La pell c¨¤lida

El motiu de la bella i la b¨¨stia (el motiu del consort hum¨¤ que s¡¯emparella amb un no-hum¨¤) ha gaudit d¡¯una gran difusi¨® en la rondall¨ªstica d¡¯arreu. No ha tingut dificultats a l¡¯hora de perpetuar-se en el temps, colonitzar la literatura i adaptar-se al medi audiovisual. Vig¨¨ncia, doncs: des de l¡¯encontre de Pas¨ªfae i el bou blanc, passant pel King Kong amorosit, fins al m¨¦s recent La forma del aguade Guillermo del Toro, cada nova formulaci¨® del tab¨² bestialista troba la manera de seduir-nos.

Rachel Ingalls (Boston, 1940) tamb¨¦ s¡¯ha adscrit a aquest riqu¨ªssim motiu narratiu. A La senyora Caliban (1982) hi llegim sobre una mestressa de casa que, avorrida de la rutina suburbial, descobreix les intensitats de l¡¯adulteri gr¨¤cies a una criatura marina que ha fugit del laboratori on l¡¯estudiaven. La criatura, una mena de trit¨® humanoide, es cola per la porta del darrere de cals Caliban (tal com l¡¯E. T. es refugiava al cobert de la fam¨ªlia d¡¯Elliott). Ben aviat es fica en la vida de la mestressa, Dorothy, per capgirar-la. Vet aqu¨ª un altre motiu universal, el de l¡¯intr¨²s benefactor que irromp i treu la protagonista de l¡¯ensopiment d¡¯una vida convencional.

LA SENYORA CALIBAN

Rachel Ingalls
Traducci¨® de M. Hern¨¢ndez i Z. M¨¦ndez
Min¨²scula
140 p¨¤g. 16,50 euros

La novel¡¤la s¡¯obre amb una parella en hores baixes: la mort d¡¯un fill i algunes infidelitats d¡¯ell han sufocat qualsevol emoci¨® positiva entre els Caliban. Per¨° la in¨¨rcia matrimonial els arrossega i la ruptura no acaba de produir-se mai. L¡¯apatia de Fred, el marit, sumada al tarann¨¤ somiatruites de Dorothy s¨®n els catalitzadors d¡¯una aventura fogosa (encara que sigui amb un monstre pel¨¤gic) que la deslliurar¨¤ de la grisor matrimonial. Fred amb prou feines arriba a ensumar-se res, i aix¨° que a ella li ha canviat la vida: Dorothy ha trobat una parella sexual a l¡¯altura del seu desig (ja van pel quart i encara no han tocat les dotze del migdia), a banda d¡¯un mascle a qui li surt de dins passar l¡¯aspiradora i un amic amb qui conversar. Larry, aix¨ª es diu el granotot, encarna l¡¯ideal; un amant de pel¡¤l¨ªcula que acumula virtuts, ben al contrari que el totxo amb qui est¨¤s casada. Comparat amb Fred, el monstre Larry sembla l¡¯home perfecte. A difer¨¨ncia del que passa al best-seller d¡¯Albert S¨¢nchez Pi?ol, Larry no t¨¦ una pell freda de bestiola amf¨ªbia sin¨® ¡°c¨¤lida, suau i musculosa¡±. O sigui que tot s¨®n pros en favor de Larry. I ¨¦s aquesta perfecci¨® el que el converteix en un ¨¦sser inversemblant, no pas el fet que emergeixi d¡¯una ciutat subaqu¨¤tica lovecraftiana. El fant¨¤stic li serveix a Ingalls per recordar-nos, amb sornegueria, el que t¨¦ de fantasia escapista l¡¯aventura ad¨²ltera. Un dels punts forts del relat ¨¦s que se sospita un desdoblament il¡¤lusori, com si Dorothy project¨¦s l¡¯ombra d¡¯una vida alternativa m¨¦s plaent que la real, per¨° no queda clar; aix¨ª millor: l¡¯ambival¨¨ncia.

Els amors impossibles sempre carreguen contra les convencions. El llibre ¨¦s idoni per malfiar-se de l¡¯amor rom¨¤ntic, per¨° tamb¨¦ perqu¨¨ els humans reconeguem l¡¯especisme que ens entela la vista. Larry, curiositat empresonada en un centre oceanogr¨¤fic, ha estat apartat dels seus i torturat en nom de la ci¨¨ncia. Dorothy prendr¨¤ consci¨¨ncia del tracte inhum¨¤ als diferents. A La senyora Caliban no li falta profunditat cr¨ªtica, a pesar de la senzillesa i les poques p¨¤gines. Cert que t¨¦ menys replecs que Bear (1976), la meravellosa novel¡¤la de Marian Engel amb qui comparteix amors bestials i perspectives femenines, per¨° l¡¯estil clar¨ªssim d¡¯Ingalls aconsegueix un relat directe i captivador que creix en for?a i tensi¨®: la sitcom del peix fora de l¡¯aigua ha esdevingut un drama d¡¯inadaptats i de relacions il¡¤lus¨°ries. Xocar amb la realitat ¨¦s una putada per a la pobra Dorothy, per¨° un bon cop d¡¯efecte per a la lectora.