Pelai i els tra?dors

El proc¨¦s est¨¤ fent aflorar el millor d¡¯aquest nacionalisme espanyol que molts dels seus militants asseguren que no existeix. Era habitual contraposar el cosmopolitisme no nacionalista espanyol al provincianisme localista catal¨¤ i basc; la ra¨® davant el sentiment at¨¤vic. Tanmateix, la proximitat de les eleccions ha arru?nat qualsevol indici de visi¨® il¡¤lustrada.

L¡¯Espanya que prega i envesteix, quan es digna a utilitzar el cap, es resisteix a deixar n¨¦ixer l¡¯Espanya de la idea, com escrivia Machado. La dreta i el nacional-populisme han ressuscitat l¡¯Espanya de tra?dors, de Pelai, de la Reconquesta i la batalla de Lepant, mentre paradoxalment combaten la imatge que els torna el seu propi mirall: la de la Catalunya carlina i provinciana de Puigdemont i Torra.

La nova Espanya de tra?dors troba els seus enemics interns en un fell¨® president del Govern, Pedro S¨¢nchez, auxiliat a les bandes pels comunistes de Podem. Amb l¡¯objecte de l¡¯electoralisme, el PP busca refor?ar la seva idea monol¨ªtica d¡¯Espanya i est¨¤ disposat a dinamitar qualsevol pol¨ªtica d¡¯Estat per solucionar el conflicte catal¨¤. Tamb¨¦ hi ha Ciutadans, que enfonsen en la vistositat d¡¯actes propagand¨ªstics amb el decorat preferent del Parlament de Catalunya o Waterloo. Tots ells saben que l¡¯article 155 de la Constituci¨®, per molt que s¡¯esforcin a elevar-lo a permanent i revisable, no ¨¦s cap soluci¨® per a Catalunya. L¡¯excepcionalitat no es pot convertir en moneda corrent en una democr¨¤cia. Cal asseure¡¯s i negociar. Es va fer en situacions de terrorisme i viol¨¨ncia, i ¡ªamb relators o sense, per¨° amb molt m¨¦s motiu¡ª s¡¯ha de tornar a fer.

La dreta ha ressuscitat l¡¯Espanya de la Reconquesta i la batalla de Lepant, mentre combat la imatge del seu propi mirall: la de la Catalunya carlina de Puigdemont i Torra

No deixa de ser curi¨®s el PP, l¡¯avantpassat del qual va ser el partit d¡¯¨¤mbit espanyol que m¨¦s entrebancs va posar a la Constituci¨®, que s¡¯erigeixi ara en exegeta d¡¯una llei fonamental que va rebre nom¨¦s 8 dels 16 vots dels diputats d¡¯Alian?a Popular.

Ara Pablo Casado es passeja amb l¡¯estendard constitucional per Ast¨²ries i visita la Cambra Santa de la catedral d¡¯Oviedo. A la ciutat que Clar¨ªn va descriure de falsa religiositat i convencionalismes reals, Casado ha desempolsegat la Creu de la Vict¨°ria, aquella que la llegenda diu que Pelai va enarborar per iniciar la reconquesta. El PP ha passat a rec¨®rrer a aquest imaginari europeu que alimenten formacions com la Lliga Nord de Matteo Salvini.

En la seva interpretaci¨® de la hist¨°ria, els nacional-populistes italians han arribat a relacionar l¡¯atemptat de les Torres Bessones de Nova York amb la derrota que van patir els turcs a les portes de Viena a la batalla de Kahlenberg. Qu¨¨ tenen en com¨² aquests dos esdeveniments? La data. Tots dos, diuen, van passar un 11 de setembre, ja sigui del 1683 o del 2001. La derrota del 1683 va portar el terrorisme islamista a atacar Nova York el 2001. La Lliga Nord considera que hi va haver un ingredient imprescindible d¡¯aquesta vict¨°ria: la intervenci¨® del caputx¨ª veneci¨¤ Marco d¡¯Aviano, que va trenar les aliances entre els ex¨¨rcits de la Lliga Santa. Va poder m¨¦s un religi¨®s del V¨¨neto que els h¨²ssars alats de Joan Sobieski.

No s¡¯ha de deixar que la realitat espatlli una bona hist¨°ria. Per aix¨° el millor ¨¦s conrear clix¨¦s com el de la Reconquesta. Tant ¨¦s si la creu de fusta que presumptament va enarborar Pelai procedia d¡¯un arbre que va ser talat 200 anys despr¨¦s o si els musulmans que suposadament perseguien el rei godo van estar comandats pel bisbe tra?dor Oppas. El que ¨¦s transcendent ¨¦s que la Verge va ajudar Pelai, que va guanyar la batalla fins i tot amb un prelat en contra. Tanmateix, una altra llegenda permet que els republicans asturians homenatgin cada any el primer republic¨¤ local, l¡¯os que va matar el presumpte rei F¨¤fila, fill, diuen, de Pelai.

Per¨° en la hist¨°ria de les grans nacions no hi ha espai per a l¡¯ins¨¤ humor. I un altre pas m¨¦s dels nacional-populistes que ha aparegut els ¨²ltims dies ha estat el discurs m¨ªting que el secretari general de Vox, Javier Ortega Smith, ha pronunciat al Parlament europeu. All¨¤ va desempolsegar la batalla de Lepant (Golf de Patres, 1571). Pel que sembla, segons l¡¯orador, si no hagu¨¦s estat per aquesta vict¨°ria de la cristiandat contra el turc o altres d¡¯anteriors com la de les Navas de Tolosa el 1212 les dones a Europa ¡°anirien amb burca¡±.

Ortega Smith va reivindicar el m¨®n dels Salvini, Orban i Kacynski, que tanca portes a la immigraci¨® mentre nega el dret a la vida m¨¦s elemental. L¡¯Espanya?m¨¦s reaccion¨¤ria torna i troba aliats i refugi argumental per restaurar el vell ordre dels nous Cent Mil Fills de Sant Llu¨ªs.