Difer¨¨ncia i comprom¨ªs

A les portes d¡¯una nova edici¨® de la fira Arco, conv¨¦ interrogar-se ¡ªsense molta gravetat¡ª sobre el paper real que juguen les galeries d¡¯art. No parlem de les que estan en poder dels grans marxants (Hauser & Wirth, Gagosian, Pace, Zwirner), que es mouen en els tres principals mercats del sector, els Estats Units, la Xina i Anglaterra, ni de les subhastes, que es comporten cada vegada m¨¦s com galeries, sin¨® dels espais de sempre, sales de pintura, escultura i fotografia que reben el p¨²blic en carrers c¨¨ntrics o propers als museus.

El mercat de l¡¯art ¨¦s vol¨¤til i insaciable. O s¡¯expandeix i se sucursalitza (Art Basel-Miami-Hong Kong, Frieze Londres-Los Angeles), o es contrau en models alternatius de fires m¨¦s petites i din¨¤miques. Els formats es barregen, els c¨¤nons es trenquen, els cr¨ªtics s¨®n comissaris i els comissaris s¨®n artistes, i fins el col¡¤leccionista compra per internet sense necessitat de tenir f¨ªsicament la pe?a al davant. La uberitzaci¨® ha arribat al comer? de l¡¯art com un fenomen pop-cultural, per¨° aqu¨ª ning¨² far¨¤ vaga. Aix¨ª que el galerista vocacional ¨¦s un professional en extinci¨®, i qui sap el que oferir¨¤ a l¡¯artista prou bo, m¨¦s enll¨¤ que els museus s¨®n ara plataformes promocionals les programacions de les quals estan subjectes al caprici i a la butxaca dels bilionaris.

A Barcelona, les galeries s¡¯esfumen com els quioscos de premsa, les botigues de queviures i les merceries. En un dels seus eixos m¨¦s actius, el passatge Mercader, la galeria Estrany & De la Mota ha anunciat que tancar¨¤ a final de temporada. All¨¤ mateix, uns quants portals m¨¦s amunt, resisteixen Marc Dom¨¨nech i ProjecteSD. La primera s¡¯esfor?a a sostenir un mercat que posa el focus en les avantguardes hist¨°riques, la fotografia i la pintura catalanes, mentre que la segona prefereix el concepte. Precisament en aquest espai s¡¯exhibeixen els treballs de Patricia Dauder (Barcelona, 1973) sota el t¨ªtol Hollow, un terme que no remet a la idea d¡¯un cos buidat o buit, sin¨® a una mena de flotaci¨® o desconnexi¨® amb alguna cosa que li ¨¦s natural, que ha deixat a part la seva closca o ha abandonat el seu refugi.

Dauder es complau dialogant amb l¡¯¨¤mbit est¨¨tic del minimalisme (quadr¨ªcules) i el postminimalisme, insisteix en all¨° carnal i en la confrontaci¨® expressa d¡¯atributs com ara for?a/fragilitat, duresa/suavitat, superf¨ªcie natural/industrial. Materials diversos ¡ªfang, fustes, paper¡ª han estat desposse?ts de la seva pulsi¨® cultural i ara els veiem estetitzats com a ¡°objectes parcials¡± o seccions. Aquestes obres van sorgir de les seves experi¨¨ncies a l¡¯Equador, fa uns mesos, mentre participava a la Biennal de Conca. All¨¤ va crear entorns que tenen alguna cosa de fantasm¨¤tica, no acullen ni protegeixen perqu¨¨ s¨®n nom¨¦s restes de s¨°ls i barcasses, pr¨¨viament erosionats, cremats i despr¨¦s col¡¤locats ordenadament sobre el paviment. Els dibuixos (oli sobre paper) semblen siluetes de cossos torbats per fantasies i mancances. En un mur, fotografies de teixits impreses sobre teles pengen com fulls de calendari. I a la part inferior d¡¯una altra paret, hi ha col¡¤locats en filera horitzontal uns p¨¨tals de fang que desencadenen una espiral d¡¯identificacions sobre el cos femen¨ª.

En una l¨ªnia molt m¨¦s estudiada i s¨°bria, l¡¯obra de l¡¯enigm¨¤tic i gaireb¨¦ desconegut pintor armeni L¨¦on Tutundjian (Am¨¤sia, 1905 ¡ª Par¨ªs, 1968), es presenta in¨¨dita a la galeria Marc Dom¨¨nech. Artista contra corrent, va sobreviure a l¡¯extermini del seu poble gr¨¤cies a la protecci¨® materna. Va fugir primer a Istanbul i despr¨¦s a Ven¨¨cia, per instal¡¤lar-se definitivament a Par¨ªs, on va connectar amb les avantguardes del moment, encara que mai es va identificar amb cap sin¨® que va treballar en els marges, vorejant moviments com Abstraction-Cr¨¦ation i Art Concret, sempre fidel al c¨¤lcul geom¨¨tric. Va acabar sent surrealista quan ja gaireb¨¦ ning¨² no ho era. Els seus dibuixos i escultopintures dels anys vint combinen l¡¯informalisme amb una geometria que recorda Klee i Kandinsky. L¨ªnies i corbes, pesos i contrapesos (fusta, metall), li donen moviment a all¨° representat, semblen figures o taques esquem¨¤tiques que baixen per una escala o ballen.

Conv¨¦ visitar aquestes dues exposicions. A m¨¦s de coneixement i bellesa, tenen una singularitat aut¨¨ntica, una difer¨¨ncia compromesa.