La biblioteca i el jard¨ª

Els ordes mon¨¤stics d¡¯Occident, val a dir del cristianisme, s¨®n tan antics com la Palestina i l¡¯Egipte del segle IV. Cap al 329, Antoni, l¡¯eremita per antonom¨¤sia de la religi¨® cristiana, va fundar, a Gaza, la que podr¨ªem considerar primera confraria de persones dedicades exclusivament a l¡¯estudi i l¡¯oraci¨®. Cap al mateix temps van fer florida els pares del desert, tamb¨¦ editats en catal¨¤, entre ells els anacoretes i els estilites, escampats per una zona que aniria de la S¨ªria actual fins al Baix Egipte: anacoretes (els que no volen viure en el Grand Monde); estilites (de stylos), que s¡¯enfilaven dalt d¡¯una columna per passar-hi fins a quaranta anys (per exemple, Sime¨®, de qui va fer una pel¡¤l¨ªcula fabulosa Luis Bu?uel), i predicar des de les altures relatives. Cap al 321, Pacomi va reunir una colla d¡¯eremites massa solitaris per fundar tamb¨¦ un monestir pr¨°piament dit, i va redactar una regla que sant Jeroni va traduir a inici del segle V.

Despr¨¦s va venir la gran implosi¨® monacal, al segle VI, de la m¨¤ de Benet de N¨²rsia, autor d¡¯una regla encara m¨¦s famosa, impregnada de tots els elements que esqueien a una tradici¨® cristiana i hel¡¤len¨ªstica: Apatheia (apatia, en el millor sentit del terme), soledat, estudi, oraci¨® i caritat. De sant Benet deriven tots els ordes mon¨¤stics d¡¯Occident, encara que despr¨¦s n¡¯hi hagu¨¦s de molt varis: els uns completament clausurats (els de sant Bru, que tamb¨¦ van inventar el Chartreuse), d¡¯altres mendicants i amics dels ocellets (els franciscans), d¡¯altres erudits i educadors (els jesu?tes), d¡¯altres amics de la guerra (l¡¯orde del Temple) i d¡¯altres predicadors i especialistes en la persecuci¨® i la crema d¡¯heretges, bruixes i homosexuals (els dominics). La Lectio Divina, o lectura p¨²blica i privada de les Escriptures, va ser en general l¡¯eix central de les activitats mon¨¤stiques, que tamb¨¦ dedicaven una part del temps, segons la tradici¨® benedictina, a una s¨¨rie de feines que van de l¡¯artesania a l¡¯horticultura.

Dit aix¨°, relatem que acaba de sortir un llibre de Peter Seewald i Regula Freuler, Los jardines de los monjes (traducci¨® de Roberto Bravo de la Varga, Barcelona, Elba, 2019), en qu¨¨ es fa un resum de les activitats en una s¨¨rie de monestirs benedictins de Su?ssa i d¡¯Alemanya i el seu amor als jardins. Els autors no deixen de banda, ni de bon tros, l¡¯explicaci¨® de les funcions relatives a aquell lema quasi universal per als monjos de qualsevol orde, Ora et Labora, ¡°resa i treballa¡± ¡ªperqu¨¨ els homes absolutament espirituals tamb¨¦ han de fer bullir l¡¯olla¡ª, per¨° no se sap per quin criteri, en l¡¯organitzaci¨® del llibre o en la seva estrat¨¨gia editorial, aquest deriva progressivament cap a una mena de tractat de medicina natural, herbes remeieres i conreu de jardins perfumats.

De fet, el jard¨ª monacal ¨¦s un invent tard¨¤, m¨¦s encara que l¡¯Hortus Conclusus (a imitaci¨® de l¡¯hort rom¨¤), conseq¨¹¨¨ncia del necessari abastiment de la comunitat i la protecci¨® dels centres mon¨¤stics contra enemics i descreguts. Quan sant Benet proclamava el lema llat¨ª que ja hem citat, pensava m¨¦s en el treball intel¡¤lectual que en el treball manual, i no pensava gaireb¨¦ gens a conrear rosers, til¡¤la, sa¨¹c o pomeres. Diguem que el llibre dona a entendre, sense error, que a mesura que els monjos van deixar el treball intel¡¤lectual en mans dels laics ¡ªcosa ja del tot visible durant el segle XVIII, que ¨¦s antireligi¨®s per acompliment de la llumin¨¤ria racional¡ª van dedicar-se a treballs m¨¦s d¡¯ordre catequ¨¨tic, est¨¨tic i dels sentits.

Si el llibre fos equilibrat entre aquestes dues menes d¡¯activitat, n¡¯haur¨ªem fet una lectura m¨¦s plaent. Per¨° arriba un punt en qu¨¨ es converteix en un manual d¡¯horticultura (p¨¤g. 94 i seg¨¹ents), i, per reblar aquesta tend¨¨ncia, una guia alfab¨¨tica de plantes medicinals, tant si es conreen als monestirs com si es troben en la vulgar naturalesa (p¨¤g. 118 a 134). No falten al¡¤lusions ecol¨°giques al llarg de tot el llibre, com si vinguessin a demostrar, cosa que ens ha agradat, que l¡¯ecologia t¨¦ un fonament religi¨®s, i que Hildegarda von Bingen vagi ser una precursora de l¡¯antroposofia, com hi ¨¦s esmentada. Per acabar de confondre certs lectors (un servidor) i complaure uns altres (els amants del menjar sa i de la medicina natural), el llibre acaba abandonant la idea del jard¨ª com a lloc de preg¨¤ria i Locus Amoenus virgili¨¤ ¡ªque ¨¦s la funci¨®, heretada dels monestirs, que tindr¨¤ el jard¨ª seglar al temps de l¡¯Humanisme, amant del lema ¡°la biblioteca i el jard¨ª¡±¡ª per convertir-se, com si els monjos d¡¯arreu del m¨®n no fessin altra cosa, en llocs de producci¨® d¡¯herbes i ap¨°zemes naturalistes considerades, en el context en qu¨¨ es troben, tamb¨¦ miraculoses.

Elba havia publicat recentment d¡¯altres llibres dedicats als jardins molt m¨¦s coherents i savis, com ara els d¡¯Umberto Pasti, Jorn de Pr¨¦cy i Teodor Ceric. De manera que el cr¨ªtic adre?a els seus lectors m¨¦s assidus a llegir qualsevol dels altres, encara que reconegui que aquest far¨¤ les del¨ªcies de les belles ¨¤nimes m¨¦s amigues de qualsevol planta, flor, herba o llavor per fer-se passar el mal de cap... que de l¡¯Aspirina prodigiosa.