Arata Isozaki guanya el premi Pritzker 2019

L'obra del japon¨¨s Arata Isozaki (Oita, 1931) ¨¦s, per si sola, una antologia de l'arquitectura de la segona part del segle XX. Entre l'auda? brutalisme de la biblioteca que va aixecar a la seva ciutat natal el 1966 i la postmodernitat del Museu d'Art Contemporani de Los Angeles, el MOCA, concl¨°s dues d¨¨cades despr¨¦s, hi tenen cabuda l'enginy¨®s pop tecnol¨°gic de la Biblioteca Kitakyushu (1974) o l'actualitzaci¨® de la modernitat que va suposar el Museu d'Art de Gunma, un cub enrajolat aixecat sobre puntals el 1974.

Per¨° Isozaki representa molt m¨¦s que una antologia de manual. Va ser un pioner a l'hora d'establir contactes i intercanvis amb els seus col¡¤legues occidentals. Segurament per aix¨° va antecedir el seu mateix mestre ¡ªel Pritzker?del 1987, Kenzo Tange¡ª a l'hora de construir a l'estranger. ¡°Quan vaig fer 30 anys havia donat 10 voltes al m¨®n¡±, ha declarat despr¨¦s de con¨¨ixer que havia estat guardonat amb el Pritzker 2019. Ell atribueix aquesta set de moviment al Jap¨® en qu¨¨ va cr¨¦ixer: assolat pels bombardejos de la Segona Guerra Mundial. Al seu pa¨ªs estava tot per fer i, per tant, va aprendre a con¨¨ixer les seves ciutats en un estat de canvi permanent. Isozaki tenia 12 anys quan les bombes at¨°miques van reduir a runa Hiroshima i Nagasaki. Va ser des d'aquesta realitat, ha subratllat, que va decidir el car¨¤cter constructiu de la professi¨®, que el va portar primer a intentar entendre el m¨®n ¡ªper incorporar el millor de cada lloc al seu treball¡ª i despr¨¦s a intentar establir connexions entre les arquitectures.

Aix¨ª, una vegada fora del Jap¨®, Isozaki, tamb¨¦ va reclutar estrangers perqu¨¨ constru?ssin al seu pa¨ªs, projectes en qu¨¨ ell feia d'urbanista. Potser l'operaci¨® m¨¦s sonada d'aquest tipus van ser els habitatges Nexus de Fukuoka, a l'extrem occidental del Jap¨®, en qu¨¨ el pla general va concentrar, el 1989, obres dels llavors joves Rem Koolhaas, Steven Holl, Christian de Portzamparc, Marck Mack o Oscar Tusquets.

M¨¦s enll¨¤ de la seva set de coneixement de l'arquitectura mundial, i m¨¦s enll¨¤ de la seva cultura art¨ªstica ¡ªla seva dona, que va morir el 2014, va ser l'escultora Aiko Miyawaki, que va col¡¤laborar amb ell en alguns projectes¡ª, Isozaki es va formar com a enginyer. Per aquest motiu l'afany per entendre com funcionen les coses est¨¤ present en la seva indagaci¨® com a arquitecte. Un dels seus projectes m¨¦s coneguts a Espanya, el Palau Sant Jordi, que va construir per la Barcelona ol¨ªmpica, va enlluernar quan, en poques hores, la coberta prefabricada va coronar el pavell¨® aixecada per grues. Pensar m¨¦s a partir de la manera de construir que no pas a partir de l'esperada forma final de l'edifici ¨¦s una caracter¨ªstica dels millors treballs d'aquest arquitecte.

El 2001, quan Herzog & De Meuron van rebre el Premi Pritzker tenien 50 anys. Jacques Herzog va declarar a EL PA?S que ja podien comen?ar a arriscar. Arata Isozaki rep el Pritzker 2019 al final de la seva carrera ¡ªt¨¦ 87 anys¡ª i, al contrari que altres projectistes que el van rebre en plena traject¨°ria, com Christian de Porzamparc o Kazuyo Sejima, com a arquitecte ja ha acumulat tots els seus ¨¨xits. Tamb¨¦ els seus errors. En els ¨²ltims anys, l'obra del japon¨¨s no ha deixat d'afrontar nous reptes. No obstant aix¨°, les solucions sembla que beguin ara del seu propi repertori. Aix¨ª, la gruta org¨¤nica de formig¨® amb la qual va cobrir el mur cortina del Centre Himalayas Zendai que va construir a Xangai el 2012 ¨¦s cosina germana de la que va utilitzar per tancar el gegant¨ª Centre de Convencions de Qatar, que va aixecar en dates similars per¨° en un entorn completament diferent. Alguna cosa semblant passa amb l'Acad¨¨mia de Belles Arts de Pequ¨ªn, CAFA, constru?da el 2012, 17 anys despr¨¦s que culmin¨¦s el Museu Domus de la Corunya amb solucions formals i materials molt similars.

El Premi Pritzker ¨¦s un guard¨® complicat d'entendre perqu¨¨ de vegades serveix per indicar vies de creixement per a l'arquitectura i d'altres per recon¨¨ixer traject¨°ries. ?s a dir, a vegades actua de far que il¡¤lumina el futur i, d'altres, de cotxe escombra. Els premiats en els dos ¨²ltims anys ¨CDoshi i Isozaki¨C mereixien un reconeixement. El mateix va passar tamb¨¦ amb alguns arquitectes ¡°rescatats¡±. com Jorn Utzon (2003) o Frei Otto, que va morir el 2015, dies abans que s'anunci¨¦s el seu premi. No obstant aix¨°, en altres ¨¨poques, premiats com Wang Shu (2012), Shigeru Ban (2014) o Alejandro Aravena (2016) van suposar una presa de posici¨® a l'hora d'indicar cap on podia o havia d'evolucionar l'arquitectura mundial, cap a l'atenci¨® a problemes habitualment descuidats pels arquitectes m¨¦s coneguts: el rescat de la hist¨°ria (Wang Shu), l'arquitectura d'emerg¨¨ncia (Ban) i el paper de l'usuari en el disseny dels edificis (Aravena) o el que ¨¦s el mateix, la millora de l'autoconstrucci¨®.

Tot i que ¨¦s cert que entre les novel¡¤les, els drames o els poemes de qualsevol Nobel de Literatura hi ha obres millors i pitjors, en recon¨¨ixer els m¨¨rits de manera tardana, com en el cas d'aquest Pritzker a Isozaki, s'¨¦s alhora just i arriscat: es corre el risc d'estar premiant tamb¨¦ la decad¨¨ncia. En un m¨®n necessitat de guies i projectistes auda?os capa?os d'ampliar i renovar el repertori de feines arquitect¨°niques, s'agraeixen els premis que indiquen camins. Apuntar vies de creixement implica un risc m¨¦s alt que no pas recon¨¨ixer m¨¨rits passats. Al planeta hi ha cada vegada m¨¦s guardons que premien l'obra dels arquitectes. Cal que un d'ells es concentri a ampliar l'ambici¨® d'aquesta professi¨®.