨°leum de Guinovart (per¨° a Estampa Popular tamb¨¦ hi eren R¨¤fols-Casamada i Maria Girona, per exemple).

Una secci¨® m¨¦s coherent ¨¦s la dedicada al Grup del Maduixer. D¡¯Antoni Llena, podem veure algunes de les seves ja famoses Escultures dissecades, per¨° no la foto del seu Cos amarat en suor (una obra que avui en dir¨ªem de body art, radical¨ªsima el 1966). De S¨ªlvia Gubern ¡ªque tamb¨¦ va arribar a fer obres de body art com Mat¨¨ria viva, mat¨¨ria morta, de 1971, a la Galeria Aquit¨¤nia¡ª nom¨¦s veiem uns petits dibuixos en vidre a un sol color, tot i que en tenia molts d¡¯acolorits, molt l¨ªrics i de qualitats m¨¤giques i tot¨¨miques. D¡¯?ngel Jov¨¦, espl¨¨ndid artista que va fer escultures radical¨ªssimes (un bloc de granit travessat per un ne¨® i una tela de tul, per exemple) nom¨¦s en veiem una petita obra. I per sort Zush (ara Evru) est¨¤ ben representat amb les seves pintures fluorescents. Tamb¨¦ ho estan Miralda, Benet Rossell i Rabascall i els pocs conceptuals que apareixen. Dels films experimentals, molts recuperats, gaireb¨¦ nom¨¦s se salven el de Carles Santos i el Liberxina de Carles Duran, ja que el pas del temps els converteix alguns en intents fallits de ser Jonas Mekas. Aquest era el temps del ¡°fer l¡¯amor i no la guerra¡±, del rosa i del violeta, i jo no he vist mai una exposici¨® de muntatge tan purit¨¤ i tan poc hedonista.